Amb la taula rodona d’Experiències empresarials d’èxit en clau lleidatana es va iniciar ahir dijous al vespre la XXXII edició de la Trobada Empresarial al Pirineu a la Seu d’Urgell, marcada per la recuperació de la presencialitat, amb la participació final de 600 persones, i la reivindicació de la figura de l’empresari i la seva capacitat de resiliència davant de la pandèmia de la Covid-19. El president de la Trobada Empresarial, Vicenç Voltes, es va felicitar perquè finalment s’hagi assolit la xifra de 600 participants, similar a la de l’any 2019. Voltes va destacar els dos eixos que estaran presents durant les jornades - que avui inaugurarà oficialment el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès-, com són els reptes i oportunitats del país i les empreses i la resiliència, que valora la seva figura”.
Com a teló de fons, la convivència sempre fràgil entre el món empresarial i el polític. En aquest sentit, el president del Cercle d’Economia, Javier Faus, va lamentar que “ni Barcelona ni Catalunya tinguin un model de prosperitat compartida”. Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va definir la “resistència i la resiliència com a valors i forces empresarials”. Més enllà d’aquesta coexistència, els empresaris van oferir les seves receptes i claus per tenir èxit.
“Els hi proposo un viatge a través del sentit del gust al món de la mel”. Amb aquestes paraules, el gerent de Torrons i Mel Alemany, Ferran Alemany, va iniciar la seva intervenció a la taula rodona sobre Experiències empresarials d’èxit en clau lleidatana. Resiliència és un terme que l’empresa familiar d’Os de Balaguer practica bastant abans de la pandèmia. Cinquena generació d’una companyia, que ja al segle XVIII, se les va empescar per fer un caramel amb mel en un territori difícil i feréstec.
Passió i excel·lència
Ferran Alemany va reivindicar la humanització dels processos de producció. En el cas de Torrons i Mel Alemany, va posar l’exemple de les etiquetes de les mels, elaborades per persones amb discapacitat de quatre Centres Especials de Treball (CET) lleidatans. “Vam abandonar les màquines, que estan plenes de pols i abandonades, perquè ells facin les etiquetes”. Alemany va parlar d’una firma que és apassionada per la mel. “La gent diu que fem un bon torró i ens ho creiem”, va assegurar per realçar la qualitat dels seus productes (el torró i la mel), reconeguts internacionalment.
Un producte excel·lent com a filosofia. És la idea que va defensar la directora general financera i d’acció corporativa del grup ICG, Meritxell Pi. L’empresa, especialitzada en el desenvolupament de software per màquines registradores i terminals de punts de venda, ha basat en el seu èxit en un model de negoci, que es va intensificar a partir del 2010, en el qual té molt pes la figura del distribuïdor i el ‘partner’ per estendre l’activitat. “Es tracta de tractar de no treballar amb el client final”.
Meritxell Pi va comentar que la innovació, a la qual l’empresa destina un 25% dels beneficis anuals, i la independència tecnològica, formen part de la recepta de l’èxit d’ICG. Un altre de les seves claus és “seguir endavant amb els recursos propis sense recórrer mai al crèdit”.
Reinvenció innovadora
Per la seva banda, el director general de Cunipic, Josep Piqué, va al·ludir al coneixement global del mercat i a la passió per la innovació com a motors de la resiliència empresarial. La firma, centrada especialment en la comercialització de conills de companyia, va reinventar el seu dia a dia a partir de la irrupció de la pandèmia. “Exportàvem a 14 països i enviàvem les comandes en avió i en una setmana es van cancel·lar tots els vols”, va recordar Piqué. A partir d’aquest sotrac, Cunipic es va bolcar en l’atenció als clients, la creació d’una nova pàgina web i l’obsessió per fidelitzar els col·laboradors.
Sostenibilitat i innovació en el món de la construcció, amb l’afegit de ser una dona. Aquestes són les credencials amb les quals es va presentar al mercat Montse Pujol, propietària de PMP Prêt à porter Casas, una empresa que construeix cases a mida, “ajuntant peces com un Lego”. Això sí, per ser resilient, Pujol va aconsellar no “pensar en un projecte que tingui èxit, sinó que ens il·lusioni, motivi i agradi”. Paraula d’arquitecta tècnica i agent de la propietat immobiliària.
Just abans d’iniciar-se la crisi immobiliària, Pujol va comprovar que, a més d’aquestes dificultats, l’excés de burocràcia i normatives frenen la innovació. “Davant de les polítiques incertes, només ens queda la resiliència”. Montse Pujol va fer un cop de volant: passant de la construcció tradicional, de fet era promotora, a la sostenible i integral. “El món immobiliari era improvisació pura, ja que no havia evolucionat com altres àmbits industrials”.
PMP Prêt à porter Casas aspira a “destruir mites i construir cases”, tal com va assegurar Pujol. Una altra expressió que serveix per explicar el que fa la companyia és l’arquitectura de cicle complet. “Què és?”, es preguntava la mateixa Pujol. “Ni nosaltres ho sabem perquè ens ho hem inventat”, va bromejar. Un exemple concloent del que significa la innovació i la resiliència empresarial, especialment en temps de pandèmia, on segons Montse Pujol, “la gent somiava cases per la pantalla que després es va llençar a comprar”.