El pàdel s’ha convertit en un dels esports més practicats actualment. Trobar una pista a gairebé qualsevol poble del territori és cada cop més habitual. D’entre les 60.000 pistes existents arreu del món, Espanya lidera el rànquing amb 16.000 instal·lacions, seguida d’Itàlia amb 8.340, segons el Global Padel Report 2024, elaborat per Playtomic i PwC. Cada vegada més persones s’introdueixen en aquest esport, però estem davant d’una moda passatgera o d’un motor econòmic ambiciós?
D’entre les 60.000 pistes existents arreu del món, Espanya lidera el rànquing amb 16.000 instal·lacions
Segons el Baròmetre d’Hàbits Esportius a Espanya, elaborat per SPSG Consulting, el 12,7% de la població espanyola practica pàdel. A més, les dades de la Federació Internacional de Pàdel (FIP) indiquen que Catalunya i Andalusia són les comunitats amb més activitat, amb més de 3.200 pistes cadascuna, seguides per Madrid (2.300) i la Comunitat Valenciana (gairebé 2.000). D’altra banda, el 2024 es van registrar 109.040 llicències federatives, un 8% més que l’any anterior. Des del 2012, quan la Federació Espanyola de Pàdel va començar a recollir dades, el creixement ha estat del 175%.
De Mèxic a Marbella
Segons la Federació Internacional de Pàdel, aquest esport va néixer l’any 1969 a Las Brisas, una casa situada al port d’Acapulco (Mèxic) i propietat del senyor Enrique Corcuera. Apassionat del tennis, però amb poc espai al jardí per construir una pista reglamentària, Corcuera va idear una versió reduïda: una pista de 20x10 metres envoltada per murs de tres metres d’alçada i amb una xarxa al mig, com en el tennis. Així va néixer la primera pista de pàdel de la història.
A principis dels anys setanta, el príncep Alfonso de Hohenlohe, amic de Corcuera, va quedar fascinat pel joc i va decidir portar-lo a Espanya. Va construir les primeres pistes de pàdel al seu hotel Marbella Club, a Andalusia, introduint així l’esport al país.
Les claus de l'èxit: fàcil aprenentatge i component social
Però, què fa que el pàdel tingui tants aficionats? Segons explica a VIA EmpresaJosé María Clemente, director de vendes B2B de Padel Nuestro -l’e-commerce espanyol especialitzat en pàdel-, una de les claus de l’èxit és el seu fàcil aprenentatge, que el fa accessible per a totes les edats. A més, destaca la gran quantitat de pistes i clubs disponibles actualment, i el fet que, "en un país mediterrani com el nostre, l’aspecte social és fonamental”.
Una de les claus de l’èxit és el seu fàcil aprenentatge, que el fa accessible per a totes les edats
És el cas de Rubén Roque, campió de Barcelona i de Catalunya amb el seu equip, que explica a VIA Empresa: “El pàdel em va enganxar perquè pots jugar tant amb amics, per passar una bona estona com per competir. És un esport molt dinàmic que, en competicions d’alt nivell, requereix una bona condició física, cops precisos, fortalesa mental i capacitat d’anticipació. I, a segons quina edat, el fet que no sigui un esport de contacte físic ajuda, ja que redueix el risc de lesions greus”.
6.000 milions d’euros l’any 2026
Si parlem de xifres, l’auge del pàdel ha tingut un impacte econòmic notable. Des de la construcció de pistes i clubs fins a la influència en el mercat immobiliari amb blocs de pisos que incorporen pistes de pàdel com a zona comunitària, convertint-se en un atractiu per a molts compradors. També destaca el creixement en la venda d’equipament i l’organització d’esdeveniments professionals, com el World Padel Summit, que ha tancat aquesta setmana la seva primera edició a Barcelona amb més de 5.800 assistents. Segons dades de l’informe Global Padel Report 2024, es preveu que el mercat global de clubs de pàdel assoleixi els 6.000 milions d’euros l’any 2026.
A més, empreses especialitzades com Padel Nuestro han experimentat un creixement notable. L’empresa ha tancat el 2024 amb una facturació de 58 milions d’euros i preveu créixer un 44% fins a assolir els 80 milions el 2025. “Avui dia, per a nosaltres, Espanya juga un paper fonamental dins de la nostra facturació. És un mercat que representa més del 50% dels ingressos de l’empresa”, assenyala Clemente.