Avui, quan escric això, és primer de maig, dia del treball. Molts hem aprofitat per sortir de casa i esborrar de la memòria la gran apagada de l’electricitat. Hem tingut sort, el sol, a moltes estones, ens ha acompanyat i els colors ens han retornat la millor imatge de primavera. Sense quasi adonar-nos-en hem ensopegat amb el paisatge, amb un mar de verdors diverses de blat, ordi, llegums, del groc de la colza, dels blancs de cirerers, perers, pruners, albercoquers, codonyers i molts més. Hem gaudit també dels diferents verds del bosc de pins, alzines i roures entre molts altres.
La biodiversitat dels marges i dels prats han puntejat l’espai amb blaus de borratxa i l’exuberància dels iris, grocs d’argelagues o dents de lleó. D’entre totes, destaca pel color roig la roella, germana petita del cascall, la productora de l’opi. De fet, moltíssimes més espècies vegetals avui s’ho passaven molt bé. Un brunzim d’insectes les acompanyava. Les papallones, que comencen a treure el nas, pintaven les flors amb els seus moviments. Arreu hem gaudit de l’aroma del timó, del romaní. En resum, ens hem emborratxat de bellesa, de color, de llum i d’harmonia. Acostumats a veure el món darrere una pantalla, avui hem acceptat que els colors penetressin a la nostra ànima. Aquella bellesa serena ens ha robat les preocupacions.
És una imatge regalada, ningú cobra pel paisatge, però hi ha qui el fabrica. Miguel Hernández ho va explicar als oliverers de Jaén: “No los levantó la nada, ni el dinero, ni el señor, sino la tierra callada, el trabajo y el sudor”. Es la natura i el treball dels agricultors qui transforma aquest paisatge, qui el fa diferent cada dia, qui el defensa de la manera més generosa. La imatge dels ceps de les vinyes, les oliveres i els ametllers, endreçats i afilerats ens il·lustren de les arts i l’esforç que cal per unir producte i economia.
Acostumats a veure el món darrere una pantalla, avui hem acceptat que els colors penetressin a la nostra ànim
Enguany hi hem afegit l’aigua abundant, un regal de la natura que ha permès acabar la maleïda sequera, recuperar esperança i multiplicar color, vitalitat i producció. Això no ha impedit que el cel hagi seguit molestant. Hi ha hagut pedregades, pluges i vent que han ajagut els conreus. Però, malgrat tot, encara que el blat no està encara al sac, s’esperen bones collites.
I avui, cal insistir, és el dia del treball. Del treball a les fàbriques, a la construcció, a les oficines, als hospitals, a les escoles i al camp, a la granja i als conreus. Avui és un dia que pregona respecte per a tots els qui treballen pel benestar de tots. Però sovint, sense cap voluntat negativa, ens oblidem de les persones que ens fan possible aquest benestar. En el cas de la pagesia, en forma d’aliments ... i de paisatge.
Recordo, fa un temps que estava acompanyant una amistat, metgessa de professió, entre camps d’ordi i de blat. Hi havia una bona collita, les espigues feien goig. Aquella persona no parava d’assenyalar la bellesa d’aquell paisatge. Tanmateix, en un moment de reflexió, va preguntar: “Però, això es ven?” Vaig expressar la meva més gran sorpresa, quasi no m’atrevia a contestar sense que semblés una burla. En observar-ho, la meva amiga va justificar que ella pensava que com que els pagesos ja cobraven uns ajuts sembraven per justificar els ajuts. És curiós, aquella persona amb un nivell cultural alt, solament veia paisatge, no veia persones treballant per alimentar-la ni que aquells camps plens de gra fossin el seu menjar uns dies després.
Hem convertit la pagesia en invisible. A vegades la visualitzem però per menysprear-la. És hora de canviar. És hora de preocupar-nos de com arriben els aliments a la nostra taula. És una opció necessària per respecte a qui amb el seu esforç ens ho proporciona. És hora d’adonar-se de la complexitat i la dificultat per portar a bon terme la producció. És hora de conèixer l’entorn d’incerteses que ha d’afrontar l’agricultor en la seva dinàmica ordinària, de la qual nosaltres solament veiem un producte ben acabat i de qualitat. És l’hora del respecte i la valoració del treball de la pagesia.
Agricultura, natura, paisatge, turisme i gastronomia han de ser un dels motors de la nostra economia
He parlat de la labor del pagès per oferir-nos un paisatge de qualitat. Tot plegat amb un esforç generós del qual solament reclama respecte. És hora, doncs, de donar forma a una relació diferent entre pagesia i serveis relacionats amb el turisme i l’apropament a la natura i al paisatge. Precisament, enguany Catalunya ha estat nomenada regió capital de la gastronomia 2025, un nomenament que guarda relació directa amb la qualitat i diversitat de la nostra producció i, alhora, amb l’habilitat dels nostres cuiners per transformar aquells aliments en quelcom per gaudir a la taula de menjar. Entre pagesos i cuiners passem del món de la producció al plaer dels sentits i de les emocions. És moment d’adonar-se’n i reforçar, encara més, el vincle entre el món de la producció dels aliments amb el món de la restauració i el turisme.
Agricultura, natura, paisatge, turisme i gastronomia han de ser un dels motors de la nostra economia. Pagesos i cuiners els nostres millors creadors de benestar.