És ben cert que enterrar un familiar costa. No només pel dolor de la defunció, sinó perquè les despeses derivades del sepeli no són, precisament, barates. Per aquest motiu l’assegurança per defunció té una penetració tan alta entre la població espanyola i catalana. A Catalunya el percentatge de població que compta amb aquest tipus d’assegurança ronda el 30% i és cuera en el rànquing a l’Estat espanyol. L’any passat, aquest sector es va fer càrrec de l'enterrament de 243.000 persones. És a dir, el 60% dels morts al país, segons l’Associació Empresarial de l’Assegurança (Unespa).
Cal destacar que aquest tipus d’assegurança tal i com la coneixem actualment a Espanya no es comercialitza en cap altre país de l’entorn europeu, on més aviat existeixen fórmules d’assegurament del decés incloses en les assegurances de vida. El director de l’àrea de decessos de FIATC, Xavier Cortés, remarca que “més de la meitat de la població d’Espanya té una assegurança de decessos i hi ha més de 25 milions d’assegurats”. De fet, aquest és el primer ram en quant al nombre de persones assegurades “a molta distància del segon o el tercer ram”, subratlla.
Aquesta assegurança “és tan espanyolíssima que a Europa existeixen 18 rams regulats (riscos, autos, malaltia, etc.) i a Espanya n’hi ha 19. A altres països d’Europa, l’enterrament està cobert normalment per l’assegurança de vida o per l’assegurança de malaltia. Només a Holanda hi ha una cosa similar però sense la mateixa penetració que a l’Estat espanyol”, apunta l’expert.
Cortés: "L'assegurança de decessos és tan espanyolíssima que a Europa existeixen 18 rams regulats i a Espanya 19"
Aquest tipus d’assegurança, a diferència de la de vida, el que garanteix és la prestació d’uns serveis funeraris per part de l’entitat asseguradora. Els detalls del que cobreix depèn de l’empresa i segons el preu hi ha més oferta o menys: serveis funeraris, gestió de tràmits del sepeli, assessorament i protecció legal, trasllat nacional o internacional del difunt, elaboració del testament –i fins i tot ja, avui dia, testament en línia o gestió del final de la vida digital-, assistència en viatge a l’estranger dels familiars, etc., sent Santalucía i Ocaso els dos gegants que acaparen la gran majoria de la quota de mercat, segons fonts d’Unespa.
Segons diu Cortés, la casuística és molt variada i l'assegurança s'adapta a totes les necessitats: "Hi ha assegurances que cobreixen només el sepeli i d'altres que fins i tot transporten el difunt fins al seu país d'origen en cas que vulgui ser enterrat allà", explica.
Pel subdirector de desenvolupament de negoci Patrimonials de Mapfre Espanya, Antonio Bernárdez Gil-Fournier, el motiu pel qual hom contracta aquest tipus de producte és bàsicament “per la tranquil·litat que ofereix en un moment delicat com és la mort d’un ésser estimat i permet que la família no s’hagi d’ocupar de res en una situació tan emotiva”. Segons Bernárdez, “una defunció té un cost elevat que pot superar els 3.500 euros depenent de la localitat on es realitza la inhumació o incineració. Per això, tenir una assegurança de decessos és una opció que permet, per aproximadament 130 euros a l’any (un assegurat) tenir la cobertura de totes les despeses”.
Bernárdez: “Una defunció pot superar els 3.500 euros, però una assegurança de decessos dóna, per 130 euros a l’any, la cobertura de totes les despeses”
Segons una enquesta d'empreses del ram, el 29,6% dels espanyols assegura que contractarà una assegurança d'aquest tipus quan arribi a una edat avançada. Aquest estudi també afirma que fins al 21,2% dels ciutadans ha hagut de fer front a despeses imprevistes com a conseqüència de la mort d'un familiar i que quatre de cada deu espanyols no sabria dir a quant ascendeix aquest tipus de despeses. Segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), les despeses que implica la defunció i enterrament d'una persona són de mitjana d'uns 3.500 euros, tal i com ja estima Bernárdez. De fet, segons l'informe, el 83% dels espanyols creu que la defunció d'un familiar comporta una despesa alta. Per això, el 42,9% dels contractants d'una assegurança de decessos assegura que paga per aquesta cobertura principalment per donar protecció als seus familiars i que aquests no hagin d'assumir cap tipus de cost extraordinari.
Pagar l’enterrament en vida
La immensa majoria de les inhumacions de l’any passat, unes 165.000, es van produir en la mateixa localitat on va ocórrer la defunció. Mentre en un 32% (uns 78.000) dels casos va caldre traslladar el cadàver d'una població a una altra dins del territori espanyol. Així mateix, va haver-hi 715 persones que van morir a l'estranger i els cossos del qual van haver de ser repatriats.
L’assegurança de decessos és, després de la d'automòbils, la que compta amb una major penetració a Espanya. No en va, 21 milions de persones dels 46,5 milions de residents al país estan protegides per una d'aquestes pòlisses, d'acord amb dades recaptades per ICEA.
Les persones que compten amb una assegurança per defunció representen el 44,5% de la població. Com al mercat hi ha 8 milions de pòlisses, existeix una mitjana de 2,6 assegurats per contracte. Aquesta dada confirma el caràcter familiar d'aquest producte.
La implantació de l’assegurança de decessos és particularment destacada a Extremadura, on el 70,2% de la gent es troba coberta, seguida per Astúries (64,1%) i Andalusia (60,5%). No obstant això, fins i tot a les Comunitats Autònomes on aquest tipus d’assegurança té un pes comparativament baix, la seva presència segueix sent perceptible. És el cas de Balears (22%), Navarra (23,2%) i La Rioja (29%). Es dóna la circumstància, a més, que aquestes comunitats autònomes són les que presenten algunes de les taxes de creixement en la contractació més elevades en l'últim any.
Els índexs de subscripció més alts d'aquest producte es donen passats els 45 anys i, molt especialment, en la vellesa. No obstant això, l’assegurança de decessos també està bastant present entre els nens i la gent jove. Les taxes d'assegurament entre les franges de població menors de 30 anys oscil·len entre el 20% i el 40%, aproximadament.
Una caixa comuna (de fusta)
S'explica que el naixement d'aquest tipus d’assegurança va sorgir a Galícia i concretament en el gremi de pescadors. Els naufragis i morts en aquest col·lectiu eren freqüents i, consegüentment, també la pèrdua d’ingressos econòmics de la família afectada per la defunció –a més del dolor per la mort d’un ésser estimat-. Així, les confraries van decidir crear un fons comú per poder compensar i ajudar les famílies de pescadors desapareguts i costejar l’enterrament.
L'origen de l'assegurança de decessos ve derivada d'una quota que els fusters rebien dels veïns per, quan arribés l'òbit, els fos subministrat un taüt
En la seva tesi del Màster en Direcció d’Entitats Asseguradores i Financeres de la UB, Josep Ferrer Arilla (de la qual Cortés va ser-ne tutor) afirma que l'origen de l’assegurança de decessos es remunta a uns diners abonats periòdicament al col·lectiu de fusters per tal de sufragar les despeses derivades del sepeli. Segons diu Ferrer, “l’assegurança tal com la coneixem avui dia sorgeix derivada d’una quota que els artesans fusters rebien dels seus veïns per què, quan arribés l’òbit, els fos subministrat un taüt”.
"Quan un d'aquests fusters va arribar a acumular una quantitat preocupant de diners va decidir assessorar-se amb advocats, que li van recomanar que aquesta pràctica es tractés com una assegurança", afegeix Cortés. Llavors va ser quan es va fundar la primera companyia del ram: Ocaso. "L'avi de l'actual copropietària, la marquesa i presidenta del Grup Ocaso, Isabel Castelo d'Ortega, era aquell fuster", diu el directiu de FIATC.
Més tard, les empreses funeràries van estendre aquest sistema a tot el ritu funerari. A partir dels anys 20 és quan les asseguradores ja es comencen a diferenciar quant als serveis que prestaven les empreses funeràries i a constituir l’assegurança de decessos en les seves primeres etapes. Durant els anys 60 i 70 després de la Guerra Civil creix molt la popularitat d’aquest tipus d’assegurança, per tal que les famílies no haguessin de fer front a la despesa inesperada d’un enterrament.