La ràpida reacció del Govern, després d'uns primers moments de desorientació, ha permès apaivagar l'enrenou produït arran dels darrers resultats de l'informe PISA. Plantejar que aquest no és un problema conjuntural i que exigeix una política consensuada a uns quants anys vista, no només és encertat políticament sinó que també és correcte conceptualment. La creació d'un comitè d'experts amb els membres consensuats amb l'oposició ha estat una sortida raonable en un tema que amenaçava de ser un pim-pam-pum contra el Govern, cadascú des dels interessos, visions i corporativismes respectius, sovint contradictoris.
No només hi ha manca de recursos i allau d'immigrants
Veient la llista i els currículums de les persones seleccionades no hi ha cap dubte que es tracta d'importants i diversos experts en ensenyament i en educació. Tanmateix, hi pot haver la temptació de formular una sèrie de recomanacions perquè la pròxima vegada, o almenys aviat, els nostres alumnes aprovin amb millor nota les proves PISA. Com aquell qui prepara per a un selectivitat o una revàlida de les d'abans. Ens equivocaríem si els nostres esforços en la matèria es limitessin a millorar en el rànquing internacional de les proves PISA. Els pobres resultats dels alumnes catalans no només són fruit d'unes retallades que es van aplicar de forma draconiana fa més de deu anys i que encara no s'han revertit del tot. No són només fruit de l'allau immigratòria dels darrers vint anys, que ens ha fet passar de sis a vuit milions, que tiba les costures dels nostres serveis col·lectius fins a estripar-les i que ha augmentat la desigualtat social. Que també.
Ensenyem el que cal?
Són fruit d'un canvi accelerat en tots els valors, interessos, projeccions i formes d'organitzar-se i de funcionar de la nostra societat. Uns canvis que han allunyat i han devaluat cada cop més el paper de l'escola -i de la família, i de la universitat i dels les institucions en general- a l'hora de complir la missió de formació i d'aprenentatge que tradicionalment li havia estat encomanada.
La dimissió en el paper educatiu de moltes famílies, que ara esperen que es prohibeixi el mòbil a l'escola perquè a casa no saben com sortir-se'n. L'estancament de l'ascensor social -sobretot cap amunt- que havia vinculat la progressió personal als esforços educatius. El canvi tecnològic que ens desborda a tots i que qüestiona continguts i habilitats tradicionals. Perquè, qui sap avui fer una arrel cúbica? Cal ensenyar a fer arrels quadrades? On ens quedem a les divisions amb decimals, o a les taules de multiplicar?
La cultura de la imatge que ens proporciona emoticons per no haver de fer l'esforç d'escriure, i de descriure, estats d'ànim o d'altres continguts en els missatges escrits. Uns missatges o uns teclats que són la nostra única manera d'escriure i que deixen la tradicional lletra lligada amb què tots hem après a escriure en una antigalla. Després ens exclamem dels resultats en matemàtiques, comprensió lectora o llengua. O no ensenyem el que cal o no ho avaluem de la manera adequada. O les dues coses alhora.
L'escola tradicional i els canvis socials
Però si anem més enllà de les habilitats i dels continguts, la dissociació entre societat i escola és encara més radical. Valors com la competitivitat, l'individualisme, la responsabilitat davant els resultats, la poca solidaritat, el curtterminisme, la manca d'esforç, l'hedonisme desaforat s'imposen acceleradament i a vegades de forma contradictòria en la nostra societat. I mentrestant encara hi ha qui pensa que l'escola ho pot compensar a base de treball en equips on cada cop hi ha més nens que s'aprofiten de la feina del líder. Que cal adaptar el grup classe als més endarrerits i que ningú repeteixi curs, perquè cap nen no quedi enrere ni traumatitzat per la pressió o l'exigència. Que cal cultivar la solidaritat a l'aula, que al pati ja s'espavilen sols. Que la perspectiva de futur recompensarà els esforços que ara es realitzen en memorització de no se sap què exactament, resolució de problemes allunyats de la realitat i deures a casa...
L'escola que ho ha de solucionar tot
I a més, demanem a l'escola que incorpori una formació i unes pràctiques a les que la família sovint ha renunciat i que són del tot estranyes en el món de les xarxes i de les pantalles. Si es fan evidents problemes d'assetjament, que sempre n'hi ha hagut, ha de ser a l'escola. Si cal educar en la igualtat de gènere i el respecte a la diferència, l'escola. En els comportaments mediambientals responsables, també l'escola. Que mengin fruita i verdura, ja ho faran al menjador escolar, que a casa no ens compliquem la vida: pasta, menjars preparats i refrescos a dojo. I si cal potenciar els valors vinculats a l'esport, ja tenim colles de pares i d'entrenadors que actuen com a tiffossi.
I deixem per a una altra ocasió, ja que es tractava de l'ensenyament obligatori, la preparació dels nostres nois i noies per al món laboral, tot i que és evident que moltes de les aptituds i habilitats que s'han d'adquirir en les etapes bàsiques de l'ensenyament són determinants a l'hora de desenvolupar-se a la feina. I que les contradiccions entre els valors socials imperants i els de l'escola tradicional és al món laboral on sovint es fan més punyents.
La millora de l'escola i dels seus resultats són una tasca col·lectiva, mirall i alhora origen de les nostres limitacions i característiques com a societat
Una escola millor per a un país millor. I a l'inrevés
Els informes PISA només són la punta de l'iceberg d'una escola en crisi que cada cop està més desconnectada d'una societat que a molts no ens agrada cap a on va, però que és molt difícil de reorientar. Per recuperar l'escola no tenim altre remei que resoldre les contradiccions més punyents entre els valors d'aquesta i els del món del treball i de la societat en general. Haurem d'assumir que l'aprenentatge i l'educació no només són responsabilitat de l'escola sinó de les famílies i de la societat en general. I per descomptat, haurem de destinar més recursos i de forma més selectiva i susceptible d'avaluació als professionals, a la seva formació i reciclatge, a l'equipament i les instal·lacions... i a l'acollida de nouvinguts, sovint a mig curs i amb uns nivells previs d'aprenentatge, i només de llengua, molt inferiors als nens autòctons de la seva edat.
La millora de l'escola i dels seus resultats són una tasca col·lectiva, mirall i alhora origen de les nostres limitacions i característiques com a societat. Una escola millor per a un país millor. I a l'inrevés.