Els cinc punts econòmics del diàleg Catalunya-Espanya

Les converses entre Madrid i Barcelona es reprenen després de la Diada, un any i mig més tard

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president català, Pere Aragonès, en una imatge d'arxiu | Europa Press El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president català, Pere Aragonès, en una imatge d'arxiu | Europa Press

Torna la taula de diàleg entre els governs català i espanyol. Encara es desconeix el dia exacte en què tindrà lloc la propera reunió, qui en formarà part i de què parlaran. El que sí que sabem és que serà després de la Diada de Catalunya -les opcions més viables són el dijous 16 i el divendres 17-. La represa de la mesa arriba un any i mig després de la primera reunió (el 26 de febrer del 2020) i amb un Govern renovat. Si en l'anterior trobada Pedro Sánchez estrenava el seu tot just format executiu de coalició amb Unides Podem, ara és Pere Aragonès qui estrena equip -i càrrec de president-. La Generalitat veu la taula de diàleg com un espai per parlar exclusivament sobre el conflicte polític -que per a ERC passa per un nou referèndum-, però la Moncloa prefereix portar la conversa cap al terreny econòmic per evitar topar de cara amb les reclamacions d'autodeterminació. Així doncs, aprofitem aquest 11 de setembre per repassar quins són els cinc punts econòmics que no poden faltar en les converses entre Madrid i Barcelona.

Entre les dues convocatòries de la taula de diàleg ha esclatat una pandèmia que ho ha alentit tot. I també hi ha hagut una reunió de la comissió bilateral -aquesta sí que està concebuda per negociar temes econòmics-, el 2 d'agost del 2021. Aquest últim contacte va servir per arribar a un acord sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat que, un mes després, s'ha trencat. El Govern espanyol ha pres la decisió de manera unilateral, davant del que considera que són "discrepàncies" en el si de l'executiu català. Per la seva banda, la Generalitat acusa Sánchez de fer "xantatge". Aquest clima no convida a una represa de la negociació relaxada per a la setmana que ve. "La confiança amb la gestió d’infraestructures del Govern espanyol està molt minvada; no és innòcua la maniobra que han fet", ha avisat Aragonès en una entrevista a Catalunya Ràdio la vigília de la Diada. 

La Generalitat veu la taula de diàleg de la setmana que ve com un espai per parlar exclusivament sobre el conflicte polític, però la Moncloa prefereix portar la conversa cap al terreny econòmic per evitar topar de cara amb el referèndum

Quins són els punts econòmics dels quals interessa parlar a uns i altres?

  • Infraestructures. Les ferides sobre l'aeroport del Prat són obertes i recents, així que la inversió de 1.700 milions d'euros que ha retirat el Govern espanyol -i que Aena assegura que fins d'aquí cinc anys no es pot tornar a plantejar- és un dels temes que no hi poden faltar. De fet, la reivindicació que fa el Govern, més enllà de fer una ampliació que no afecti la zona natural de la Ricarda, és assumir-ne les competències: "És imprescindible que els aeroports catalans es gestionin des de les institucions de Catalunya, per garantir el consens de les seves inversions i el necessari compromís ambiental", deia Aragonès just després de conèixer la notícia. Però l'aeroport de Barcelona no és l'únic tema referent a infraestructures del qual interessa parlar a la Generalitat. La transferència de les Rodalies és una vella reclamació del Govern. De fet, fa 10 anys que Renfe el va transferir al territori, però ha seguit operant amb el seu personal i actius. Així doncs, queda aquest darrer pas, que la ministra de Transports, Raquel Sánchez, preveu per abans d'acabar l'any. De fet, el Govern espanyol és conscient del dèficit en les inversiones en infraestructures catalanes dels darrers anys i n'ha inclòs al darrer text dels pressupostos una partida de 2.300 milions d'euros, 200 dels quals estan vinculats als "incompliments" de l'Estat.        

Més info: L'ampliació de l'aeroport del Prat, suspesa fins d'aquí cinc anys   

  • Fons Europeus. Tant el Govern espanyol com la Generalitat tenen interès en el repartiment dels recursos provinents de Brussel·les per a la recuperació econòmica postcovid. De moment, han arribat 9.000 milions d'euros de bestreta i la Moncloa n'ha repartit 7.000 milions entre les comunitats autònomes, dels 10.500 milions que han de rebre els territoris aquest 2021. La reivindicació de la Generalitat és rebre'n més de cara al 2022, i per aconseguir-ho ha signat una aliança amb el País Valencià. Les dues Generalitats crearan un grup de treball per veure com s'organitzen per captar més fons dels Next Generation EU, tot i que encara no han establert a quina xifra volen arribar. 
  • Vehicle elèctric. Les dues administracions estan interessades en treure aquest assumpte a les negociacions, però per motius diferents. El govern de Sánchez treu pit de la inversió anunciada de 3.400 milions d'euros, que se suma als 19.700 milions d’inversió privada per arribar als 24.000 milions; això ha de permetre generar 142.000 llocs de treball, segons els càlculs de l'executiu. Però el que interessa a la Generalitat és més concret: que la fàbrica de bateries que vol instal·lar Volkswagen a l'Estat espanyol sigui en territori català. Comptar amb una inversió privada d'aquestes dimensions és clau per al sector automobilístic a Catalunya. 

La reivindicació de la Generalitat és rebre més fons europeus de cara al 2022, i per aconseguir-ho ha signat una aliança amb el País Valencià

  • Jocs Olímpics d'Hivern 2030. El consens pel que fa a la possible candidatura Pirineus-Barcelona per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. L'interlocutor de la Generalitat amb el Govern central per aquest tema és ni més ni menys que Miquel Iceta, que tot just fa dos mesos que va assumir el Ministeri de Cultura i Esports. Aquí el repte no es troba en posar-se d'acord -tant Sánchez com Aragonès han mostrat suport al projecte-, sinó en com gestionar les veus contràries. I és que tant ERC com el PSOE tenen socis de govern reticents: la CUP i els comuns -i, per extensió, Unides Podem-. L'oposició de grups ecologistes, que preparen mobilitzacions, és un altre foc que hauran d'apagar les administracions. 
  • Llei de startups. És una altra de les propostes estrella del Govern espanyol, juntament amb les inversions del vehicle elèctric, per centrar la recuperació econòmica en l'agenda verda i digital europea. Tant Madrid com Barcelona es troben en els principals rànquings de ciutat atractives per muntar-hi una empresa emergent, però l'ecosistema català està més desenvolupat. 

A l'espera de conéixer la data exacta i els participants a la mesa de negociació, el Govern català prepara un ordre del dia que dista de la del Govern espanyol. Si acaben parlant d'economia -contra la voluntat de la Generalitat-, aquests assumptes no hi faltaran. 

Més informació
Táboas: "El problema històric que hi ha a Rodalies no és de Renfe"
Una planificació coherent de les infraestructures de transport
Avui et destaquem
El més llegit