Un semàfor i 50 titulars de Niño-Becerra

L'economista defensa que "la crisi s'acabarà el 2023 i no hi haurà feina per a tothom"

Xantal Llavina i Santiago Niño-Becerra a la presentació 'El Crash Tercera Fase' a IQS. | Cedida Xantal Llavina i Santiago Niño-Becerra a la presentació 'El Crash Tercera Fase' a IQS. | Cedida

Torna Santiago Niño-Becerra. Si és que mai ha marxat... Torna l'autor d'El Crash. El de Tota la veritat sobre la crisi, el dels apunts i el del diari del Crash de 2010. Aquest cop, però, és El Crash Tercera Fase (Rocaeditorial, 2019). I ja a la portada del llibre, es fa tota una declaració d'intencions: "La crisi està lluny d'haver acabat. Però estem en una fase definitiva (2018-2023)". "Espero treure't titulars!", comença la periodista Xantal Llavina durant la presentació del llibre a l'Institut Químic de Sarrià (IQS). Niño-Becerra és opinador de VIA Empresa i Llavina el descriu com a "diferent, peculiar, respectat, analític i mai deixa indiferent a ningú". Encara més: "És un semàfor de l'economia que ens avisa si està en vermell, groc o verd". Un semàfor sobre el capitalisme, la crisi econòmica, la sociologia o la política catalana i espanyola, però també sobre la intel·ligència artificial de Rembrandt, el preu d'un Ferrari, el Chelsea de Roman Abramóvich o el negoci de la Marihuana. Per titulars no serà...

Niño-Becerra: "Tindrem zones d'influència, clústers i oligopolis de corporacions mundials"

La periodista pregunta primer: "Quin model econòmic ens espera com a societat?". Amb la vocació docent que el caracteritza, l'economista recorda que "el sistema capitalista ha passat per diferents fases i després de la segona Guerra Mundial va començar una fase que ha estat el nostre model i s'ha esgotat. No és tràgic, en els últims 2.000 anys ha passat en diferents ocasions. Es neix, es creix, es desenvolupa i es mor. El problema és que això no es toqui." 

Més info: Adéu classe mitjana, adéu!

Individualisme, consumisme, competència "el més perfecte possible", tribunals de vigilància per evitar càrtels, injeccions de crèdit... Són passat i cada vegada menys present. Un Estat i un individu que va "cap a menys", empreses "gegantesques i micro formigues" especialitzades, un col·lectiu que cotitza a l'alça, un model d'eficiència i productivitat... Són futur i cada vegada més present. Un dels grans diagnòstics de l'autor d'El Crash en col·laboració amb la periodista Natàlia Vila és que "la crisi encara no ha acabat. I ens queden uns anys... Fins a 2023" i que "no hi haurà feina per a tothom". 

Oligopolis, infermeria i un Ferrari 

Nascuda entre 2008 i 2023, la generació T (de touch) és la de la crisi, segons els sociòlegs. "Deixarà d'haver-hi crisi quan hi hagi estabilitat i la volatilitat desaparegui a partir del 2023. És evitable tenir una crisi en el sistema? No, però podem intentar adaptar-nos. Estem en un canvi de paradigma, som humans i res dura eternament". De la societat líquida de Zygmunt Bauman a l'economia líquida de Santiago Niño-Becerra? L'economista té molt clar que l'escac i mat del concepte d'Estat marcarà un canvi d'època: "Tindrem zones d'influència, clústers i oligopolis de corporacions mundials". 

Niño-Becerra: "Es necessita formació molt vinculada al tracte humà. La infermeria serà una de les professions més difícils de robotitzar"

La revolució també és 4.0: "El problema de la tecnologia és que està evolucionant a una velocitat molt més ràpida del que la ment humana és capaç d'assimilar. Qualsevol cosa que se'ns acudeixi el 2040, passarà". Posa'ts a fer volar la imaginació, visualitzem Big Data, blockchain, machine learning, intel·ligència artificial, robots... Imaginem fins on podem imaginar, privilegiats o esclaus del nostre temps. L'exemple fisioterapèutic parla per si sol: "Falta molt perquè un robot pugui donar un massatge de cervicals adequat a les necessitats de la persona". I l'exemple que va sobre rodes també: "El preu d'un Ferrari no baixarà, ara hi ha una competició per fabricar el cotxe més car" i "l'economia compartida no és un Tesla que vas llegint i et porta. L'economia compartida és eficiència, carsharing o llogar un automòbil quan el necessites". 

Santiago Niño Becerra i Xantal Llavina

Presentació del llibre El Crash. Tercera Fase a IQS. | IQS

"Sempre ens deprimeixes, però avui encara una mica més", bromeja Llavina després d'escoltar com ja s'aplica un contracte de 0 hores al Regne Unit on els treballadors estan en stand by i treballen (i cobren) només quan se'ls necessita i d'acord amb la feina feta. "Carreres tècniques sí, però vés amb compte perquè hi ha enginyers que estan fent de cambrers a Alemanya. Es necessita formació molt vinculada al tracte humà. La infermeria serà una de les professions més difícils de robotitzar", reivindica. 

Menjar, vestir-se i tenir un sostre 

Segons el catedràtic en estructura econòmica, allò més bàsic per a la raça humana és "menjar, vestir-se i tenir un sostre". Salvant les distàncies, recorda al títol de la pel·lícula Come, reza y ama dirigida per Ryan Murphy i protagonitzada per Julia Roberts, però en aquest cas li falta la religió i l'amor. En això, Niño-Becerra alerta que "hi havia voluntat econòmica i política de crear el Camino de Santiago" alhora que defensa que "pot ser que Volkswagen s'enfonsi, però segur que Nestlé no s'enfonsarà. Volkswagen pot acabar fabricant naus espacials, però Nestlé fabrica alimentació que és essencial". Això sí, "el model Clínex, d'utilitzar i llançar, té els dies comptats" i amb el menjar no es juga. 

I amb els diners tampoc. En línia amb el Banc Central Europeu (BCE) i Mario Draghi, l'economista preveu fusions i absorcions de bancs nacionals amb "penetració tecnològica". Casualitat o no, cita un cas concret: "Tots hauran escoltat això de Bankia i el Banc Sabadell". Per no parlar també de la llicència hipotecària de Google cortesia del Banc Central d'Irlanda. "A Espanya s'ha traduït malament sharing economy. L'economia compartida creixerà, però no és el mateix que l'economia col·laborativa". I el que és pitjor: "Espanya té el gran honor de ser el país amb més frau fiscal d'Europa, entre 65.000 i 90.000 milions d'euros". 

Niño-Becerra: "La marihuana es legalitzarà completament, com ja ha passat en 21 estats d'EUA per calmar a la gent"

Davant d'un auditori ple a vessar, el catedràtic d'estructura econòmica parla de tot: "La marihuana es legalitzarà completament, com ja ha passat en 21 estats d'EUA per calmar a la gent". I com no podia ser de cap altra manera, no hi falten mai dos dels seus grans clàssics com són la renta bàsica universal i les pensions. Va més per feina que mai: "Fins i tot l'FMI assumeix que s'ha d'implementar la renda bàsica universal. Una quantitat de diners que permet a la gent sobreviure i arribarà seguríssim".

Si no hi ha feina per a tothom, almenys hi haurà una renda bàsica per a tothom... Que alhora, segons Niño-Becerra, convergirà amb les pensions per sostenibilitat més que per ideologia. 

El poder més enllà d'un món feliç 

En el torn de preguntes, també s'ha fet volar la imaginació i s'ha preguntat de tot. I la voluntat de treure titulars amb què Llavina començava la presentació no s'ha fet esperar: "És cert que això sembla Un Mundo Feliz [d'Aldous Huxley], però jo no he parlat d'Alfa, Beta i Gamma. No veig manipulació genètica a curt termini", "JP Morgan i Goldman Sachs són les dues entitats del món que tenen més poder. Ara, Churchill i De Gaulle estan a Goldman Sachs, i Macron, Sánchez o Trump poden ser qualsevol" o "Roman Abramóvich és governador d'una província russa, després que el senyor Putin el truqués. No em preguntin què en treu, però està clar que alguna cosa". Una qüestió de líders, alguns coneguts i d'altres per conèixer. 

Niño-Becerra: "JP Morgan i Goldman Sachs són les dues entitats del món que tenen més poder. Ara, Churchill i De Gaulle estan a Goldman Sachs, i Macron, Sánchez o Trump poden ser qualsevol"

A tall d'exemple, també s'ha enrecordat de l'obra de Rembrandt pintada i signada per un ordinador gràcies a la intel·ligència artificial, de la moto de Yamaha conduïda per un robot, de la polèmica frase "els banquers fem la feina de Déu" de Lloyd Blankfein (Goldman Sachs) o del concepte de pagament per accés a l'ús del sociòleg i economista Jeremy Rifkin, entre molts d'altres. I sobre les eleccions? "És igual qui guanyi. Sigui qui sigui es trobarà amb un deute superior als 1.150.000 milions d'euros. A Espanya i al món". Al més pur estil Ortega y Gasset, recorda que "els polítics adapten el seu discurs a les circumstàncies". 

"El capitalisme haurà triomfat, el que suposarà el principi del seu declivi, perquè haurà assolit la seva fita. Per aquesta raó, s'haurà esgotat i es pot preveure el seu final, entre 2060 i 2070, si es compleixen els terminis històrics que fins ara s'han donat. I sí, el nou model comportarà un escenari que serà una espècie de barreja d'ambients que mostrava la pel·lícula Blade Runner (Ridley Scott, 1982)", que escriu Niño-Becerra al seu nou llibre. 

Quan la realitat supera la ciència-ficció... Punt i Crash.   

Més informació
Pressupostos de ciència-ficció
PIB amb zero persones
Europa ja no és una qüestió d'Estat
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit