Només el 5% dels brots de pesta porcina africana declarats en catorze països de la Unió Europea aquest 2025 han afectat granges, segons dades de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, per les seves sigles en anglès) facilitades a l’ACN. De totes maneres, l’agència de la UE fa una crida a respectar les restriccions pel brot de pesta porcina africana (PPA) en senglars salvatges a Catalunya i demana “prudència”. “És una situació d’emergència: la bioseguretat i el compliment de les normes és essencial”, avisa Lina Mur, responsable científica del departament de salut animal de l’EFSA. Una de les tasques “essencials”, diu l’experta, és controlar la població de senglars per contenir el brot detectat a Collserola la setmana passada.
"És una de les parts més difícils del control de la malaltia, però probablement és una de les mesures més essencials que podem adoptar per evitar una propagació més gran de la pesta porcina africana", afirma a l’ACN aquesta responsable de l’EFSA, agència encarregada de seguir l’evolució de la PPA a la UE i avaluar els riscos i mesures de control del virus.
La pesta porcina africana afecta actualment catorze països de la Unió Europea, però cinc països han aconseguit que la PPA no salti dels senglars a les granges, un pas més preocupant per l'afectació a la indústria porcina. De fet, només el 5% de tots els brots de PPA d'aquest any a la UE s'han produït en granges i la majoria s’han concentrat a Romania (80%), si bé hi ha hagut alguns “casos esporàdics” a Itàlia, Grècia i Croàcia.
El gruix dels contagis a la UE afecta els senglars salvatges amb gairebé 10.000 animals infectats aquest any, segons les dades de l'EFSA des de l'1 de gener fins aquest dimarts. En el cas d'Espanya, només consten 2 casos, ja que els set nous detectats encara no els han registrat.
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut Animal (WOAH, per les seves sigles en anglès), també hi ha brots actius als països veïns no comunitaris, principalment a Albània, Bòsnia-Hercegovina, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Ucraïna.
Implicació de ramaders
Des de l'agència de la UE amb seu a Parma, Mur assegura que la PPA “es pot controlar” si hi ha mesures de bioseguretat i una implicació “adequada” de la indústria i la població, seguint les normes i ajudant en la “detecció precoç” de nous casos: "Si es detecta qualsevol altre cas en qualsevol lloc, el paper dels ramaders i la població és essencial per traslladar immediatament aquesta sospita a les autoritats".
El ministeri d'Agricultura ha elevat a nou casos de porcs senglars morts per pesta porcina africana aquest dimarts. Els set nous casos confirmats s'han registrat en la mateixa zona que els dos primers.
La reaparició de la PPA a la UE
La pesta porcina africana (PPA) és una malaltia vírica amb una elevada mortalitat que afecta porcs i senglars. És un virus molt resistent que pot sobreviure mesos, inclús anys en productes congelats, i no existeix cap vacuna ni cura per la malaltia.
Els humans són immunes a la PPA, però els brots entre els porcs tenen un impacte socioeconòmic per les restriccions que impliquen, especialment en països amb una indústria porcina important, com és el cas d'Espanya. Altres grans productors de carn de porc, com Alemanya, Polònia i Itàlia, han hagut de gestionar brots de PPA en els últims anys. Per exemple, en algunes àrees d’Alemanya han aconseguit contenir els brots en zones silvestres i només han tingut “casos molt esporàdics” en granges, expliquen des de l’EFSA.
Entre el 1995 i el 2007 la PPA únicament va aparèixer a l’illa de Sardenya en el context europeu. Arran d’un brot a Geòrgia el 2007, la malaltia es va començar a estendre pels països veïns, afectant porcs domèstics i senglars.
A la Unió Europea es van declarar els primers brots de pesta porcina africana el 2014, afectant senglars procedents dels països bàltics i Polònia. Des de llavors, la malaltia s’ha propagat a altres països de la UE, sobretot al centre i est del bloc europeu. Fora de la UE també hi ha hagut brots a l’Àsia, Oceania i alguns països americans.
A principis del 2020, l’EFSA va alertar que la pesta porcina africana es començava a estendre cap al sud-oest de la UE i va engegar una campanya informativa. L’any va passat es va produir el primer declivi del contagi a la UE després que Suècia aconseguís acabar amb tots els casos.
Arran d’un brot a Geòrgia el 2007, la malaltia es va començar a estendre pels països veïns, afectant porcs domèstics i senglars
Ara el brot de Barcelona torna a engreixar la llista de països afectats -que ja inclou Espanya-, i la PPA s’expandeix encara més cap a l’oest de la UE, com temia l'EFSA fa cinc anys. “No estem contents de veure com un altre país s’ha contagiat”, admeten a Parma. De totes maneres, l’EFSA es mostra optimista per la capacitat de les autoritats arreu de la UE per contenir i gestionar la malaltia. Bèlgica i Suècia han erradicat la pesta porcina africana, recorda Mur.
Origen desconegut del brot a Barcelona
La PPA es transmet de dues maneres: d’animal a animal i de forma “indirecta”. La primera genera una transmissió “lenta”, com una onada, explica Mur. La segona és més “problemàtica” perquè la malaltia pot “saltar” d’un lloc a l’altre, sigui per carn infectada o per la presència del virus en “qualsevol superfície”, com "la bota d'un ramader". El contagi de forma indirecta va ser el cas d’Itàlia o Suècia, que l’any passat va aconseguir erradicar la PPA.
Preguntada per la teoria “del sandvitx” com a origen del contagi a Collserola, Mur recorda que la transmissió a través de productes infectats per carn “s’ha produït anteriorment”, per exemple en l’entrada de la PPA a Suècia el 2023. Precisament, l’EFSA ressalta la implicació dels caçadors i les autoritats sueques per eliminar el virus i poder declarar el país lliure de pesta porcina l’any passat.
En qualsevol cas, l’EFSA no es pot pronunciar sobre l’origen del brot perquè la investigació està en mans de les autoritats nacionals i perquè encara s’estan analitzant proves al laboratori per identificar quin subtipus del virus i, per tant, veure d’on pot haver vingut.