Aquest dimarts s'han donat a conèixer els resultats de les proves PISA del 2022, on Catalunya ha caigut en picat en els tres àmbits d'avaluació, quedant l'alumnat català per sota de la mitjana d'Espanya i dels països de l'OCDE. En competència matemàtica Catalunya ha obtingut 469 punts, 21 menys respecte a les últimes proves (2018) i obtenint la puntuació més baixa des del 2006. En competència científica, l'alumnat català ha obtingut la pitjor dada des del 2003 amb 477 punts, 12 menys que el 2018; i en comprensió lectora Catalunya també ha registrat la pitjor dada des del 2006 i s'ha situat en les últimes posicions de l'Estat, només per davant d'Andalusia (461), Melilla (405) i Ceuta (404).
Davant d'aquests resultats, han plogut les reaccions i explicacions per part del Govern -que ha atribuït els resultats a una "sobrerepresentació" de l'alumnat immigrant a les proves-, dels partits polítics (que l'han dit de tots colors) i els sindicats educatius. Aquests últims, majoritàriament, han vinculat els mals resultats a la manca de recursos i d'inversió educativa. Així ho han valorat en declaracions a l'ACN USTEC, Professors de Secundària, CCOO i la Intersindical, que han reclamat un canvi de model i millors condicions laborals.
Concretament, la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha lamentat que l'escola inclusiva quedi altre cop "en dubte" després que Educació hagi atribuït els resultats a la "sobrerepresentació" d'immigrants en les proves competencials. Segons ella, el problema és que no s'han aportat els recursos necessaris. Per a Xavier Massó, secretari general de Professors de Secundària, "el que està fallant no és ni la pandèmia ni el creixement d'immigrants" sinó "el model educatiu que s'està implementant".
"Si hi ha mals resultats és perquè el departament no ha fet que els nouvinguts tinguessin els recursos necessaris”, ha dit Segura. La portaveu ha afirmat que els sindicats fa temps que alerten d’una "davallada pedagògica" als centres provocada per les directrius de la conselleria, que "no respon a les necessitats reals de la societat sinó a uns interessos mercantilistes". Segura ha apuntat també que la digitalització, que s’ha fet "malament", "de manera gens planificada" i "amb zero component pedagògic", ha estat un dels factors claus de la davallada.
Segura (USTEC): "Si hi ha mals resultats és perquè el departament no ha fet que els nouvinguts tinguessin els recursos necessaris”
En la mateixa línia, Massó ha expressat que "un sistema educatiu que renuncia a ensenyar difícilment pot aconseguir bons resultats en unes proves que requereixen continguts competencials per fer-les bé". El secretari general de Professors de Secundària ha carregat contra el model educatiu, que "falla" i no fa la funció que hauria de fer: "transmetre coneixements i que els alumnes aprenguin aquelles coses que al carrer o a casa no aprendran".
"Als currículums estem parlant de matemàtiques socioemocionals, cosa que ningú sap què vol dir, i aquests són els resultats", ha afegit. Massó ha dit que per "retornar" a una escola que tingui com a objectiu principal la transmissió de coneixements s'han de seguir les recomanacions dels països que encapçalen la llista i no les de PISA.
El portaveu d'Intersindical, Marc Martorell, ha qualificat els resultats de "desastrosos". Seguint la línia dels companys sindicalistes, ha dit que en els darrers anys s'ha fet incís en competències que no són fonamentals mentre que se n'han abandonat d'altres que sí que ho són, com la lectura i l'escriptura. "Estem trobant alumnat en cursos avançats d'ESO amb problemes molt greus de comprensió lectora i expressió escrita", ha alertat. Martorell ha recomanat "aprendre i fer marxa enrere per retornar a allò que és més bàsic".
Per la seva banda, la secretària general de CCOO, Teresa Esperabé, ha recordat que la davallada del nivell educatiu no es dona "d'un dia per l'altre" i ha assenyalat que un dels problemes de les escoles catalanes és que tenen ràtios molt altes. De fet, Esperabé ha destacat que són les més altes de l'Estat a l'ESO i grau mitjà, i les segones més altes a infantil, primària, batxillerat i grau superior. "Això té una repercussió molt clara perquè no podem fer atenció individualitzada", ha dit la sindicalista. A banda, la secretària general ha exigit perfils multiprofessionals als centres i modificar el decret de plantilla.
Esperabé ha subratllat també que la inversió de l'estat en Educació està lluny del 6% del PIB que preveu la LEC. A dades del 2020, Catalunya destina només el 3,82%, per sota de la mitjana estatal del 4,93%.