En menys d’una dècada, els emigrants de distintes zones del món, principalment llatinoamericans, magrebins, subsaharians, de l’est o asiàtics han substituït en una proporció significativa els treballadors autòctons. Aquest canvi de mans s’està produint fonamentalment a la restauració, l’hoteleria, el retail, el taxi o la construcció. On han anat a parar aquells que han estat reemplaçats?
Un de cada sis xofers de Barcelona i Àrea Metropolitana són estrangers, segons la STAC, el Sindicat del Taxi de Catalunya; hi ha col·lectius com els pakistanesos que s’han triplicat ràpidament al volant, fins al punt que acaben de constituir la seva pròpia associació, la Pak Taxi. L’arribada de mig milió d’estrangers, sobretot, colombians i ucraïnesos, als darrers mesos frenen la caiguda demogràfica i aporten mà d’obra allà on hi ha abandons dels nacionals i allà on faci falta. Mentre es redueix la presència dels natius al treball autònom, els que vénen de fora sostenen el seu creixement, sobretot al comerç i a l’hoteleria. Representen més del 46% del global dels que treballen per compte propi, gràcies a la incorporació dels xinesos, els romans, els italians i els britànics, entre d’altres, segons dades de UATAE, la Unió d’Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors.
Mentre es redueix la presència dels natius al treball autònom, els que vénen de fora sostenen el seu creixement, sobretot al comerç i a l’hoteleria
La reforma del reglament de la Llei d’Estrangeria, que UGT y Comissions Obreres han rebutjat per impossible de complir, preveu l’actualització del catàleg de perfils que es necessiten actualment. Aquestes són les demandes més urgents: tele operadors, desenvolupadors de software, conductors de vehicles de repartiment, representants comercials; a tots aquells estrangers que encaixin amb aquests llocs de treball se’ls hi facilitaran els tràmits per entrar o regularitzar la seva situació. Per contra, es dispara als darrers mesos l’arribada d’emigrants, sobretot de Llatinoamèrica, i la Fundación Por Causa calcula que set de cada deu estan sense papers.
Davant un mercat de treball altament volàtil com a conseqüència de les dues grans crisis dels darrers anys, la del 2008 i la dual de la pandèmia i la inflació galopant, l'ocupació presenta una ziga-zaga entre, per una banda, la desaparició de llocs de treball i l’aparició de nous per adaptar-se a la transformació digital, i per altra, la dialèctica dels nacionals i dels estrangers ocupant les velles i les noves places.
El forat negre
Al darrer terç del segle passat, cada vegada que es produïa un acomiadament massiu a la Seat fruit de l’automatització s’incrementava automàticament el nombre de bars a la ciutat; les interessants indemnitzacions obtingudes gràcies a uns sindicats potents servien per crear els nous llocs de treball darrere de la barra. Ara els bars ja no representen cap destinació laboral refugi com aleshores. On són doncs aquells cuiners, cambrers, comerciants xofers o manobres que han abandonat les seves feines històriques i han estat substituïts pels aquests nous arribats, que ja signifiquen el 13% de la població espanyola?
A part de l’expulsió física del lloc de treball per acomiadament, hi ha un seguit de raons per l’abandonament de les feines per part d’aquesta gent. La primera, la baixa productivitat que no acaba d’arrancar: del 1995 al 2017 cau a Espanya del 10,5%, mentre a la Unió Europea augmenta un 4,5% (BBVA, 2019), un greu problema estructural. La segona, la degradació dels salaris i dels marges que forcen la cerca d’altres horitzons.
Hem guanyat un gran talent, però n’hem perdut un altre de molt valuós
Els hem intentat trobar per arreu i el seu rastre és difícil de seguir. Alguns romanen en l’economia productiva, per exemple, els que han creat emprenedories i han prosperat en negocis propis; els que s’han apuntat a les noves tecnologies i han obert un camí de llarg recorregut; els que han desenvolupat activitats empresarials a d’altres sectors que s’obren pas amb empremta, i representen grans oportunitats de negoci com ara la cultura, el benestar, la salut i la cura del cos, segons les oportunitats que apareixen i les seves aficions personals; o aquells que han emigrat cercant en altres indrets el que el seu país els hi ha negat. Però la majoria els veiem en actituds professionals molt més passives: viuen de les rendes immobiliàries o d’altres procedències; cultiven diverses formes d’autoconsum; s’han apuntat a les pre jubilacions els més avançats d’edat; o s’han passat de ple a qualsevol de les economies submergides.
Hem guanyat un gran talent, el que arriba de fora a ocupar les places que els natius no volen, però n’hem perdut un altre de molt valuós que ja hi era a casa. Ho notem a faltar, i molt, ara quan es necessita creativitat i coratge per avançar cap a la transformació digital. “Què se n'ha fet d'aquelles flors,...../De les noies que s'ha fet?.../ Dels soldats que se n'ha fet?.../ Ells ja mai més tornaran...” deia Pete Seegers a la cançó de joventut "Where have all the flowers gone?".