"Els Estats Units fa quaranta anys que retrocedeix constantment en l'aplicació de la competència i està permetent, cada cop més, conductes anticompetitives". Així començava la lliçó d'economia que obria el curs 2022-2023 de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra l'economista nord-americana Fiona Scott Morton, aquest mes de novembre. La regulació dels mercats digitals, l'aplicació de la competència, els canvis profunds experimentats en la nova economia i els reptes de futur van protagonitzar la ponència impartida per la profesora de la càtedra Theodore Nierenberg de l'escola d'Administració de Yale.
"Enmig d'aquest context de retrocés, l'economia ha fet un salt endavant. Hem passat de "l'economia industrial' a la 'nova economia'", deia una Scott Morton que considera que, aquesta marxa enrere mentre l'economia ha continuat avançant, ha creat un gran desajust als Estats Units i, en menor mesura, al Regne Unit i a Europa. Per això, "la nova economia demana una millora i una aplicació més vigorosa i estricte de la competència".
En aquest nou panorama, avui en dia, existeixen més oportunitats perquè els consumidors cometin errors, els hi sigui difícil entendre les ofertes financeres, avaluar la publicitat digital o fer reclamacions. Així, insistia, fa falta que tant els tribunals, com els diferents agents econòmics, s'actualitzin per tal de poder condemnar determinades conductes i adoptar noves teories del dany.
Per què cal regular específicament l'economia digital?
Quan els productes poden canviar molt ràpidament, o inclús quan hi ha forts efectes de xarxa, és difícil aplicar el dret de la competència. D'aquesta manera, s'ha de garantir que a l'economia de mercat no hi hagi empreses que puguin arrabassar al client la llibertat d'escollir. I, tot i que això es dona, sobretot, en l'àmbit digital, també cal estar atent als serveis i productes en què la innovació és important.
Un bon exemple d'efecte de xarxa és el motor de cerca de Google (el Google Search). Avui, si ets un fabricant d'un telèfon Android, a canvi del programari, has de posar totes les aplicacions de Google a la primera pàgina i la recerca de Google ha de ser el motor de cerca exclusiu. Què vol dir això? Que Google controla, gairebé completament, les recerques de la gent a Internet. "Suposem que a Google no se li permet tenir un motor de cerca", començava explicant. "Sempre en podrien construir un altre i vendre'l, de manera que el monopoli continuaria", i els consumidors continuaríem sent ostatges de la seva voluntat.
Com es pot resoldre aquesta situació?
Fins ara, la regulació de la competència era reactiva: "Has violat la llei. I tens una multa". Però això no ajuda a aconseguir la competència; has de deixar de fer el que vas fer. Per la professora Scott Morton calen "nous models i proves aportades pels economistes, assumir riscos per part de les agències, que els tribunals interioritzin que els models responen a una realitat econòmica diferent, i que s'entengui que l'aplicació de la llei de la competència no és antitecnològica".
Sembla que Europa també ho ha entès així. La nova Llei de mercats digitals (DMA), que entrarà en vigor al gener, pretén que els gegants tecnològics compleixin els seus criteris de "gatekeeper" i que obrin els seus serveis i plataformes a altres empreses i desenvolupadors. "El DMA canviarà profundament el panorama digital", va dir la vicepresidenta executiva Margrethe Vestager. "La UE està adoptant un enfocament proactiu per garantir mercats digitals justos, transparents i contestables. [...] Aquelles empreses que compten amb una posició arrelada als mercats digitals hauran de demostrar que estan competint de manera justa". El repte serà aconseguir dades per tal que el regulador pugui avaluar correctament la situació.
Per posar les coses en context, als Estats Units, per exemple, hi ha algunes propostes de llei al respecte que tenen un suport substancial entre els demòcrates, i fins i tot entre els republicans. Però els grans lobbies empresarials n'estan en contra i pressionen amb força perquè no prosperin i, amb el seu poder, sembla que així serà. En el cas que ens ocupa, la ponent creu que "es podria evitar que Google compri posicions exclusives per defecte als telèfons d'Apple i als seus propis telèfons Android". Sigui com sigui, serà Europa capaç de frenar els peus a aquests gegants tecnològics que sembla que tot ho poden?