Els autònoms a Espanya representen un col·lectiu aproximat de 3,3 milions de professionals en actiu; i, a Catalunya, d'uns 550.000. A més del nombre, també cal destacar que aquest perfil professional és un potenciador i dinamitzador de l’economia, doncs actua com una empresa unipersonal, qui ha de gestionar la seva feina, assolir recursos i tenir resultats per a mantenir-se en actiu. Aquesta figura és present a tot Europa amb diferents sistemes (la majoria amb forts avantatges i ajuts per fomentar-la) i amb un nombre que l’Eurostat indica al voltant dels 26 milions, aproximadament el 14% de la població activa europea.
Podríem entrar en detall en les tipologies d’autònoms, especialització de sectors, comparativa d’activitat, etc, però centrem el cas en un tema transversal que els afecta a tots: la quota d’autònoms. Primer, què és la quota? Ser autònom a Espanya té un cost mínim mensual. Aquest 2021, la quota ha tingut un nou increment i se situa en els 289 euros, i 371,5 euros per a autònoms societaris (ambdues aplicaran aquest increment a partir del juny del 2021). Evidentment, a més d’aquesta quota, cada autònom per les feines, negoci o benefici que genera, ha d’aplicar la retenció, l’IVA i tributar. Actualment, un autònom pot decidir ampliar aquesta quota (essent la màxima de 1.245 euros) tenint a canvi una major cobertura social de prestacions de l’estat, i, especialment, un futur accés a una millor pensió per aquesta alta cotització.
En el cas de Catalunya, el 85% dels autònoms consideren que cotitzar per la mínima és el que els convé. De fet, cal tenir en compte que la quota mínima espanyola és la més alta de tot Europa. Posem un símil comercial: quan un 85% dels nostres “clients” (que, per cert, són captius) opten per una línia de producte disponible, serà perquè és la més adequada o perquè no s’han sabut posar en valor les altres opcions del producte. Però el que és segur, és que imposar una nova tarifa augmentada no ajuda a la satisfacció del client afectat (que ja considera que està pagant massa, comparat amb el que paguen altres mercats).
Existeixen previsions de modificar la quota d’autònoms? Certament, cal fer una revisió de quina quota s’ha d’aplicar, però per fer-ho, cal tenir en compte al sector. Durant el 2020, hi va haver dues filtracions o notícies-test, diguem-li com vulguem, de la modificació i l’augment de quota dels autònoms passant a ser per trams. Aquest any, n’hi ha hagut una nova, citant el Ministeri a la notícia i posant data del canvi a inicis del 2022.
Què passarà d'aquí 10 mesos?
Aquest tema és clau en l’economia d’Espanya i s’hauria de tractar amb el rigor necessari. Les Cambres de Comerç, on estan els autònoms pel fet de ser autònoms, són legalment òrgans consultius que han d’aportar en aquests processos, com ho han de fer de manera executiva els agents socials representatius. Llençar missatges i pensar que si no hi ha ressò serà “fàcil de moure el tema” no ha de ser la manera, doncs genera incertesa i preocupació a un col·lectiu que és bàsic en l’economia i, alhora, és molt fràgil. L’Eurostat ja va advertir a l’abril del 2020 que els autònoms serien dels més afectats per la crisi de la covid-19.
No s’ha dit quin serà l’increment exacte, però sí que ha quedat palès que la recaptació serà més elevada en termes generals per les quotes. Donar un missatge que els autònoms podrien pagar, com citaven, 5.000 milions d’euros més a l’any amb les seves quotes no és la manera.
Estèticament, emocional i econòmica, no és el moment d'implementar una mesura que tingui un objectiu d'increment sobre la recaptació dels autònoms
Ho vam dir a l’octubre i ho repetim. Sobretot quan no hi ha hagut ajuts directes. Ara mateix, el càlcul que es plantejava al Pacto de Toledo centrava l’atenció en com adequar trams per calcular els anys de cotització per a la jubilació; i també s’hi ha sumat la reforma de la quota de pagar segons els ingressos. Per tant, l’augment de quota, depenent de com es calculi, pot portar a una mínima com dèiem del 50% superior. Però no s’acaba aquí, perquè si estableixen una corelació no percentual d’ingressos-trams (amb la màxima actual) ens podríem trobar que alguns autònoms passarien a pagar menys però d’altres es podrien incrementar segons s’equiparin els trams. Si com dèiem aquest sistema de trams per ingressos anés lligat al sistema de mínima i màxima actual de quota, per exemple, algú que avui paga 289 euros al mes podria haver de pagar 1.245 euros al mes. I això es podria començar a aplicar, segons el que s’ha publicat, d’aquí 10 mesos. Per això cal donar un missatge d’alerta, doncs cal conèixer i entendre com es pretén implementar, i evitar que s’apliqui directament.
Ara ve una etapa en què molts sectors d’autònoms estan i estaran afectats amb una crisi derivada de la covid-19, i no serà fàcil de gestionar. Per tant, ara estèticament, emocional i econòmica, no és el moment d'implementar una mesura que tingui un objectiu o un impacte d’increment sobre la recaptació dels autònoms.
Segon, és necessari i més just crear un sistema de quota diferent de l’actual que vagi en funció dels ingressos. Correcte. I per fer-ho, cal que se segueixin els procediments necessaris i estudiar escenaris, en lloc de llençar missatges. Existeixen les entitats consultives i socials per un motiu, i han de ser consultades.
És necessari i més just crear un sistema de quota diferent de l'actual, que vagi en funció dels ingressos
Tercer. En cas que s’hagi d’aplicar, es podria plantejar un sistema que, en lloc de fer un tram segons facturació, sigui per un percentatge de la facturació, qui cobra “molt” pagarà un x% concret més elevat i qui cobra “poc” pagarà un x% concret inferior, una opció que no implica incrementar l’actual per trams obligatoris, sinó implicaria baixar o fins i tot en alguns casos podria arribar a eliminar-se la quota. I també es podrien afegir altres opcions o sistemes si es vol ordenar el sector, com pot ser introduir drets com el de poder fer mitja jornada.
Particularment, entenc que per a l’Estat és molt més “còmode” marcar trams, doncs així pot tenir unes previsions de quant ingressarà (tenim xy en aquest tram i xy en aquest, per tant, podem preveure un ingrés de xyz). Haver de dependre de quant facturi cada persona no permet tenir una previsió clara. Però tant en aquesta com en d’altres qüestions, depèn de prioritats; si ens preocupem pel pressupost o per l’activitat i els i les professionals. Altres països ho fan. Totes aquestes mesures permetrien mantenir els acords del Pacte de Toledo sobre les cotitzacions i pensions futures dels autònoms aquest 2020.
Tot i això, s’han de preparar aquests escenaris, i esperem que sigui de manera ordenada i en clau per al col·lectiu de professionals.