Som més rics i volem tenir més temps per a tot. És l'efecte riquesa del qual parla el catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Raurich. Participant de la jornada El valor del trabajo en el hogar y el ocio: ¿mide el PIB el bienestar en la sociedad digital?, organitzada per la Fundació BBVA i l'Institut València d'Investigacions econòmiques (IVIE) aquest dimarts a la seu de ADEIT a València, Raurich ha mostrat l'exemple del que ha succeït als Estats Units, on la substitució entre temps d'oci i despesa en serveis recreatius explica el creixement d'aquests últims.
Entre les seues conclusions, el professor de la UB apunta que els consumidors amb renda laboral alta gaudeixen de menys temps d'oci però destinen una major fracció en la seua despesa en serveis a l'oci recreatiu. "Les seues activitats són intensives en despesa, el que es tradueix que els individus amb renda laboral alta van al cinema un cop a la setmana, paguen 10 euros per una entrada i si potser compren roses. Les persones de renda laboral baixa es paguen Netflix i destinen hores i hores a veure el seu contingut", ha explicat molt exemplarment el professor.
La intervenció de l'investigador de l'IVIE Ezequiel Uriel i de la professora de la Universitat de València i també tècnica de l'institut valencià Eva Benages ha conclòs amb el consens que existeix a afirmar que el PIB no mesura adequadament el benestar de la societat. En opinió d'aquests experts per a valorar el benestar en lloc d'utilitzar el PIB, cal fixar-se en el consum, que és la magnitud que s'aproxima més a les condicions de vida de les persones i, a més, caldria ampliar aquesta magnitud per a incloure també el consum associat a l'oci i la producció domèstica.
El seminari de l'IVIE i la Fundació BBVA | IVIE
D'aquest últim tema ha parlat l'economista Alicia Gómez Tello, qui ha avançat algunes dades significatives del seu estudi sobre anàlisi l'ús del temps en la producció domèstica. Destaca l'autora que el percentatge de participació en el treball no remunerat és superior en dones (93,8%) que entre els homes (79,4%) i que en el còmput total de treball no remunerat és la dona qui dedica més temps a les activitats no remunerades. A més, ho fa en totes les franges d'edat.
Més estudis, menys diferències de gènere
Amb tot, el temps dedicat a activitats de treball no remunerades escurça les seues diferències entre homes i dones segons augmenta el nivell d'estudis: entre homes i dones universitàries les diferències són de només 1,5 hores, ja que la dona realitza 4,4 hores diàries de treball no remunerat i l'home, 2,9 hores. En canvi, en els grups de persones amb només estudis obligatoris la diferència creix, doncs la dona realitza 5,2 hores diàries de treball no remunerat i l'home només 2,4 hores.
La dona és qui dedica més temps a les activitats no remunerades en totes les franges d'edat
Les diferències de gènere també s'han evidenciat arran la ponència de la professora de la Universitat del País Basc Matxalen Legarreta qui ha avançat algunes de les conclusions d'un estudi sobre els canvis en el repartiment del treball domèstic i de cures al llarg dels últims 25 anys al País Basc. En aquest sentit, també ha destacat la desigualtat de gènere que existeix en el treball domèstic, ja que les dones dediquen el doble de temps que els homes a aquestes tasques. "Si unim el treball remunerat i el no remunerat, les dones treballen de mitjana 7 hores més a la setmana que els homes", ha afirmat.