El nèctar era la beguda amb què els deus de l’Olimp grec acompanyaven els seus banquets. L’elixir procurava la felicitat i la immortalitat a qui s’ho prenia. La mateixa paraula serveix per designar el suc natural que produeixen algunes flors gràcies a la feina de les abelles. Uns quants segles després, aquest cop l’ésser humà es troba en una altra cruïlla essencial: amb quins aliments complementa les fonts tradicionals de proteïnes, ara que sembla que la producció de carn no cobreix totes les necessitats, deixant un rastre ingent de consum d’aigua i danys en el medi natural. Una primera solució es troba en la proteïna d’insectes, encara anecdòtica als punts de venda habituals. De fet, des de la Conselleria d'Acció Climàtica admeten que el repte continua sent trobar un mercat estable, recolzat en la seva funció de complement nutricional.
Actualment, segons les dades de la mateixa Conselleria, des de fa tres anys, a Catalunya s’han registrat cinc explotacions autoritzades per produir insectes, dues d’elles a la província de Lleida. Tot i que el segment de negoci se centra molt en l’elaboració de pinsos, el cap d’ordenació sectorial ramadera del departament d’Acció Climàtica, Gumersindo Villa, confia que “els insectes, que són candidats ideals, es converteixin en una eina per completar les fonts tradicionals de proteïnes”.
Les granges de producció d’insectes encara estan emmarcades en la categoria d’explotacions ramaderes sense disposar d’una normativa
Malgrat aquestes bones credencials, acompanyades del seu escàs impacte ambiental, les granges de producció d’insectes encara estan emmarcades en la categoria d’explotacions ramaderes sense disposar d’una normativa pròpia. Villa comenta que la norma es va flexibilitzar el 2020, fet que provoca que hi hagi tres instal·lacions en tràmit de legalitzar-se, que se sumarien a les cinc que ja ho estan. El responsable d’Acció Climàtica recorda que “Europa ja ha permès quatre varietats d’insectes per a l’alimentació humana, entre les quals es troba el grill domèstic i el cuc de la farina”.
Hotels per a insectes
Més enllà de la seva funció bàsica per a l’alimentació humana, recentment, l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (Etsea) de la Universitat de Lleida (UdL) ha instal·lat dos 'hotels' d'insectes al seu campus. Es tracta d'instal·lacions de fusta amb diferents materials al seu interior per atreure, sobretot, pol·linitzadors. La iniciativa del Departament d'Hortofructicultura, Botànica i Jardineria té objectius pedagògics i de conscienciació ambiental.
El director de l’escola, Jordi Graell, explica que el propòsit del projecte és “afavorir la presència d'insectes pol·linitzadors, fonamentals per a la fecundació de les flors, agrícoles o no, i per a la multiplicació de les plantes". "És un símbol per recordar la importància de la pol·linització per a la producció de fruits i per a la biodiversitat".
L’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida (UdL) ha instal·lat dos hotels d'insectes al seu campus
Els 'hotels' han estat finançats amb els recursos generats per una assignatura sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS). La preservació de la diversitat està recollida en diferents objectius dels ODS, principalment els números 2.5 (mantenir la diversitat genètica de les llavors, les plantes conreades i els animals de granja i domesticats); 15.4 (vetllar per la conservació dels ecosistemes muntanyencs, inclosa la seva diversitat biològica), i 15.5 (reduir la degradació dels hàbitats naturals, detenir la pèrdua de la diversitat biològica, protegir les espècies amenaçades i evitar la seua extinció).
Alimentació insostenible
L'ús d'insectes com a font de proteïna alternativa podria ser una solució davant l'escassetat d'aliments, un dels grans reptes de la humanitat, segons experts. Aquests especialistes calculen que es necessitaran 60 milions de tones de proteïna per satisfer la demanda de la població el 2030, un horitzó en el qual la necessitat d'aliments creixerà un 50%.
Des de Nutrinsect, empresa especialitzada en el desenvolupament de nous productes alimentaris obtinguts a partir de la biomassa dels insectes, el seu cofundador, Josep Vidal, assegura que “els insectes són una font d'alimentació idònia per afrontar els problemes que arribaran d'aquí a poc" i que el seu ús tindrà "un creixement exponencial en els pròxims anys”. D’aquí poc més de sis anys, el món haurà d’alimentar 100.000 milions de caps de bestiar. Aquests animals competeixen amb els éssers humans per l’alimentació, el que farà insostenible el sistema de producció actual.
Vidal afegeix que el consum d’insectes aporta avantatges davant d’altres fonts perquè poden ser criats en vertical i no requereixen centenars d'hectàrees" i, a més, "tot just contribueixen amb un 1% d'emissió de gasos hivernacle, a diferència d’animals com vaques o porcs. A més, es pot aprofitar pràcticament tot, ja que el seu ritme de conversió és molt alt perquè amb un quilo d'ous d'insecte, en 72 hores es poden aconseguir 300 quilos de larves, mentre que el procés pot durar un any a les vaques. Altres experts, més recelosos, auguren que els humans no menjarem insectes, però sí que ho farà el bestiar. Tal com afirmen des del sector, fa 20 anys, menjar sushi era un acte extravagant, mentre que ara, tothom ho fa i en gaudeix.