No és un debat nou, però ha tornat amb força després de la pandèmia i les imatges de la celebració de la victòria d'Espanya al Mundial de futbol femení en què el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, feia un petó per la força a l'exblaugrana Jenni Hermoso, mentre recollia la medalla. Una polèmica que continua al llarg dels dies per un abús de poder i autoritat i que molt possiblement sabrem el desenllaç aquest divendres. Un debat amb diferents postures sobre el contacte físic en un entorn professional.
En primer lloc i, amb l'arribada de la pandèmia de coronavirus, els petons a l'inici de les salutacions o durant les presentacions en l'entorn de la feina es van acabar (almenys temporalment). S'utilitzava amb humor el colze o se saludava a l'estil japonès. Ara bé, d'allí en va sorgir un ampli moviment a les xarxes socials que demanava que es mantingués la mesura, fins i tot quan s'erradiqués la covid-19. Era habitual llegir frases que feien referència a "no perdre allò bo que ens ha deixat la pandèmia".
O, com apunta l'il·lustrador Javi Royo, en una vinyeta que s'ha viralitzat: "Aquestes són les diferències entre una salutació professional masculina i una de femenina".
Hoy toca un pequeño recordatorio, que aparece en mi libro Laborachismo, en @lumenedit . Siento mucha rabia por comportamientos como el de la agresión de Rubiales a la futbolista Jenni Hermoso. Basta de normalizar la violencia machista.#violenciamachista#futbol#abuso#javirroyopic.twitter.com/V422CBivCg
— Javirroyo (@javirroyo) August 21, 2023
Quin és el reglament sobre els petons en un entorn laboral?
Ana Bernal-Triviño, periodista i referent feminista, apunta a Público que en el cas de Rubiales es tracta d'un acte sexista. De fet, ho diu la Llei de l'Esport 39/2022 (disposició final, 1r). La llei de llibertat sexual (10/2022) parla d'agressió sexual davant de falta de consentiment (art. 178 CP). I el mateix Protocol d'actuació davant de la violència sexual de la Reial Federació Espanyola de Futbol, on "besar per força" està contemplada com a "conductes inacceptables" que "comportaran conseqüències immediates". I l'experta afegeix: "No és que siguem idiotes o ximples, com ens va dir Rubiales, és que la llei existeix i si un president no coneix ni respecta els protocols que la seva pròpia Federació aprova queda invalidat del càrrec. La resta es diu abús de poder i autoritat".
Bernal: "No hi va haver un petó robat, sinó un petó forçat. No hi va haver una resposta divertida ni broma simpàtica. Hi ha un fet condemnable i sancionable"
La professional també alerta de certs comentaris arcaics que volen treure "ferro a l'assumpte". "No hi va haver un petó robat, sinó un petó forçat. No es van marcar un Iker i la Sara perquè no hi ha relació prèvia. No hi va haver una resposta divertida ni broma simpàtica. Hi ha un fet condemnable i sancionable, com indica la mateixa Federació", afegeix.
La importància de tenir un protocol
En el cas de les empreses catalanes i l'ús habitual dels petons en les salutacions, hi ha diversitat d'opinions. Des dels que demanen només donar la mà i que desapareguin els petons, mentre d'altres creuen que els petons són un costum cultural que ens "defineix com a país". "Fer petons a amics i familiars és comú en el meu dia a dia, però en el laboral no. Moltes vegades, i sobretot quan ets una noia jove, els homes es passen", destaquen diverses veus a VIA Empresa.
Per aquest motiu, des del Ministeri d'Igualtat ja fa dos anys que van llançar un manual per combatre l'assetjament sexual de les dones a la feina. L'objectiu és implantar un procediment senzill, ràpid i accessible de queixa o denúncia confidencial, que permeti a les víctimes d'assetjament fer una denúncia de la situació que pateix. S'hi inclouen els petons com a possible assetjament sexual, però també com a assetjament per raó de sexe, és a dir, tots aquells comportaments realitzats en funció del sexe d'una persona, amb el propòsit o l'efecte d'atemptar contra la seva dignitat i crear un entorn intimidatori, degradant o ofensiu.
"Fer petons a amics i familiars és comú en el meu dia a dia, però en el laboral no. Moltes vegades, i sobretot quan ets una noia jove, els homes es passen"
Des del Ministeri d'Igualtat apunten que és "clau que els protocols de prevenció i actuació contra l'assetjament a la feina no només recullin totes les formes de possibles assetjaments dins de l'empresa, sinó que també siguin negociats amb els representants dels treballadors, que tenen un paper clau a la definició de quins comportaments són acceptats per la plantilla i quins no".
En definitiva, una guia perquè tothom sàpiga quins tipus de comportaments no són acceptables i per tenir una guia clara de què fer en cas que es produeixi aquest tipus de violències a l'àmbit del treball. I la frase final de Bernal sobre el cas de Rubiales: "Estem molt cansades que s'aprovin protocols per al postureig de la foto i declarar-se feministes, sense que es compleixin".