"Això no ho hem provocat ni tu ni jo ni ningú... On està l'OTAN? On estan els Estats Units? On està la Unió Europea? Per intentar -ara ja és tard- evitar això. És el fracàs absolut de l'ésser humà. És el fracàs absolut de les institucions polítiques. Els polítics només estan per a què puguem viure una mica millor. Nosaltres som els que treballem i paguem impostos. Ells només s'han de preocupar que aquestes coses no passin. Només. Són tots uns fracassats. Tots."
Aquestes declaracions que van fer la volta al món fa tot just un mes són obra de l'entrenador i exfutbolista Pep Guardiola a Eleven durant una plàcida nit de Champions League. Una reflexió que podria haver fet el mateix Johan Cruyff, tot recordant també frases mítiques com "si tu tens la pilota, el rival no la té", "si no pots guanyar, assegura't de no perdre" o "al regne dels cecs, el guenyo és el rei, però segueix sent guenyo". Paraules que van molt més enllà del futbol.
Guardiola: "Els polítics només estan per a què puguem viure una mica millor. Nosaltres som els que treballem i paguem impostos... Són tots uns fracassats"
En un sopar recent del col·lectiu de La Milanesa de Messi, Jordi Basté ho va explicar millor que ningú quan va assegurar que "el Pep diu la seva i es fa escoltar, parli del que parli. Estic a favor d'aquesta gent que es fa estimar i que es vol involucrar. La gent que passa desapercebuda al segle XXI, el millor que pot fer és tancar-se a casa. Els que volen dir i volen fer, aquests són dels meus."
Hi estic d'acord. La invasió de Rússia a Ucraïna és un fracàs absolut de l'ésser humà, de les institucions polítiques i dels polítics. No sóc partidari de posar tothom al mateix sac, però n'hi ha molts que fa temps que s'ho han guanyat a pols. Efectivament, la pilota només la pot tenir un i val més empatar que perdre assumint, però, que tothom vol guanyar ara i sempre. I sí, els meus també són els que volen dir i fer -i sobretot fan el que diuen- com Pep Guardiola o Johan Cruyff.
Esquivar la mediocritat
Tot plegat, em recorda al Xavier Marcet i a la seva filosofia de créixer fent créixer, després d'esquivar la mediocritat. "Els millors líders sumen ambició i humilitat. Líders que siguin el far contra el mal d'altura, l'arrogància i l'autocomplaença", assegurava a glop de Dry Martini. Un altre clàssic seu: "És més barat ser autèntic que fer-ho veure". El consultor Xavier Marcet és autèntic i és dels meus. O dit d'una altra manera i amb el seu permís, jo sóc dels seus.
El dulce encanto de la mediocridad. Així és com es titula un dels últims articles de l'Alfons Duran-Pich al seu blog on recorda que la mediocritat ve del llatí i significa "moderació", "punt just" o "terme mig". Plató, Aristòtil, Horaci, Warhol, Ortega y Gasset... Molts n'han parlat a la seva manera i des de la seva filosofia. "Estic d'acord amb el sociòleg Alain Deneault quan denuncia que els mediocres han agafat el poder, anestesiant amb els seus missatges la resta de la població", escriu Duran-Pich.
Duran-Pich: "Estic d'acord amb el sociòleg Alain Deneault quan denuncia que els mediocres han agafat el poder, anestesiant amb els seus missatges la resta de la població"
L'economista afegeix de forma pràcticament magistral: "Per això s'ha validat d'un llenguatge que sembla modern com si estiguéssim a finals del XVIII, en ple canvi de paradigma. Insisteixen en el pragmatisme, en el "bon govern", en allò en venda, en allò presentable, en allò apolític, en allò correcte, en l'eficàcia en el compliment de les tasques encomenades, en el paper dels "experts", en el "dia a dia" sense horitzó, en l'especialització portada a l'extrem, en les "mesures equilibrades", en l'excel·lència (sense passar-se), en desenvolupar protocols i en predicar "allò inevitable".
De qui és culpa la mediocritat? De la història o del poder? De qui la fa o qui l'aplaudeix?
En aquest mateix sentit, Xavier Roig té un llibre titulat La dictadura de la incompetència (La Campana) on fa referència a "la societat civil com a espècie amenaçada" i reivindica tant la iniciativa privada com la llibertat més enllà de vicis, trampes i "relacions promíscues entre cert poder econòmic, el progressisme mal entès i el poder polític". Això sí, lluny de "la cultura de la queixa" i a prop de "la consciència ciutadana i empresarial".
Hi estic d'acord. NO rotund a la mediocritat, sigui quin sigui el seu encant "moderat". Esquivem-la. NO rotund a la incompetència, sigui quin sigui el seu vici o la seva trampa i encara menys la seva dictadura. SÍ rotund a l'autenticitat i als líders ambiciosos i humils. SÍ rotund al pensament crític, la consciència i la (re)construcció.
NO rotund a la mediocritat i la incompetència. SÍ rotund a l'autenticitat i als líders ambiciosos i humils. SÍ rotund al pensament crític, la consciència i la (re)construcció
Compte amb els estúpids
"Compte, hi ha molts estúpids al teu voltant", alerta Genís Roca en un article d'opinió a VIA Empresa. Hi eren, hi són i hi seran. Segons el text de l'historiador Carlo M. Cipolla, no són incauts ni intel·ligents, tampoc malvats sinó que són directament estúpids i això té conseqüències mesurables en cinc lleis fonamentals que val la pena tenir a mà. El seu poder va des de la màfia fins a la ONU o el Club Bilderberg.
"Davant un individu estúpid sempre estem desarmats. Donat que les accions d’una persona estúpida no s’ajusten a cap regla racional, el resultat és que el seu atac sempre ens agafa per sorpresa. Fins i tot quan tenim constància de l’atac no som capaços d’organitzar una defensa racional, perquè l’atac no té cap estructura racional", assegura Roca.
Per últim, recordo el títol de l'obra El sopar dels idiotes (Le Dîner de cons en versió original) del dramaturg Francis Veber estrenada el 1993 al Théatre des Variétés de París. Ara també dirigida per Pep Antón Gómez al Teatre Borràs de Barcelona. Una pluja d'idees: el lleixiu de Donald Trump per lluitar contra la pandèmia, la festa covid de Boris Johnson a Downing Street, la justificació per celebrar el Mundial de futbol cada dos anys de Giovanni Infantino... I tantíssims altres exemples recents i per a la història.
Els pròxims protagonistes del sopar dels idiotes estan a les vostres mans. I recordeu que la festa la paguem entre tots. Del fracàs dels polítics a l'èxit de la política.