La ciutat de València, capital de les reclamacions valencianes | iStock
La ciutat de València, capital de les reclamacions valencianes | iStock

Corredor i finançament, la promesa valenciana

Els programes electorals dels quatre grans partits pel 10N fan al·lusió a l'infrafinançament del País Valencià

La classe política valenciana té un greu problema: la seua veu no arriba a Madrid. I això que l’Executiu actual ha tingut valencians amb carteres molt importants per al territori com és el Ministeri de Foment, dirigit per José Luis Ábalos, natural de Torrent. Però la cartilla de naixement no és suficient i així ho va advertir en la seua primera reunió amb el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Els temes que hi havia sobre la taula eren el Corredor Mediterrani i l’infrafinançament, i ja li va etzibar que era “conscient del greuge que sofreix” el País Valencià però que no tindria “cap tracte de favor” amb les seues reivindicacions. Després d’una curtíssima legislatura, les exigències valencianes continuen pràcticament en el mateix punt.

Això és, de fet, el que responen des de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) quan se’ls pregunta per les seues expectatives de cara al Govern espanyol que puga eixir del 10N. Remeten al document que ja van difondre per a les eleccions generals del 29 d’abril amb les 115 “prioritats empresarials”. Aleshores també van fer una ronda de contactes amb els partits polítics per a transmetre-les, un gest que no han repetit i que es pot interpretar com un reflex del fastig que també sent la societat. El president de la CEV, Salvador Navarro, ja va dir que la convocatòria de noves eleccions “no constitueix el millor dels escenaris” perquè suposa “diversos mesos més de paràlisi”.

Més info: Infrafinançament i deute històric: l'agonia del País Valencià

Si hem de resumir les grans reivindicacions valencianes en allò que els afecta a la butxaca -i per tant, a tot de manera transversal- és la reforma del sistema de finançament i l’augment de les inversions en infraestructures, amb especial atenció a les ferroviàries, als serveis de Rodalies i al Corredor Mediterrani.

Què diuen de l’infrafinançament valencià i el deute històric?

Entre les propostes que va llançar la CEV en abril, la principal era l’aprovació definitiva d’un model de finançament autonòmic que acabe amb la desigualtat al País Valencià. Cal recordar que el 18 de novembre de 2017 unes 60.000 persones van omplir els carrers del centre de València reclamant un finançament just; tot i que es buscava una foto històrica pel consens amb què es va quallar -només el PP es va quedar en casa-, va tindre molt poc de ressò fora del territori valencià. A penes algun breu als diaris de Madrid, que és on jeu la responsabilitat.

L’informe de la comissió d’experts per a la revisió del model de finançament autonòmic de juliol de 2017, encarregat pel Ministeri d’Hisenda de Cristóbal Montoro (PP), reflectia que els valencians eren els que menys rebien de l’Estat espanyol. El País Valencià té un PIB per càpita un 12% inferior a la mitjana estatal, però paga com si estiguera per damunt; per això es diu que és l’única comunitat autònoma pobra que paga més del que rep de la caixa estatal i que té un dèficit fiscal. Això ha fet acumular, segons l’Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), un deute associat al sistema de finançament per damunt dels 20.000 milions des de 2002.

El País Valencià té un PIB per càpita un 12% inferior a la mitjana estatal, però paga com si estiguera per damunt 

I quin partit parla d’això en el seu programa electoral del 10N? Tots, però amb intensitats prou diferents. El PSOE inclou el finançament en el seu punt d’estructura territorial, que pareix més enfocat al conflicte català que a la resolució del problema valencià, ja que barreja la solució econòmica amb la no-cabuda d’un referèndum d’autodeterminació. Assenyalen la necessitat d’avançar “cap a un model d’Estat integrador” on les administracions autonòmiques han de comptar “amb un adequat finançament”; en un altre punt, afegeixen l’aprovació d’un nou sistema de finançament amb “participació dels territoris”.

Per la seua banda, el PP va un breu apunt respecte al finançament, sorprenentment en l’apartat de “medi rural”: “Inclourem factors com l’envelliment o la despoblació en la ponderació per a la reforma del sistema de finançament autonòmic”.

Respecte a Ciudadanos, defensa “un sistema de finançament autonòmic sense privilegis” on prometen “abordar immediatament la reforma”, al mateix temps que apunta a l’eliminació del cupo basc. Unides Podem, en el seu apartat de “garanties de justícia territorial” menciona la reforma del sistema de finançament autonòmic “per fer-lo més just i que existisca un sol d’ingressos efectius per finançar serveis públics dignes en tota Espanya”. Parlen de dissenyar-lo amb el “diàleg” de “totes les comunitats autònomes”, vincular-lo a una reforma fiscal i a “la solució del problema dels deutes autonòmics produïts pel finançament”.

El partit que integra la necessitat d’un finançament autonòmic com a eix transversal en tot el seu programa és Compromís, que aquestes eleccions generals es presenta en llista conjunta amb la formació d’Íñigo Errejón, Más País, sota la marca Més Compromís. La reclamació consta ja en la presentació: “Ens presentem per defensar els nostres interessos col·lectius com a valencians i valencianes, començant per un nou sistema de finançament just que ens permeta enfortir els nostres serveis públics, la nostra educació, sanitat o polítiques socials”. “Que no ens condemne a ser ciutadans de segona categoria”, afegeixen.

Més info: La CEV demana a la classe política que "buiden les incerteses"

A banda de colar aquest problema en diferents apartats com la sanitat o la cultura, el programa de Compromís li dedica un punt sencer on defensen que la seua reforma “és inajornable”. Reclamen també “el reconeixement del deute històric”, xifrat en els 20.000 milions d’euros, així com “la definició i l’establiment d’un mecanisme de compensació d’aquests dèficits”. Igualment, fan menció a la intenció de continuar “desplegant l’Agència Tributària Valenciana com a instrument per assumir la descentralització dels ingressos i millorar l’eficiència i l’autonomia en la gestió dels tributs propis, aprofitant el coneixement i la implantació territorial de la Generalitat”.

El Corredor Mediterrani, molt present entre les promeses 

Sens dubte, l’altra clau de les reivindicacions del sector empresarial valencià -lluita compartida amb Catalunya, Regió de Múrcia i Andalusia- és la finalització del Corredor Mediterrani. El PSOE li dedica un punt del seu programa a fomentar “una política d’infraestructures mallar i no radial” i cita expressament la culminació del Corredor Mediterrani; el PP es compromet al mateix.

Ciudadanos parla d’impulsar els eixos i corredors de la Xarxa Transeuropea de Transports, “en especial els grans eixos”, on citen el Corredor Mediterrani, l’Atlàntic i el Central. Unides Podem no fa cap menció explícita a aquesta infraestructura, sinó que aposta per “fer del tren el sistema prioritari en la vertebració del territori”.

Ací Compromís també fa un especial recalcament a “l’establiment d’una xarxa que permeta els desplaçaments transversals, sense necessitat de passar per Madrid”. “En el cas valencià, el Corredor Mediterrani i el Corredor Sagunt-Saragossa-Bilbao resulten d’una importància estratègica”, defensen. Els valencianistes afegeixen una altra reivindicació històrica del territori valencià: “Superar l’actual situació d’estancament en relació amb el ferrocarril Gandia-Dénia-Alacant, i aconseguir el tancament del corredor ferroviari costaner”, a més de la millora de les comunicacions ferroviàries al País Valencià i la connexió entre Alacant i l’aeroport de L’Altet.

Reclamacions de CEV i de Confecomerç

A grans trets, la CEV també demanava en abril potenciar el diàleg social com a instrument per millorar econòmicament i socialment, promoure una estratègia "efectiva" d'atracció i retenció d'inversions, mesures contra l’economia submergida i l’intrusisme professional, disminuir els costos laborals, harmonització de la tributació autonòmica i local, reducció de les càrregues impositives i administratives, compliment dels terminis legals de pagament per part de l'Administració, garantir el subministrament i la qualitat de l'aigua per al desenvolupament socioeconòmic del País Valencià, apostar per l'FP i l'FP Dual, més suport a la internacionalització de les empreses, una estratègia proactiva en el procés del Brexit i exigir als productes procedents de països tercers els mateixos estàndards de qualitat, seguretat, riscos laborals i mediambientals que es demanen als valencians, entre d'altres.

Més info: Les propostes econòmiques dels partits polítics pel 10-N

Per altra banda, la patronal de les pimes valencianes, Confecomerç, que representa el 12% del PIB del País Valencià, reclama al futur Govern espanyol que “reconega el sector del comerç com estratègic” amb “transversalitat” i amb adequats “models de ciutat”. Per assolir-lo, demanen “coordinació legislativa” entre les institucions locals, autonòmiques i estatal; estudiar un període de rebaixes enfront de “la tirania del descompte permanent”; reducció de la pressió fiscal i aprofundir en polítiques contra el frau i el comerç il·legal; mesures que afavorisquen la contractació; i la creació d’àrees per a la promoció d’iniciatives empresarials APIE-BIDs per a municipis amb alta centralitat comercial.

Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit