Una terrassa amb vistes a la muntanya adornada amb imatges de Montserrat o el barceloní Hotel Vela assenyala el camí de la Catalunya digital imaginada pel vicepresident Jordi Puigneró. El titular de polítiques digitals de la Generalitat reivindica la centralitat del país en les successives revolucions industrials dels darrers segles, així com en alguns dels principals processos d'integració de comunitats a internet durant les primeres dècades del XXI. L'últim dels processos "avantguardistes" en què se sentirà parlar català – després de la Viquipèdia o la web mitjançant el puntcat, com recorda el vicepresident – serà el web3. "Després de la internet 1, la de la informació, i la internet 2, la social, ve la 3, la de la immersió", celebra Puigneró – o el seu avatar multiversal.
La Generalitat, juntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona i la Universitat de Girona – impulsores del Centre Blockchain de Catalunya – han presentat CatVers, el metavers català. L'espai és un encara rudimentari entorn que "s'actualitzarà cada dues setmanes, com qui diu", segons el president del CBCat, Quirze Salomó. Segons el dirigent de l'ens, la pandèmia ha accelerat processos que, en temps normals, "haurien trigat anys" a implementar-se. "El metavers s'ha accelerat durant els darrers mesos pels jocs socials i la força de la blockchain", afirma Salomó, tot recordant les apostes de grans tecnològiques com Facebook – ara, de fet, Meta – per aquest tipus d'entorns. La presentació s'ha celebrat en el mateix CatVers, un entorn de realitat virtual on els avatars dels participants han exposat el seu potencial per al país.
Salomó: "Catalunya, com a nació, té l'oportunitat de ser pionera en la nova realitat del metavers"
"Catalunya, com a nació, té l'oportunitat de ser pionera en aquesta nova realitat", apunta el president del CBCat, que pensa aquest metavers català com una oportunitat per fer entrar en la web3 el teixit associatiu, cultural i empresarial del país. La iniciativa, de fet, està oberta a qualsevol entitat col·lectiva o privada de Catalunya que hi vulgui participar. Inicialment, els entorns de CatVers poden servir per fer reunions virtuals "amb grans possibilitats d'interacció social", així com exposicions digitals que es poden recórrer des de l'ordinador o amb realitat virtual. La idea, però, és que les funcionalitats d'aquest espai es multipliquin amb els mesos.
"Volem que la innovació flueixi al país", afirma Puigneró, que veu el CatVers com un motor per a la creativitat digital catalana, ja sigui en l'àmbit artístic, social o empresarial. En aquest sentit, el CBCat, principal gestor – per ara – del metavers català, espera poder celebrar, en els pròxims mesos, des de festivals de tota mena de disciplines artístiques fins a activitats formatives o comercials en sales pròpies de cada entitat. La llista d'espera per accedir-hi, tal com ha explicat Salomó, és llarga, i associacions, empreses i col·lectius de diversos àmbits ja s'han posat en contacte amb el Centre per obrir el seu propi entorn dins CatVers.
Més enllà de les activitats concretes que s'hi celebrin, el metavers català ha de servir, preveu Puigneró, com un nou espai d'impuls de la cultura i la identitat catalanes. L'aposta pel web3 i el potencial de la tecnologia blockchain és, per al vicepresident, un equivalent contemporani de la creació de les estructures de l'audiovisual català. "Renunciar a la presència al metavers és com si en el seu moment haguéssim renunciat a TV3", afirma Puigneró, tot defensant que "la cultura catalana també ha de tenir presència en els nous entorns". La del CatVers és, així, una aposta de futur: Catalunya vol entrar en una eina que serà, segons Salomó "d'ús universal en només cinc anys".
Monetitzar el nou món
Salomó recorda una experiència que va marcar la identitat catalana als entorns digitals i que encara ara marca la forma en què administracions i entitats especialitzades es relacionen amb els ambients web. "Part de la tecnologia del CatVers està fundada en SecondLife" recorda el president del CBCat. La part, però, on el metavers català vol ser diferent de l'experiència de la comunitat virtual de Linden Lab és la seva sostenibilitat econòmica. "SecondLife va morir – afirma Salomó – perquè no era sostenible econòmicament". La tecnologia blockchain i les possibilitats de negoci que ofereix a les empreses i entitats que s'incorporin a l'univers creat per l'organisme. Tant és així, de fet, que, eventualment, CatVers està pensat per finançar-se enterament amb els ingressos que s'hi generin.
Roca: "Hem d'entendre que la digitalització va més enllà d'obrir un e-commerce o un perfil a xarxes"
En aquest punt és on pren especial rellevància la tercera pota de l'acord, Cambra de Barcelona. L'aposta pel metavers és una estratègia, segons la presidenta de l'organisme Mònica Roca per "fer més resilient i sostenible" un sistema econòmic a què "se li han vist les mancances" durant la pandèmia. L'oferta dels espais digitals immersius que obre CatVers servirà, segons Roca, per accelerar el procés de digitalització de l'empresa catalana – i, especialment, per fer-lo transformador. "Hem d'entendre que això va més enllà d'obrir un e-commerce o un perfil a xarxes", apunta la presidenta de Cambra, que anima el teixit productiu a implementar processos digitals, com la gestió de dades i la seva traducció en estratègia al damunt de la blockchain que trobaran al metavers català.
"Només les societats que apostin pel coneixement podran assolir alts nivells de progrés i benestar" augura Roca, que veu l'entrada al metavers com un fonament essencial per a la Catalunya del segle XXI. La incorporació catalana a les noves tendències digitals ha de significar, afirma Puigneró, "llocs de feina i progrés des d'una perspectiva nacional" per a un país que, segons el vicepresident, "no vol viure de subsidis sinó del seu treball i del seu talent".
Governar el Meta
Un dels debats clau per a la gestió del metavers, i que porta des de la seva creació fa un any i mig ocupant el discurs del Centre Blockchain de Catalunya, és la governança d'aquests nous entorns digitals. En una recent intervenció en el marc del Barcelona Tech Spirit, Salomó va avisar que la clau està a fer que el poder i la presa de decisions dins els entorns que es construeixin sobre la blockchain recaigui en la ciutadania, i no en les grans corporacions que ara lideren la seva implementació. Segons el mateix president de l'organisme, de fet, el quart trimestre de 2022 es definirà la governança de CatVers – una governança que, tal com està plantejada, dependrà de les associacions, entitats i empreses que en formin part.
Salomó: "Catalunya pot ser pionera en la governança del Metavers"
L'ambició per a la democratització dels espais metaversals del CBCat no es limita, però, només a les fronteres catalanes. Tot i que fer veritablement descentralitzada la presa de decisions i la gestió de CatVers és l'objectiu a curt termini, el centre es guia per un horitzó estratègic que porti la seva influència més enllà del país. El risc del control del big tech sobre aquest tipus d'espais, que trigaran amb prou feines un parell d'anys en ser majoritaris, segons Salomó, fa que Catalunya hagi de ser "pionera en la seva governança". En aquest sentit, el president de l'entitat ja ha anunciat que la conferència Democracy4All de 2022 – que posa en relació blockchain i democràcia – estarà centrada en la governança del metavers, així com les pretensions de CBCat d'esdevenir un "lobby a nivell mundial perquè les grans empreses s'obliguin a una governança democràtica" dels seus entorns. "Volem que els drets humans tinguin espai al metavers", conclou.