16
de Març
de
2015 - 04:30
Aquest any sí. Totes les previsions econòmiques apunten que el 2015 serà per fi l'any de l'autèntica sortida de la recessió, amb un creixement del PIB a Espanya del 2% o fins i tot alguna dècima superior. L'Informe Econòmic d'Esade fet públic aquest dilluns aprofundeix en aquesta direcció. Josep M. Comajuncosa, professor d'Economia d'aquesta escola de negocis i autor de l'informe, augura que "la previsió tant per a l'economia espanyola com per a l'europea és gairebé millor que bona".
Tot i així, alerta que "hi ha un nombre important de riscos a la baixa". La inestabilitat política i institucional, una recuperació del preu del petroli, o efectes contraproduents de les polítiques monetàries no convencionals del Banc Central Europeu (BCE) són algunes de les amenaces del creixement econòmic, les enemigues de la recuperació.
"Són riscos bastant compartits perquè l'evolució d'Espanya depèn molt de la zona euro", ha explicat Comajuncosa en roda de premsa. "Si Europa va malament, a mig-llarg termini l'economia espanyola també", assegura tot i matisar que aquesta condició no té perquè complir-se si s'altera l'ordre dels factors: "Europa podria anar bé i Espanya no".
L'estabilitat europea té tres potes
Segons l'estudi d'Esade, la principal amenaça a les bones perspectives econòmiques espanyoles és "la inestabilitat política que ha permès la situació actual". Comajuncosa explica que actualment la zona euro "evoluciona bé a partir d'un acord de tres punts entre governs i institucions".
La primera de les potes de l'estabilitat és la política monetària no convencional del BCE, que ha optat per comprar títols de deute públic. La segona és la relaxació dels ajustos fiscals per reduir el dèficit públic; i la tercera és el manteniment de l'agenda de reformes estructurals a la zona euro, encara pendent a països com França. "Es va assolir un acord entre governs i institucions europees al voltant d'aquests tres principis. Però si alguna d'aquestes línies es trenca, influirà de seguida en les altres", adverteix el professor.
Aquesta és la principal amenaça d'una tercera recessió. Malgrat tot, Comajuncosa deixa clar que el fet que alguns països de la perifèria "puguin intentar negociar les condicions que se'ls han posat és legítim". Ara bé, també aclareix que "si no arribem a un acord entre tots, poden tornar a aparèixer dificultats". El professor d'Esade, a més, assenyala que en aquests desacords els protagonistes no han de ser forçosament els grecs de Syriza o el possible auge de Podemos a Espanya. "També poden haver-hi discussions entre França i Alemanya", destaca.
Un petroli encarit restaria creixement
Un altre dels riscos que pateix el creixement econòmic espanyol té un caire més geoestratègic. "La baixada del preu del petroli i l'energia ha ajudat a aquest creixement. Si per qüestions de qualsevol mena aquesta tendència canvia, això generaria dificultats de creixement a la zona euro i a l'economia espanyola", diu Comajuncosa.
La situació a l'Iraq, Ucraïna, Rússia o Líbia pot afectar de ple el preu del cru, que durant la segona meitat del 2014 ha caigut més d'un 50%, convertint-se en un dels principals motors del creixement espanyol. "Ha estat un regal perquè aquí l'importem tot", comenta Comajuncosa sobre una qüestió que "no es pot controlar".
El BCE es queda a mitges en la política 'keynesiana'
"La política monetària del BCE de compra de deute públic ha implicat bàsicament imprimir bitllets", diu Comajuncosa. L'estament europeu ha aplicat en certa mesura la idea keynesiana que en un moment de recessió i amb consum privat molt frenat, l'única solució és l'augment de despesa pública i que el banc central imprimeixi bitllets per finançar-ho.
El BCE, en efecte, ha imprès bitllets per comprar deute públic, però en canvi ha reduït la despesa pública. "Per tant, podria ser que aquesta política no assumís l'objectiu desitjat. És com si a una palanca li treus el punt de recolzament", alerta.
A més a més, la seva aplicació condueix a "un territori desconegut", on ningú té la certesa que pugui provocar "efectes bombolla" en alguna de les economies europees, com l'espanyola.
L'as a la màniga no està prou definit
Com que Europa és conscient d'aquesta mancança, té un "as a la màniga: el Pla Europeu d'Inversions", conegut com Pla Juncker. "Està esbossat, però és poc precís perquè no està clar en quina magnitud caldrà utilitzar-lo", explica el professor. D'entrada, la previsió és que implicaria una inversió pública paneuropea de 315.000 milions d'euros, una xifra que queda "un pèl curta" per Comajuncosa.
Aquestes inversions anirien destinades a la construcció d'infraestructures en els països on són necessàries, al suport a la recerca i a la seva aplicació al teixit productiu (innovació), i a l'educació. "Tot plegat milloraria la productivitat de l'economia europea, que ha quedat en terra de ningú entre les potències asiàtiques i els Estats Units", assenyala.
Espanya, sobrada en infraestructures sovint molt qüestionades, hauria d'aprofitar aquesta inversió en "innovació i educació", resumeix Comajuncosa. "No es poden cometre errors antics, perquè la productivitat espanyola ja es va deteriorar progressivament fins i tot durant l'època de creixement", adverteix.
Espanya ha de fer els deures en productivitat i atur
Després d'anys d'estancament, a Espanya han millorat les expectatives de les famílies i les empreses. "Les persones que han mantingut la feina, tenen menys por de perdre-la", assegura el professor.
Tot i així, deixa clar que "no hem d'esperar una gran arrencada de l'economia espanyola". El nivell de deute, tant públic com privat, segueix sent molt elevat, un fet que "sempre frena el consum i la inversió i, per tant, el creixement", explica Comajuncosa.
Des d'Esade apunten que Espanya, a més, té dos grans reptes: la creació de llocs de treball i l'augment de la productivitat. "Hem destruït més llocs de treball que ningú durant la crisi. A més, la interconnexió entre la creació de llocs de treball i la seva qualitat també ha de millorar, han de ser sostenibles i en condicions", assegura.
Per Comajuncosa, que situa la previsió de la taxa d'atur en el 20%, "es crearan llocs de treball a bon ritme, però ens preocupa que masses puguin ser de naturalesa temporal i tornem a una situació de dualitat entre indefinits i temporals, que no és un bon escenari per a l'economia espanyola".
Tot i així, alerta que "hi ha un nombre important de riscos a la baixa". La inestabilitat política i institucional, una recuperació del preu del petroli, o efectes contraproduents de les polítiques monetàries no convencionals del Banc Central Europeu (BCE) són algunes de les amenaces del creixement econòmic, les enemigues de la recuperació.
|
| L'evolució del PIB espanyol. Informe Econòmic d'Esade. |
"Són riscos bastant compartits perquè l'evolució d'Espanya depèn molt de la zona euro", ha explicat Comajuncosa en roda de premsa. "Si Europa va malament, a mig-llarg termini l'economia espanyola també", assegura tot i matisar que aquesta condició no té perquè complir-se si s'altera l'ordre dels factors: "Europa podria anar bé i Espanya no".
L'estabilitat europea té tres potes
Segons l'estudi d'Esade, la principal amenaça a les bones perspectives econòmiques espanyoles és "la inestabilitat política que ha permès la situació actual". Comajuncosa explica que actualment la zona euro "evoluciona bé a partir d'un acord de tres punts entre governs i institucions".
La primera de les potes de l'estabilitat és la política monetària no convencional del BCE, que ha optat per comprar títols de deute públic. La segona és la relaxació dels ajustos fiscals per reduir el dèficit públic; i la tercera és el manteniment de l'agenda de reformes estructurals a la zona euro, encara pendent a països com França. "Es va assolir un acord entre governs i institucions europees al voltant d'aquests tres principis. Però si alguna d'aquestes línies es trenca, influirà de seguida en les altres", adverteix el professor.
Aquesta és la principal amenaça d'una tercera recessió. Malgrat tot, Comajuncosa deixa clar que el fet que alguns països de la perifèria "puguin intentar negociar les condicions que se'ls han posat és legítim". Ara bé, també aclareix que "si no arribem a un acord entre tots, poden tornar a aparèixer dificultats". El professor d'Esade, a més, assenyala que en aquests desacords els protagonistes no han de ser forçosament els grecs de Syriza o el possible auge de Podemos a Espanya. "També poden haver-hi discussions entre França i Alemanya", destaca.
Un petroli encarit restaria creixement
Un altre dels riscos que pateix el creixement econòmic espanyol té un caire més geoestratègic. "La baixada del preu del petroli i l'energia ha ajudat a aquest creixement. Si per qüestions de qualsevol mena aquesta tendència canvia, això generaria dificultats de creixement a la zona euro i a l'economia espanyola", diu Comajuncosa.
La situació a l'Iraq, Ucraïna, Rússia o Líbia pot afectar de ple el preu del cru, que durant la segona meitat del 2014 ha caigut més d'un 50%, convertint-se en un dels principals motors del creixement espanyol. "Ha estat un regal perquè aquí l'importem tot", comenta Comajuncosa sobre una qüestió que "no es pot controlar".
El BCE es queda a mitges en la política 'keynesiana'
"La política monetària del BCE de compra de deute públic ha implicat bàsicament imprimir bitllets", diu Comajuncosa. L'estament europeu ha aplicat en certa mesura la idea keynesiana que en un moment de recessió i amb consum privat molt frenat, l'única solució és l'augment de despesa pública i que el banc central imprimeixi bitllets per finançar-ho.
 |
| Josep M. Comajuncosa ha explicat les previsions econòmiques del 2015. Josep Molina. ACN |
El BCE, en efecte, ha imprès bitllets per comprar deute públic, però en canvi ha reduït la despesa pública. "Per tant, podria ser que aquesta política no assumís l'objectiu desitjat. És com si a una palanca li treus el punt de recolzament", alerta.
A més a més, la seva aplicació condueix a "un territori desconegut", on ningú té la certesa que pugui provocar "efectes bombolla" en alguna de les economies europees, com l'espanyola.
L'as a la màniga no està prou definit
Com que Europa és conscient d'aquesta mancança, té un "as a la màniga: el Pla Europeu d'Inversions", conegut com Pla Juncker. "Està esbossat, però és poc precís perquè no està clar en quina magnitud caldrà utilitzar-lo", explica el professor. D'entrada, la previsió és que implicaria una inversió pública paneuropea de 315.000 milions d'euros, una xifra que queda "un pèl curta" per Comajuncosa.
Aquestes inversions anirien destinades a la construcció d'infraestructures en els països on són necessàries, al suport a la recerca i a la seva aplicació al teixit productiu (innovació), i a l'educació. "Tot plegat milloraria la productivitat de l'economia europea, que ha quedat en terra de ningú entre les potències asiàtiques i els Estats Units", assenyala.
Espanya, sobrada en infraestructures sovint molt qüestionades, hauria d'aprofitar aquesta inversió en "innovació i educació", resumeix Comajuncosa. "No es poden cometre errors antics, perquè la productivitat espanyola ja es va deteriorar progressivament fins i tot durant l'època de creixement", adverteix.
Espanya ha de fer els deures en productivitat i atur
Després d'anys d'estancament, a Espanya han millorat les expectatives de les famílies i les empreses. "Les persones que han mantingut la feina, tenen menys por de perdre-la", assegura el professor.
Tot i així, deixa clar que "no hem d'esperar una gran arrencada de l'economia espanyola". El nivell de deute, tant públic com privat, segueix sent molt elevat, un fet que "sempre frena el consum i la inversió i, per tant, el creixement", explica Comajuncosa.
Des d'Esade apunten que Espanya, a més, té dos grans reptes: la creació de llocs de treball i l'augment de la productivitat. "Hem destruït més llocs de treball que ningú durant la crisi. A més, la interconnexió entre la creació de llocs de treball i la seva qualitat també ha de millorar, han de ser sostenibles i en condicions", assegura.
Per Comajuncosa, que situa la previsió de la taxa d'atur en el 20%, "es crearan llocs de treball a bon ritme, però ens preocupa que masses puguin ser de naturalesa temporal i tornem a una situació de dualitat entre indefinits i temporals, que no és un bon escenari per a l'economia espanyola".