Transcorreguts uns dies des de l'assemblea extraordinària del FC Barcelona queda clar que l'aprovació de la venda de part d'actius estratègics obeeix únicament a la necessitat financera. En cap cas, tal com a més va descriure el president, és una operació que aporti valor al club. Al contrari, hem de ser conscients que, avui, el valor del Barça com a club és menor que abans de l'aprovació de la venda.
Quan per un problema de gestió ordinària es converteix en una situació d'insolvència, a vegades et veus obligat a vendre part del teu patrimoni per mantenir la institució. I aquesta és la situació.
De la pitjor crisi econòmica de la història del club hem de treure algunes conclusions. D'una banda, financeres, de gestió i direcció, i per una altra, de control, de transparència, per evitar que mai més hàgim de recórrer a una assemblea d'urgència a quinze dies de tancar l'exercici, buscant una venda d'aparença desesperada d'una part dels nostres actius estratègics per salvar un tercer exercici econòmic consecutiu amb pèrdues. Aquesta és la responsabilitat de la direcció del Club, però també la nostra com a sòcies i socis del club: Evitar que torni a passar.
Segons la mateixa directiva, en el primer any de mandat no han pogut complir el pressupost previst. Era ambiciós però realitzable, clau per tornar a una situació d'equilibri pressupostari i així recuperar els beneficis d'explotació i un resultat positiu en l'exercici comptable. Tornem a topar amb la crua realitat, unes pèrdues que podrien arribar als 150 milions d'euros segons les declaracions del president a l'última assemblea. Això significaria certificar el segon pitjor exercici a la història del club, que a més crearia una clara i natural desconfiança de creditors, proveïdors i finançadors.
Vegem en què no hem complert per passar de cinc milions d'euros a perdre 150 milions d'euros en un breu quadre en el qual encara ens queden xifres per saber, que arribaran amb el tancament de l'exercici.
És evident que no s'ha complert amb la reducció de despesa, ni a l'apartat d'ingressos, traduint el pressupost en un resultat d'un subjacent en pèrdues de 150 milions d'euros aprox. Donada aquesta situació i l'imminent tancament de l'exercici, la directiva ha optat per la venda d'actius que tenen interès per a un tercer, sigui soci financer i/o empresarial.
D'una banda, els drets televisius, que són els ingressos més estables d'un club de futbol. A més, a través de la història, en una línia ascendent ja que el Barça ingressa avui 165 milions d'euros anuals, mentre a la temporada 2016-2017 rebia 146 milions d'euros. El Barça vendrà a un tercer fins al 25% del percentatge previst. Això implica que deixa d'obtenir 40 milions d'euros anuals, que van al soci financer.
Per tant i en un període màxim de 25 anys, deixa d'ingressar 1.000 milions d'euros, sense ni tan sols realitzar increments en el preu d'aquests drets. Resulta positiu haver pactat el dret de recuperació d'aquest tant per cent que avui s'embeni. Encara així, l'hipotètic acord genera una infinitat de preguntes retòriques: Quant i quan és massa benefici? Com puc calcular-ho? Plasmar-ho en un contracte? I la recuperació dels drets com s'estructura? Haurà el Barça d'abonar quantitat alguna per a la recuperació del 25% que avui embeni? En quines condicions? Amb quina valoració de la companyia, l'actual o la que trobem d'aquí a 25 anys? Massa interrogants per a un pacte realment complex.
Última reflexió envers els drets de televisió, acceptant que és l'opció que ens permet equilibrar balanç i alleugerir part de les pèrdues acumulades: No mereixíem els socis més informació de l'operació de venda?
Evolució ascendent dels drets de TV | FCB
La segona venda, consistent en un màxim del 49,9% de l'accionariat de l'empresa BLM (Barça Licensing & Marxandatge), s'estima en un valor no inferior a 200 milions d'euros, i segons es va comentar en assemblea, la intenció és arribar a prop dels 300 milions.
Subratllem per endavant que l'evolució de BLM és positiva i el pla financer per a la temporada que ve superava els 100 milions d'euros en ingressos per al club. Per tant, estem parlant d'una companyia que únicament va tenir un resultat per sota de les expectatives en plena pandèmia, però que de forma recurrent aporta al club més de 50 milions d'euros per temporada.
Quan es valora una companyia per a una possible venda -el que es denomina un "llibre de venda"-, es poden utilitzar diferents múltiples: rendibilitat, facturació, marge d'explotació, etc. Depèn del sector el multiplicador que s'aplica, encara que no és inferior a vuit ni superior a dotze.
Si la mitjana se situa en 49 milions d'euros anuals, la valoració del 49,9% se situa en 196 milions d'euros. Si, en canvi, el múltiple és superior, podria valorar-se el 49,9% per 294 milions d'euros i estaria dins dels estàndards d'operacions similars per sector i multiplicador.
Evolució del negoci BLM | FCB
L'important en la venda d'un actiu estratègic amb un potencial de creixement alt consisteix en saber determinar el soci empresarial que et pot ajudar a multiplicar beneficis per sobre de les teves expectatives i així aconseguir minimitzar l'impacte que et suposa deixar d'ingressar el 49,9% dels beneficis de BLM. Sabem que l'operació es mou dins dels estàndards similars a sector i fórmules de valoració? Ara, la pregunta seria: A qui venem? Amb quins criteris? Sota quin pla financer? I com minimitzem l'impacte de la pèrdua d'ingressos?.
És evident que ens trobem davant un nou "match ball" que ve d'una gestió imprudent i temerària de l'anterior Junta
De nou ens trobem en una operació que podem entendre per la necessitat imperativa d'equilibrar balanç, netejar deute i deixar d'estar sotmesos a la norma 1/3 i ¼ pel que fa a la massa salarial de la plantilla imposada per la Lliga de Futbol Professional. Tornem a la pregunta retòrica: No hauríem de disposar ja de la informació sobre el soci, preu i pla financer per tenir les respostes necessàries davant una venda d'actius històrica?
És evident que ens trobem davant un nou match ball que ve d'una gestió imprudent i temerària de l'anterior Junta. En el plànol financer, amb operacions de crèdit sense sentit, a curt termini basades en una suposada urgència esportiva sense cap tipus d'estratègia ni pla per evitar qualsevol mínima contingència.
En resum, el Barça pot obtenir entre 600 i 800 milions d'euros en desprendre's de tals actius, però deixa d'ingressar 100 milions a l'any amb la venda del 25% dels drets de televisió i la venda del 49,9% de BLM. Això suposarà un menor ingrés anual situat entorn del 14,4% anual. En conseqüència, l'impacte és important pel que fa als ingressos i s'haurà de buscar amb urgència la manera d'equilibrar el balanç i obtenir nous ingressos que permetin realitzar una eficient gestió ordinària del Club.
Les incerteses continuaran. I deixar el Camp Nou per escometre el nou Espai Barça també significarà un notable descens d'ingressos en el matchday. Per tant, el Barça haurà de ser capaç de contemplar contingències en forma de pèrdua d'ingressos, si no vol trobar-se en una situació d'inestabilitat financera a curt termini.
No queda cap altra sortida: L'àrea esportiva ha de gestionar-se des de l'austeritat, sense renunciar a competir, encertant tant com sigui possible
En l'àmbit personal, em van agradar algunes de les intervencions viscudes a l'assemblea, en les quals es van pronunciar paraules com prudència i equilibri financer. Al meu entendre, només s'hauria de dedicar un 20% dels ingressos a la incorporació de nous reforços. Part del percentatge restant ha d'anar a caixa, a preveure contingències de retallada en ingressos per diferents causes. També, un altre tant per cent ha de dedicar-se a la reestructuració del deute. Recordem que existeixen dos crèdits d'important quantia amb Goldman Sachs. Un de 180 milions amb venciment a dotze mesos i el segon, de 600 milions amb venciment a tretze anys. En conseqüència, el Barça hauria d'amortitzar part d'aquestes obligacions financeres amb l'objectiu d'anar sanejant el deute.
No queda cap altra sortida: L'àrea esportiva ha de gestionar-se des de l'austeritat, sense renunciar a competir, encertant tant com sigui possible. Sobretot, resulta important transmetre el missatge: Les vendes no es destinen a fitxatges, sinó a sanejar el Futbol Club Barcelona perquè torni a ser viable i sostenible. Aquesta és la premissa, i alhora, el repte més important sens dubte per a l'actual mandat de Joan Laporta.