Només el 15% dels productes que es comercialitzen a Mercabarna provenen de Catalunya, quan el 1988 representaven el 53% de les mercaderies. Així ho acredita l'informe Accions públiques per enfortir Mercabarna en l'alimentació sostenible de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), segons el qual, en el mateix període, l'ocupació al sector primari a Catalunya ha caigut del 19,3% a l'11,6%.
L'estudi de l'IDRA assenyala que les importacions han crescut i les exportacions ja representen un 35% del total a Mercabarna. Segons el document, Catalunya ha reduït a la meitat la seva autosuficiència alimentària en mig segle i gairebé un 60% del que es menja prové d'altres territoris, mentre que la producció es dirigeix cada cop més a les exportacions: entre 2010 i 2020, les vendes a l'estranger van créixer un 45% en volum i un 65% en valor.
L'informe apunta a un fort declivi dels mercats municipals, que en el moment de la posada en marxa de Mercabarna representaven el 70% de les compres i actualment només suposen el 12%.
Segons la investigació, el paper de Mercabarna en el sistema alimentari no és de simple receptor, sinó que influeix en la configuració de la cadena de subministrament, sent important “per a la supervivència del comerç alimentari tradicional”. A més, afegeix, facilita l'operativitat dels grans majoristes i operadors logístics amb capacitat d'expansió global.
En aquest sentit, indica que des dels anys 90, les cadenes privades han crescut amb centrals logístiques pròpies a la Zona Franca, operant amb autonomia i prioritzant economies d'escala i productes globals. Això ha fet que Mercabarna s'hagi hagut d'adaptar per continuar sent competitiva. Malgrat tot, amb 600 empreses i dos milions de tones d'aliments comercialitzades anualment, Mercabarna es manté com la principal infraestructura alimentària del sud d'Europa.
Mesures per iniciar un nou cicle
Davant d'aquesta situació, IDRA proposa un seguit de mesures que permetin obrir un nou cicle. El document valora positivament que hi ha una pagesia activa, una ciutadania cada cop més conscient i una infraestructura potent, però considera que “el sistema alimentari no connecta la producció local, la distribució regional i el consum urbà”. Per això, planteja la necessitat de desenvolupar nodes logístics descentralitzats per connectar la producció local amb el consum metropolità, impulsar la compra pública ecològica i de proximitat en menjadors escolars, hospitals i altres institucions públiques, així com incorporar clàusules ambientals i de circuit curt als contractes de lloguer de Mercabarna.
L'estudi afirma que és urgent una política alimentària comandada per les administracions públiques que sigui capaç de regular l'impacte social, econòmic i ambiental dels operadors privats. Per aconseguir que Mercabarna pugui esdevenir un actor important, competitiu i que s'anticipi a les crisis, l'informe planteja crear un consorci científic associat a Mercabarna i implementar un balanç ecològic i social integral. Pel que fa a les administracions, també proposa que impulsin un pla estratègic per la sostenibilitat i l'economia local i una política d'inversió orientada a l'alimentació sostenible.