El dia que Catalunya va aconseguir el domini ".cat" ara fa vint anys, no només inaugurava una extensió del web, també donava pas a una manera d’entendre Internet. Aquella fita insòlita -convèncer un regulador nord-americà que les cultures també mereixien un espai digital propi- va arribar de matinada: segons Viquipèdia, a la 1:04 h del 16 de setembre de 2005, la ICANN aprovava oficialment el primer domini cultural del món.
Avui, l’entitat que ho va fer possible, la Fundació .cat, ha evolucionat en Accent Obert, i el seu president, Genís Roca, ha volgut fer valdre el sentit de la nova etapa aquest dijous -en una trobada amb els mitjans-, amb una idea que vertebra bona part del treball de l'entitat: “Res personalitza més que tractar la gent en el seu idioma”, ha afirmat amb un somriure. I ja n'estan recollint els fruits: dues de cada tres empreses que s’adrecen als territoris de parla catalana ja ofereixen webs en català, un indicador que fa només uns anys semblava impensable.
El canvi de nom d'Accent Obert, que aviat farà un any, no va ser pas un caprici. "Durant molt de temps, molta gent associava la Fundació .cat exclusivament a la gestió del domini", ha explicat Roca. Però l’entitat havia anat acumulant responsabilitats, projectes i aliances que superaven de llarg aquella funció inicial. “Ens havíem de tornar a casar amb la nostra cultura, renovar els vots", ha subratllat.
La fotografia empírica que s'ha presentat a la seu d'Accent Obert sobre la salut del català en l'àmbit digital és ben optimista. La dada avançada unes línies més amunt és només una peça d’un panorama molt més ampli. Actualment, més de 1.200 creadors de contingut publiquen regularment en català a Instagram, YouTube i TikTok. L’any passat hi va haver 160.000 publicacions, un 31% més que l’any anterior, i van generar 2.800 milions de visualitzacions, un 72% d’increment.
Dues de cada tres empreses que s’adrecen als territoris de parla catalana ja ofereixen webs en català i més de 1.200 creadors de contingut publiquen regularment en català a Instagram, YouTube i TikTok
"La cultura catalana ha sabut perimetrar-se a Internet, generar un volum de continguts que la fa visible i diferenciada", i això segons Roca és un avantatge que no tenen altres cultures molt més grans. “La cultura més agredida del món és la britànica”, ha afirmat provocador. El català, en canvi, disposa d’un "ecosistema propi" que el protegeix i el fa reconeixible. Tot i això, l’informe també identifica àmbits fràgils, com ara l’automoció, els electrodomèstics intel·ligents o el doblatge automàtic en plataformes de vídeo a la carta, sectors en què el català encara no té la presència que li correspondria i on la IA pot accelerar desigualtats si no s’hi intervé a temps.
La intel·ligència artificial és, de fet, el gran vector de risc. L’informe assenyala tres amenaces principals. D'una banda, el desplaçament lingüístic per fricció, quan els usuaris abandonen el català perquè altres idiomes responen millor, també la dependència de models externs, entrenats lluny de l’àmbit catalanoparlant, i finalment l’impacte cultural, quan els models parlen català, però operen amb marcs mentals aliens.
Els deures de posar a prova la IA perquè pensi (i no només parli) en català
Tot plegat ha conduït a Accent Obert a cuinar a foc lent una iniciativa que vol marcar un abans i un després: posar a prova les IA a través dels temuts exàmens. L’entitat treballa en un sistema d’avaluació que examinarà els xatbots en competències bàsiques, ESO, selectivitat, proves PISA "i, una mica agafat amb pinces, fins i tot l’examen de conduir", ha apuntat Albert Cuesta, ambaixador d'Accent Obert. La idea és objectivar si una IA “progressa adequadament” en llengua i cultura catalanes i si és capaç d’operar amb la mateixa lògica contextual que un parlant real.
Aquest esforç s’afegeix a un ecosistema que fa anys que es construeix des de diversos fronts. D’una banda, la militància digital: Softcatalà o la Viquipèdia han generat un volum de dades en català que, segons Accent Obert, és “seriós i espectacular”. De l’altra, les infraestructures estratègiques, com el projecte Aina, impulsat pel Govern i el Barcelona Supercomputing Center (BSC), que ha multiplicat per 100 la presència del català en el món digital.
L'etiquetatge es presenta com una part decisiva i invisible d'aquesta feina. Molts continguts en català no estan identificats com a tals, i això fa que les IA no els incorporin
Així doncs, les màquines ja responen en català, "però no sabem si pensen en català". La clau està a descobrir si la seva lògica interna incorpora la mirada cultural catalana o si simplement tradueixen un pensament generat en anglès. Una part decisiva d’aquesta feina és força invisible: l’etiquetatge. Molts continguts en català no estan identificats com a tals, i això fa que les IA no els incorporin. “Si una metadada d’idioma no hi és, aquell contingut no existeix”, ha alertat Roca. L’entitat vol corregir-ho i crear una federació de continguts que defineixi clarament el perímetre de la cultura catalana i faciliti que els models la puguin aprendre.
La Casa de Creació Digital en Català, un punt de trobada pel talent digital
La Casa de Creació Digital en Català és un dels projectes recents més ambiciosos d’Accent Obert, i neix d’una constatació simple: el talent digital català existeix, creix i s’organitza, però no té un espai propi per desplegar-se. Per això, l’entitat ha impulsat, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, betevé, Barcelona Activa i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), un centre pensat per donar suport real als creadors que treballen en català. "I no descartem que s’hi sumin més actors", puntualitza Roca.
L'objectiu de la Casa de Creació Digital en Català no és dirigir els creadors, perquè, de fet, “es tracta d'un col·lectiu que tolera malament el dirigisme, són molt lliures i ja ens agraden així”, ha explicat Roca
L’objectiu no és dirigir-los, perquè, de fet, “es tracta d'un col·lectiu que tolera malament el dirigisme, són molt lliures i ja ens agraden així”, ha assegurat el president. "El que volem és acompanyar-los". Per això s’està construint un catàleg de serveis que respon a necessitats molt concretes: com fixar preus, com negociar amb espònsors, com donar-se d’alta d’autònom, com millorar la qualitat d’àudio o de croma, com filmar en exteriors o com fer créixer una comunitat digital en són alguns exemples.
La Casa també vol ser un espai on tercers -empreses, institucions, marques- puguin trobar creadors que encaixin amb els seus interessos. “Si fos un supermercat, voldria creadors que parlessin de receptes, vida sana o món ecològic. I on els trobo? A la Casa de Creació”, exemplifica Roca.
De moment, l’activitat s’ha posat en marxa al Convent de Sant Agustí, però l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar que el projecte tindrà un espai a la plaça de les Glòries, encara per definir. Tot i això, Accent Obert manté la porta oberta a adaptar-se: “La realitat del treball amb ells ens acabarà de dir quin espai necessitem”. El lideratge institucional és pilotat per l’Ajuntament de Barcelona, que finança el projecte, però ja hi ha altres entitats que volen sumar-s’hi.
La gestió serà compartida, amb un paper destacat d’Accent Obert en la conceptualització i l’arrencada, i amb la possibilitat que també participi en la gestió privada. El conveni amb l’Ajuntament permet començar a caminar i escoltar les necessitats exactes del sector. Mentrestant, betevé i 3Cat aporten suport tècnic i experiència audiovisual.
En paral·lel, una segona línia de treball que Accent Obert impulsa amb els creadors digitals és la d'inventariar tota la cultura digital catalana: "Els hem identificat, els hem reconegut i ara també els endrecem en un rànquing que ens permet observar tendències, absències i evolucions, i que anem actualitzant de manera mensual, com un 40 Principales”, ha relatat Roca. Aquesta feina va culminar l’any passat amb els Premis Crit, que van omplir el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb 800 creadors de contingut en català. “Mai s’havien reunit tots junts, i quan donaves un premi, s’aixecaven quatre persones, i allà t'adonaves que estàvem premiant projectes", ha recordat.
En definitiva, a Accent Obert se’ls ha girat feina, però no sembla que els espanti. De fet, és exactament el que han vingut a fer, i el que fan des de fa vint anys. Recorden que, mentre molts intenten seguir el ritme frenètic del món digital, ells hi són justament per trobar noves aliances i companys de viatge que vulguin fer créixer l’ecosistema digital en llengua catalana. “No us preocupeu, que aquí només ens dediquem a això”, han conclòs.