Escolta l'article ara…
Han guanyat poder adquisitiu els treballadors catalans en els últims anys? Si ens cenyim a les xifres oficials fredes de l'Idescat corresponents al primer trimestre de 2026, la resposta ràpida és que sí. Des de l'esclat de la pandèmia de covid-19 el 2020, el cost salarial mitjà a Catalunya —la remuneració bruta que percep el treballador abans de retencions i cotitzacions— ha passat dels 1.968,6 euros mensuals als 2.641,8 euros al mes (31.701,6 euros anuals abans d'impostos).
Si creuem aquesta pujada del sou brut (+34,2%) amb l'evolució de l'Índex de Preus al Consum (+22,6% en el mateix període a Catalunya), el balanç mostra que els salaris han crescut 11,6 punts percentuals més que els preus. En termes reals, és a dir, descomptant la inflació acumulada, l'increment del poder adquisitiu se situa al voltant del 9,5%.
La paradoxa: per què la gent sent el contrari?
No obstant això, n'hi ha prou amb sortir al carrer o consultar qualsevol pressupost familiar per notar que aquest guany teòric xoca frontalment amb la percepció de la majoria. Com s'explica aquesta contradicció?
En primer lloc, per l'efecte de la mitjana estadística: l'estirada dels sous més alts i de sectors amb salaris molt elevats empeny la mitjana cap amunt sense que aquest increment es traslladi de la mateixa manera al conjunt dels treballadors i ciutadans.
A això se suma el gran punt cec de la despesa familiar: l'habitatge. L'IPC inclou els subministraments i l'actualització de lloguers habituals, però deixa fora la compra de pisos o les alces hipotecàries i no capta la forta escalada del preu en els nous contractes de lloguer al mercat lliure, un rebut que absorbeix una part cada vegada més gran dels ingressos familiars.
Els béns de primera necessitat representen un percentatge més gran en el pressupost de les rendes mitjanes i baixes
En segon lloc, la inflació d'aquests anys no ha estat homogènia. Els pics més grans de pujades s'han concentrat en la cistella de la compra (alimentació) i l'energia. Aquests béns de primera necessitat representen un percentatge més gran en el pressupost de les rendes mitjanes i baixes —que són la majoria de la població— que en el de les rendes altes. Per això, encara que la mitjana matemàtica digui que la capacitat de compra augmenta, per a una família mitjana omplir el carro del supermercat o pagar la llum continua suposant un desemborsament molt més gran que el 2020.
Les bretxes del mercat: del 'boom' tecnològic a la bretxa del turisme
Més enllà de la mitjana global, el desglossament per activitats mostra una enorme desigualtat entre sectors. L'àrea de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) se situa al capdavant amb diferència, assolint un cost salarial brut de 4.428,0 euros al mes en el primer trimestre d'aquest any, després d'experimentar un increment del 49,7% des de l'inici de la pandèmia.
El segueix el sector de la Cultura, amb una remuneració mitjana de 3.294 euros bruts mensuals i un augment acumulat del 29,1%. En tercer lloc es posiciona la Indústria, que encara que manté un sou elevat de 3.005,6 euros bruts al mes, registra l'evolució més moderada de tota l'economia catalana amb una alça del 27,1% en aquests sis anys.
Per la seva banda, el sector Serveis anota un salari mitjà de 2.586,6 euros bruts mensuals després d'avançar un 36,2% des del 2020, mentre que la Construcció assoleix els 2.439,9 euros bruts al mes amb una pujada del 35%. A l'extrem oposat se situa el Turisme i l'Hostaleria, que continua oferint els sous més ajustats de la taula amb 1.895 euros bruts mensuals, malgrat haver crescut un 30,6% respecte al primer trimestre del 2020.
En definitiva, Catalunya surt de l'etapa postpandèmia amb salaris nominals més alts, però amb bretxes professionals cada vegada més accentuades i un cost de la vida que continua estrenyent la butxaca del treballador mitjà.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat