A Alcarràs, a la comarca del Segrià, hi ha actives gairebé una trentena de macrogranges de porcs. A la població, anualment es crien gairebé mig milió d’animals. Fruit d’aquesta activitat, es generen una quantitat important de dejeccions ramaderes, un dels elements més complicats de gestionar pels productors. Lluny de provocar un problema, els ramaders de la zona se les han enginyat per transformar-les en compost, que utilitzen als camps de cultius. A més, també plantegen una planta de biogàs, que generarà electricitat. Així ho explica el membre de la junta rectora d’Alcarràs Bioproductors, Miquel Serra. “Per una part, la llum que obtenim de la planta es bolcarà a la xarxa elèctrica, i per l’altra, tornarà a donar servei a les granges”. Fins i tot, s’aprofitarà el procés de conversió, que deixarà aigua desnitrificada, per regar les finques.
Aquest exemple, el d’Alcarràs Bioproductors, és només un dels molts per il·lustrar l’aposta del sector agroalimentari lleidatà per l’economia circular a partir dels residus que se’n deriven de la mateixa activitat. En aquest escenari, fa pocs dies que la Generalitat de Catalunya ha autoritzat al Departament d'Acció Climàtica concedir una subvenció directa al consorci del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL) de 900.000 euros entre el 2023 i el 2025, per a la creació i posada en marxa del Centre d'Innovació Digital Agroalimentari i Forestal de Catalunya (Cidaf CAT) i del Centre de Serveis per al Desenvolupament Efectiu de la Bioeconomia Circular (Biohub CAT). En el marc de l'estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030, s’inclou com una de les seves línies prioritàries el desenvolupament del Hub de la Bioeconomia de Catalunya, el BioHub Cat, amb la voluntat d'esdevenir aquest pol català de biotecnologies i bioproductes.
A Alcarràs, s'hi ubicaran el primer biopolígon de Catalunya i una planta preindustrial d'accés obert per a validació de biotecnologies
Primer biopolígon de Catalunya
Aquesta iniciativa contempla 13 línies d'actuació, de les quals dues s’instal·laran a Alcarràs, on està previst que s’hi ubiquin el primer biopolígon de Catalunya i una planta preindustrial d'accés obert per a validació de biotecnologies i bioproductes. Al Parc Agrobiotech s'hi crearà l'oficina tècnica per desenvolupar-los. L’elecció de les comarques lleidatanes correspon a què aquestes concentren el 50% de la producció agrícola i ramadera de Catalunya i el 55% del total de Valor Afegit Brut (VAB) industrial de la demarcació correspon a l’àmbit alimentari. A més, la província acumula la concentració més gran de superfície de boscos de titularitat pública de Catalunya, amb un total de 292.676 hectàrees.
Dels 15 milions de tones de residus orgànics que genera cada any Catalunya, la meitat provenen de Lleida
Dels 15 milions de tones de residus orgànics que genera cada any Catalunya, la meitat provenen de Lleida, concretament de l'agricultura, la ramaderia, la indústria agroalimentària i els boscos. Valoritzar aquest material per produir biomaterials, bioproductes o bioenergia pot generar 10 vegades més llocs de treball que aplicar-ho directament al camp o cremar-ho. Aquesta operació es produeix a la bioindústria. Un dels màxims exponents d'aquesta indústria són les biorefineries, que responen a la necessitat de substituir les matèries d'origen fòssil per bioenergia, com per exemple, en el cas del biogàs.
Des del Departament d’Acció Climàtica indiquen que “l’objectiu d'aquests dos centres és acostar el coneixement i la innovació al teixit productiu que generen aquests recursos excedentaris i afavorir el desenvolupament industrial al seu voltant”. Per fer-ho, apostarà per la modernització, la digitalització i sostenibilitat de les cadenes de valor agroalimentàries i l'impuls de la bioeconomia, entesa com a model econòmic circular i sostenible basat en l'ús de recursos biològics renovables i locals per produir béns i serveis en tots els sectors econòmics.