26
de Juliol
de
2016 - 05:30
L'ideal de tenir una feina amb contacte directe amb la natura i una bona qualitat de vida encara és possible en alguns llocs de Catalunya. El somni de la plena ocupació, el que teníem abans de la crisi, el continuen mantenint algunes zones del Pirineu lleidatà. Les dades de l'atur del mes de maig mostren que l'Aran (6,93%), l'Alta Ribagorça (7,61%) i el Pallars Sobirà (7,7%) són les comarques catalanes amb una taxa més baixa de desocupació. Les tres estan ubicades a l'alta muntanya.
Quins factors han fet que resisteixin millor la crisi laboral que les poblacions de la Plana de Lleida? Més enllà de la despoblació dels pobles pirinencs, es detecta que les persones que viuen en aquestes zones acumulen dobles feines (alienes i per compte propi), el que provoca un grau d'ocupació alt en sectors com el turisme o els esports d'aventura que permeten un contacte directe amb la natura.
Un altre model econòmic
El president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Joan Simó, comenta que "l'aposta pel turisme i per un model econòmic allunyat del totxo han implicat la creació d'uns llocs de feina més anticíclics". De fet, des de la Cambra recorden que deixar de banda un sistema basat de forma exclusiva en el sector de la construcció ha comportat una ocupació més estable i duradora.
A part de les bones dades de l'atur, aquestes comarques tenen la benedicció de ser les més felices de la demarcació lleidatana. L'equació que proclama feina més contacte amb la natura més qualitat de vida és igual a felicitat acaba donant una sensació de llibertat i de benestar difícil de trobar en qualsevol altre lloc. Així ho revelen des d'aquests territoris i ho confirma un estudi de la Càtedra d'Innovació Social de la Universitat de Lleida (UdL).
La investigació, dirigida pel professor Carles Alsinet, porta el nom de Felicitat i qualitat de vida. Quin és el nivell de vida del territori? Elaborada sobre 1.620 enquestes realitzades a 78 poblacions de les comarques de Lleida, situa el Pallars Sobirà, amb una puntuació mitjana de 9,2 sobre 10 com la comarca més feliç. Aquest índex es troba molt per sobre del 6,8 de la província de Lleida, el 7,33 de Catalunya, el 6,9 d'Espanya o el 7,1 d'Europa.
Natura, família i felicitat
Alsinet comenta que els ciutadans afirmen que contagiar la felicitat implica somriure, tenir sentit de l'humor i una actitud positiva. Entre les coses que els fan feliços parlen de la família, els amics i el benestar de l'entorn més immediat.
La natura, el turisme, la família i el patrimoni cultural formen part de l'ADN de les Valls d'Àneu, una subcomarca pirinenca situada al Pallars Sobirà que delimita amb França i la Val d'Aran. El president del Consorci de Turisme de les Valls d'Àneu, Carlos Cortina, assenyala el ventall de possibilitats que aporta aquest espai. "Ens trobem en una situació geogràfica privilegiada, ja que som l'únic territori que té el valor afegit de comptar amb dos parcs: el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l'Alt Pirineu".
Cortina matisa que, tot i estar situats al Pirineu lleidatà, "disposem d'un clima sec i suau que ens beneficia a l'hora d'atreure el turisme familiar". Així, les Valls d'Àneu van rebre el 2013 la catalogació per part de l'Agència Catalana de Turisme de primera destinació de turisme familiar de l'interior de Catalunya. Darrerament, segons asseguren des del Consorci, al turisme familiar s'hi ha afegit "gent jove que gaudeix amb les activitats de la natura, valora els equipaments i serveis i té interès a descobrir les nostres tradicions culturals i gastronòmiques".
Per ocupar-se en la felicitat, sembla que la recepta no és única. Des de les comarques de l'alta muntanya ens donen algunes pistes. El contacte amb la natura i els animals com a complement a les feines habituals produeixen un augment de l'autoestima i una sensació d'autosuficiència. A més, conviure en un espai sense contaminació afegeix un plus de tranquil·litat i satisfacció amb un mateix. Amb tot això, potser la felicitat personal i laboral està més a prop.
Quins factors han fet que resisteixin millor la crisi laboral que les poblacions de la Plana de Lleida? Més enllà de la despoblació dels pobles pirinencs, es detecta que les persones que viuen en aquestes zones acumulen dobles feines (alienes i per compte propi), el que provoca un grau d'ocupació alt en sectors com el turisme o els esports d'aventura que permeten un contacte directe amb la natura.
Un altre model econòmic
El president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Joan Simó, comenta que "l'aposta pel turisme i per un model econòmic allunyat del totxo han implicat la creació d'uns llocs de feina més anticíclics". De fet, des de la Cambra recorden que deixar de banda un sistema basat de forma exclusiva en el sector de la construcció ha comportat una ocupació més estable i duradora.
A part de les bones dades de l'atur, aquestes comarques tenen la benedicció de ser les més felices de la demarcació lleidatana. L'equació que proclama feina més contacte amb la natura més qualitat de vida és igual a felicitat acaba donant una sensació de llibertat i de benestar difícil de trobar en qualsevol altre lloc. Així ho revelen des d'aquests territoris i ho confirma un estudi de la Càtedra d'Innovació Social de la Universitat de Lleida (UdL).
La investigació, dirigida pel professor Carles Alsinet, porta el nom de Felicitat i qualitat de vida. Quin és el nivell de vida del territori? Elaborada sobre 1.620 enquestes realitzades a 78 poblacions de les comarques de Lleida, situa el Pallars Sobirà, amb una puntuació mitjana de 9,2 sobre 10 com la comarca més feliç. Aquest índex es troba molt per sobre del 6,8 de la província de Lleida, el 7,33 de Catalunya, el 6,9 d'Espanya o el 7,1 d'Europa.
Natura, família i felicitat
Alsinet comenta que els ciutadans afirmen que contagiar la felicitat implica somriure, tenir sentit de l'humor i una actitud positiva. Entre les coses que els fan feliços parlen de la família, els amics i el benestar de l'entorn més immediat.
La natura, el turisme, la família i el patrimoni cultural formen part de l'ADN de les Valls d'Àneu, una subcomarca pirinenca situada al Pallars Sobirà que delimita amb França i la Val d'Aran. El president del Consorci de Turisme de les Valls d'Àneu, Carlos Cortina, assenyala el ventall de possibilitats que aporta aquest espai. "Ens trobem en una situació geogràfica privilegiada, ja que som l'únic territori que té el valor afegit de comptar amb dos parcs: el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l'Alt Pirineu".
 |
| La Vall d'Àneu ofereix una àmplia varietat d'esports de muntanya. Cedida |
Cortina matisa que, tot i estar situats al Pirineu lleidatà, "disposem d'un clima sec i suau que ens beneficia a l'hora d'atreure el turisme familiar". Així, les Valls d'Àneu van rebre el 2013 la catalogació per part de l'Agència Catalana de Turisme de primera destinació de turisme familiar de l'interior de Catalunya. Darrerament, segons asseguren des del Consorci, al turisme familiar s'hi ha afegit "gent jove que gaudeix amb les activitats de la natura, valora els equipaments i serveis i té interès a descobrir les nostres tradicions culturals i gastronòmiques".
Per ocupar-se en la felicitat, sembla que la recepta no és única. Des de les comarques de l'alta muntanya ens donen algunes pistes. El contacte amb la natura i els animals com a complement a les feines habituals produeixen un augment de l'autoestima i una sensació d'autosuficiència. A més, conviure en un espai sense contaminació afegeix un plus de tranquil·litat i satisfacció amb un mateix. Amb tot això, potser la felicitat personal i laboral està més a prop.