22
de Desembre
de
2014 - 02:30
La febre pel low cost també ha arribat al negoci minorista de distribució de carburants. És a dir, a les benzineres. Un exemple és el de Petroprix, que en té vuit en funcionament a Espanya, la meitat a Catalunya. Castellar del Vallès, Rubí, Granollers i recentment Sant Cugat del Vallès són les ubicacions catalanes de Petroprix.
El seu gerent i propietari, Manuel Santiago, vol deixar clar d'entrada entrevistat per VIAempresa que "molta gent creu que tenim productes diferents que les grans petroleres, però no és veritat, és idèntic". Segons Santiago, "les grans campanyes de màrqueting de les petroleres volen formar la creença que el seu producte és millor que el nostre, però és el mateix".
Un negoci alternatiu a les renovables
"Som una empresa que en el seu origen és d'energies renovables. Amb la seva aturada, on l'activitat se n'anava a zero, buscàvem algun negoci on poder aprofitar la nostra capacitat d'enginyeria i inversió", explica Manuel Santiago sobre l'origen de l'aposta per les benzineres low cost. "Fa dos anys vam identificar aquest nínxol de mercat, vam veure que era creixent i vam decidir invertir-hi", recorda.
A l'hora d'engegar un projecte com aquest, el propietari de Petroprix assegura que "el més complicat és buscar una ubicació adequada, amb suficient pas de vehicles, a prop de la població i on no hi hagi gaire competència". Santiago destaca que "a Catalunya és complicat perquè n'hi ha bastantes. Cada cop és més complicat ubicar-ne de noves".
El preu no és l'única diferència
Però si el producte és el mateix, on hi ha el secret per fer rendible el low cost? "La gran diferència amb les benzineres tradicionals és el marge, són estacions que treballen amb marges més reduïts", respon Manuel Santiago. Superfícies més petites i assequibles, així com menys personal, expliquen uns costos d'inversió i explotació menors. Sumant-hi uns marges també més reduïts s'assoleix "un negoci que no és especialment rendible, però sí factible".
Malgrat tot, Santiago deixa clar que "el preu no és el factor principal per tots els clients. La majoria de gent no fa kilòmetres per posar gasolina més barata". Per això insisteix en la necessitat d'una bona ubicació per ser al lloc oportú quan sorgeix la necessitat del client. "Si estàs ben ubicat i la gent passa per davant teu i ets més econòmic, s'aturaran".
Santiago també destaca que "les petroleres tenen molt poder publicitari i de plans de fidelització. Porten tota la vida venent i tenen clients molt estables". Per tant, el preu no és determinant per tots els consumidors, tot i que ho sigui per un nombre de clients suficient per mantenir aquest negoci.
"Potser hi ha gent que pensa que quan s'obre una benzinera low cost la majoria de clients es passen a aquesta, i no és veritat. Només ho fan els que són més sensibles al cost", assegura. Tornant a la ubicació, Santiago recorda que "en el 99% dels casos tenim pitjors ubicacions que les tradicionals, que estan a les millors rotondes". Assegura que "a la rotonda principal de qualsevol poble sempre trobes una Repsol, una BP o una Cepsa. A més, tampoc tenim la seva capacitat publicitària i de fidelització". I és que els marges amb els quals treballen "no permeten fer estratègies de màrqueting molt agressives", reconeix.
Innovar en un sector estàtic
"El model de benzinera no ha canviat en els últims 40 anys. L'únic que ha canviat és que abans et posaven la gasolina i ara per reduir costos te l'has de posar tu, et cobren i t'intenten vendre alguna cosa a la botiga", posa de manifest el propietari i gerent de Petroprix. Precisament en l'aspecte de la innovació és on volen marcar diferències.
"Aprofitem la nostra capacitat d'enginyeria per desenvolupar tots els sistemes informàtics de la gasolinera, fins i tot la passarel·la de pagament", explica Manuel Santiago. Alhora, un sistema de reconeixement de matrícules es pot convertir en la seva millor eina de fidelització. "De manera automàtica pots generar una sèrie de serveis com l'enviament automàtic de la factura", exemplifica.
Tot plegat s'ha traduït en una aplicació mòbil disponible per iOS i Android que reuneix serveis com el registre de proveïments o el reconeixement del combustible del vehicle, que evita posar gasolina a un vehicle dièsel, o a la inversa. "Volem agregar serveis amb la tecnologia", assegura un Manuel Santiago que destaca que "no ens consta que a Europa hi hagi cap altra aplicació d'aquest tipus".
La caiguda del preu del petroli
El preu dels carburants viu moments pràcticament inèdits, i ha deixat de ser notícia per assolir màxims històrics per ser-ho per tot el contrari. La cotització del petroli va a la baixa, impulsada per un excés d'oferta. "Hi ha més oferta pel gran desenvolupament de tecnologies alternatives com el fracking i el shale gas als Estats Units", analitzava recentment el professor d'Economia d'Iese Xavier Vives. El mateix Vives apuntava a la pròpia situació geopolítica i dels països productors de petroli (OPEP). "Alguns dels seus països necessiten ja els diners del petroli (Veneçuela, Iran), i altres no (Aràbia Saudita). Quan baixa el preu, Veneçuela intenta vendre més i provoca que aquest encara baixi més", assegurava.
Malgrat tot, aquesta circumstància "afecta molt poc el negoci de la distribució, per això els preus també cauen menys", assegura el responsable de Petroprix. "Excepte la cotització del preu del petroli, en la resta de la cadena de valor tothom té costos fixos: refineries, transports, manteniment de la gasolinera, personal...", analitza Santiago.
"Ens afecta més la caiguda del consum", destaca. I és que a la crisi s'hi suma la contínua millora en l'eficiència dels vehicles. "El 20% del consum que s'ha perdut durant la crisi segurament no es recuperarà mai", conclou.
El seu gerent i propietari, Manuel Santiago, vol deixar clar d'entrada entrevistat per VIAempresa que "molta gent creu que tenim productes diferents que les grans petroleres, però no és veritat, és idèntic". Segons Santiago, "les grans campanyes de màrqueting de les petroleres volen formar la creença que el seu producte és millor que el nostre, però és el mateix".
Un negoci alternatiu a les renovables
"Som una empresa que en el seu origen és d'energies renovables. Amb la seva aturada, on l'activitat se n'anava a zero, buscàvem algun negoci on poder aprofitar la nostra capacitat d'enginyeria i inversió", explica Manuel Santiago sobre l'origen de l'aposta per les benzineres low cost. "Fa dos anys vam identificar aquest nínxol de mercat, vam veure que era creixent i vam decidir invertir-hi", recorda.
A l'hora d'engegar un projecte com aquest, el propietari de Petroprix assegura que "el més complicat és buscar una ubicació adequada, amb suficient pas de vehicles, a prop de la població i on no hi hagi gaire competència". Santiago destaca que "a Catalunya és complicat perquè n'hi ha bastantes. Cada cop és més complicat ubicar-ne de noves".
El preu no és l'única diferència
Però si el producte és el mateix, on hi ha el secret per fer rendible el low cost? "La gran diferència amb les benzineres tradicionals és el marge, són estacions que treballen amb marges més reduïts", respon Manuel Santiago. Superfícies més petites i assequibles, així com menys personal, expliquen uns costos d'inversió i explotació menors. Sumant-hi uns marges també més reduïts s'assoleix "un negoci que no és especialment rendible, però sí factible".
Malgrat tot, Santiago deixa clar que "el preu no és el factor principal per tots els clients. La majoria de gent no fa kilòmetres per posar gasolina més barata". Per això insisteix en la necessitat d'una bona ubicació per ser al lloc oportú quan sorgeix la necessitat del client. "Si estàs ben ubicat i la gent passa per davant teu i ets més econòmic, s'aturaran".
Santiago també destaca que "les petroleres tenen molt poder publicitari i de plans de fidelització. Porten tota la vida venent i tenen clients molt estables". Per tant, el preu no és determinant per tots els consumidors, tot i que ho sigui per un nombre de clients suficient per mantenir aquest negoci.
"Potser hi ha gent que pensa que quan s'obre una benzinera low cost la majoria de clients es passen a aquesta, i no és veritat. Només ho fan els que són més sensibles al cost", assegura. Tornant a la ubicació, Santiago recorda que "en el 99% dels casos tenim pitjors ubicacions que les tradicionals, que estan a les millors rotondes". Assegura que "a la rotonda principal de qualsevol poble sempre trobes una Repsol, una BP o una Cepsa. A més, tampoc tenim la seva capacitat publicitària i de fidelització". I és que els marges amb els quals treballen "no permeten fer estratègies de màrqueting molt agressives", reconeix.
Innovar en un sector estàtic
"El model de benzinera no ha canviat en els últims 40 anys. L'únic que ha canviat és que abans et posaven la gasolina i ara per reduir costos te l'has de posar tu, et cobren i t'intenten vendre alguna cosa a la botiga", posa de manifest el propietari i gerent de Petroprix. Precisament en l'aspecte de la innovació és on volen marcar diferències.
"Aprofitem la nostra capacitat d'enginyeria per desenvolupar tots els sistemes informàtics de la gasolinera, fins i tot la passarel·la de pagament", explica Manuel Santiago. Alhora, un sistema de reconeixement de matrícules es pot convertir en la seva millor eina de fidelització. "De manera automàtica pots generar una sèrie de serveis com l'enviament automàtic de la factura", exemplifica.
Tot plegat s'ha traduït en una aplicació mòbil disponible per iOS i Android que reuneix serveis com el registre de proveïments o el reconeixement del combustible del vehicle, que evita posar gasolina a un vehicle dièsel, o a la inversa. "Volem agregar serveis amb la tecnologia", assegura un Manuel Santiago que destaca que "no ens consta que a Europa hi hagi cap altra aplicació d'aquest tipus".
La caiguda del preu del petroli
El preu dels carburants viu moments pràcticament inèdits, i ha deixat de ser notícia per assolir màxims històrics per ser-ho per tot el contrari. La cotització del petroli va a la baixa, impulsada per un excés d'oferta. "Hi ha més oferta pel gran desenvolupament de tecnologies alternatives com el fracking i el shale gas als Estats Units", analitzava recentment el professor d'Economia d'Iese Xavier Vives. El mateix Vives apuntava a la pròpia situació geopolítica i dels països productors de petroli (OPEP). "Alguns dels seus països necessiten ja els diners del petroli (Veneçuela, Iran), i altres no (Aràbia Saudita). Quan baixa el preu, Veneçuela intenta vendre més i provoca que aquest encara baixi més", assegurava.
Malgrat tot, aquesta circumstància "afecta molt poc el negoci de la distribució, per això els preus també cauen menys", assegura el responsable de Petroprix. "Excepte la cotització del preu del petroli, en la resta de la cadena de valor tothom té costos fixos: refineries, transports, manteniment de la gasolinera, personal...", analitza Santiago.
"Ens afecta més la caiguda del consum", destaca. I és que a la crisi s'hi suma la contínua millora en l'eficiència dels vehicles. "El 20% del consum que s'ha perdut durant la crisi segurament no es recuperarà mai", conclou.