La nova planificació elèctrica de l'Estat augmentarà un 50% la capacitat de demanda a Catalunya

La nova planificació elèctrica de l'Estat amb l'horitzó 2030 augmentarà un 50% la capacitat de demanda a Catalunya i permetrà sumar fins a 3.800 megawatts (MW) al sistema. La xarxa de distribució es reforçarà amb noves subestacions, o ampliacions d'actuals, per tirar endavant projectes arreu del territori. Entre aquests, els Campus de Salut del Clínic i de Girona, la nova dessaladora de la Costa Brava, la gigafactoria a l'Ebre, el polígon Torreblanca-Quatre Pilans de Lleida o preparar l'escenari per fer arribar els 400 kV al port de Barcelona. El secretari d'Estat d'Energia, Joan Groizard, i la consellera de Territori, Sílvia Paneque, han destacat que la planificació suposarà una inversió "històrica" de fins a 17.000 milions a tot l'Estat.

La nova planificació elèctrica, que el govern espanyol preveu aprovar abans de finals d'any, recull una inversió ingent per reforçar la xarxa de distribució arreu de l'Estat. En total, seran fins a 17.000 milions. Del document, ja se'n va publicar una primera proposta a finals de l'any passat, que ara s'ha refet després d'estudiar-ne les més de 2.500 al·legacions. Entre aquestes, de la Generalitat.

En el cas de Catalunya, la planificació preveu injectar fins a 3,8 GW al sistema i sumar 40 punts de suport a la xarxa de distribució. Seran noves subestacions o bé reformes i ampliacions d'altres d'actuals. Tot i que el Ministeri no en concreta la inversió exacta -de moment, prefereix ser caut- el secretari d'Estat d'Energia ha assegurat que la planificació suposa "una oportunitat" perquè Catalunya pugui "avançar en les renovables, l'emmagatzematge elèctric i donar resposta a les demandes de la societat i del seu teixit productiu i econòmic".

Sílvia Paneque ha assegurat que el document amb horitzó 2030 suposa "un abans i un després en matèria energètica"

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha assegurat que el document amb horitzó 2030 suposa "un abans i un després en matèria energètica". Fent un símil amb el sector, Paneque ha explicat que la planificació permetrà repartir endolls arreu del territori, perquè a partir d'aquí, es pugui atendre la demanda d'electricitat per tirar endavant diferents projectes (també, residencials). "Estem parlant de posar noves portes d'entrada de l'electricitat arreu del territori", ha afirmat Paneque.

En concret, els 3,8 GW addicionals que sumarà el sistema permetran incrementar fins a un 50% la capacitat de demanda actual que té Catalunya. Perquè actualment, segons precisa el Ministeri, el pic màxim de consum del país se situa en els 8 GW.

Al costat del futur Campus

La consellera de Territori i el secretari d'Estat han presentat la nova planificació elèctrica 2030 just a tocar dels terrenys a cavall de Salt (Gironès) i Girona on s'ha d'aixecar el nou Campus de Salut que pivotarà al voltant del Trueta. Precisament, com ha concretat Paneque, per exemplificar un dels projectes que es podrà fer realitat amb el document.

La nova planificació, de fet, recull l'al·legació que va presentar la Direcció General d'Energia per garantir el subministrament al nou Campus de Salut de Girona. Es farà ampliant la subestació de Bescanó (Gironès) de 400 kV que rep l'energia de la MAT. En conjunt, inicialment es preveu que el nou Trueta i el Campus tinguin una demanda inicial de 35 MW de cara al 2030, que a llarg termini (i fins a completar-lo) pujaran als 94.

A les comarques gironines, la planificació també preveu ampliar la subestació de Santa Llogaia (Alt Empordà) per assegurar el subministrament a la futura dessaladora del nord de la Costa Brava, i reforçar tant la distribució a la comarca com la que penja de tot l'eix Santa Llogaia-Olot (de 132 kV).

La nova planificació recull l'al·legació que va presentar la Direcció General d'Energia per garantir el subministrament al nou Campus de Salut de Girona

El del Trueta, però, no serà l'únic Campus de Salut que tindrà garantida la demanda elèctrica. Perquè la planificació també inclou ampliar la subestació Facultats de 220 kV per subministrar energia al futur Campus de Salut Clínic-UB (que a més del nou hospital, també inclou la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, i equipaments assistencials, universitaris i de recerca).

Per subratllar la projecció que fa la nova planificació elèctrica, la consellera de Territori ha volgut aturar-se precisament en aquest projecte. "Penseu que el document ens permet sumar 3.800 megawatts addicionals al sistema, i que el gran projecte del Campus del Clínic l'any 2030 en necessitarà 30; això permet fer-se una idea de l'impuls per al sistema que suposa el document", ha afirmat Paneque.

La consellera de Territori també ha desgranat altres inversions destacades que s'estenen a la Catalunya Central, a Ponent i a Tarragona i l'Ebre. A la nova planificació quinquennal, el Ministeri ha previst aixecar una nova subestació -la Cardener- que tindrà 400 kV- i que serà "clau" per abastir la indústria del Bages, a més de reforçar la que ja existeix a Cercs (per abastir el polígon d'Olvan). La subestació Cardener, de retruc, també permetrà rebre l'energia d'una central hidroelèctrica reversible (com ara la projectada a La Baells) per reforçar el sistema elèctric.

A Lleida, el document de l'Estat, recull la construcció de la nova subestació Quatre Pilans, de 220 kV, que es connectarà a l'eix Mangraners-Begues. La subestació, ha precisat Paneque, s'ha incorporat a la planificació a proposta de la Generalitat i permetrà desenvolupar el polígon Torreblanca-Quatre Pinals, que tindrà 202 hectàrees de sòl industrial i una estació intermodal.  

A Tarragona i l'Ebre, Paneque ha avançat que la planificació elèctrica "permetrà encarar" la gigafactoria que es projecta a Móra d'Ebre, "una oportunitat estratègica de desenvolupar un sector de futur per al país". I que també s'incrementarà la capacitat per al polígon petroquímic de Tarragona, mitjançant la nova subestació Químico (de 400 i 220 kV), per avançar cap a la descarbonització.

Els 400 kV al Port de Barcelona

Per últim, la consellera de Territori ha destacat que la planificació també incorpora nous projectes com el Catalunya Mediacity (a Sant Adrià del Besòs), preveu reforçar la xarxa elèctrica a la ciutat de Barcelona i, fins i tot, s'estén més enllà de l'horitzó 2030. Perquè recull que s'iniciïn els tràmits per estendre la xarxa de 400 kV al Port de Barcelona.

Una actuació que permetrà incrementar la capacitat de subministrament a tota la zona industrial del sud de Barcelona (Port de Barcelona, Zona Franca i Aeroport), i ha de servir per avançar en el procés de descarbonització de la infraestructura portuària. A més, es preveuen noves posicions a Els Aubals i Cerdà per assegurar el subministrament elèctric de la nova infraestructura H2Med.

Comissió de seguiment

"En definitiva, preparem la xarxa perquè hi pugui arribar més energia i també se'n generi més a través de fonts renovables", ha destacat la consellera de Territori. A més, Paneque també ha precisat que, ara que s'han acordat quines seran aquestes noves "grans portes d'entrada de l'electricitat a Catalunya", el Govern ja les ha traslladades a les distribuïdores.

En el cas de la xarxa de transport, qui tirarà endavant els projectes serà Red Elèctrica (REE). Però a partir de les grans subestacions, correspondrà a les distribuïdores estendre les línies i repartir-les arreu. Per això, Paneque ha dit que, per primera vegada, s'ha creat una "comissió de seguiment periòdic" amb aquestes companyies, a qui ja s'han fet arribar les inversions que necessita Catalunya des d'ara i fins al 2029 i, en alguns casos, s'ha demanat avançar-les per tenir-ho tot a punt.