23
de Maig
de
2016
Act.
23
de Maig
de
2016
"No hi ha cap mesura fiscal que sigui bona o dolenta per si mateixa. Ho són en funció del context en el que s'apliquen". Així ho ha assegurat el vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, durant la presentació de la jornada a Foment del Treball on s'han posat sobre la taula diverses propostes de reforma dels impostos de Patrimoni i Successions. Junqueras, que ha assegurat que en la proposta de pressupostos que presentarà aquest dimarts "no hi ha cap modificació fiscal"; sí que ha reiterat la seva posició favorable a "reduir la pressió fiscal en determinades figures i àmbits". Una declaració que s'interpreta en la línia de donar aire a les rendes més baixes en un moment de bones expectatives econòmiques però on "cal trobar elements que contribueixin a allunyar-nos de la deflació".
Pel que fa concretament als impostos de Patrimoni i Successions, el vicepresident català assegura que "cal trobar un equilibri sempre dinàmic entre tots dos". Junqueras reconeix que "l'Impost de Successions té un aspecte vinculat a l'atzar de la vida que pot ser tremendament injust. En canvi, el de Patrimoni és possible distribuir-lo més en el temps". El dirigent català, doncs, no ha volgut entrar en profunditat en un debat complex per la sempre dificultosa normativa fiscal i el component ideològic que pot arrossegar en aquest àmbit.
El Ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'ha mostrat més taxatiu en la cloenda de la jornada, assegurant que aquests impostos no s'incrementaran perquè "no tenen futur atès que quantitativament no són importants actualment". Montoro ha qualificat "d'error" prioritzar en el debat polític aquests impostos assegurant que "espantaríem inversions o provocaríem deslocalitzacions". Això sí, el ministre espanyol ha defensat una reforma que no creï "greuges comparatius entre comunitats autònomes".
Una posició propera a la línia que ha mostrat Luis Briones, president de la Fundació Impostos i Competitivitat, que ha presentat les propostes de reforma d'aquests tributs elaborades per l'organització mitjançant diversos grups de treball d'experts en la matèria.
La competència fiscal, un problema
Briones ha apuntat la competència fiscal entre comunitats autònomes com un dels principals inconvenients en la matèria. "A Patrimoni hi ha diferències des del 0 al 3,75%. I en Successions també són abismals del 0,3% al 43%", ha assegurat. Tot i reconèixer que aquesta competència fiscal "passa a tot arreu", Briones hi ha volgut sumar elements com els règims forals, "que eren molt més favorables en Successions. Això va fer que les autonomies limítrofes comencessin a fer incentius similars".
Per Luis Briones no té sentit estimular encara més la competència fiscal entre comunitats autònomes, i aposta per "fer una certa homogeneïtzació d'aquests impostos i establir uns rangs mínims i màxims perquè no hi hagi aquestes diferències tan dràstiques". Tot plegat emmarcat en "el necessari debat sobre el finançament autonòmic" que, assegura, s'haurà de produir aviat.
Un impost en decadència
Pel que fa a l'Impost sobre el Patrimoni, la posició de la fundació presidida per Luis Briones és clara: caldria suprimir-lo. "L'impost va tenir una funció censal i va ser molt útil al 1978, però avui aquesta funció es fa per altres mecanismes", ha recordat. A més, Briones assegura que l'argument tradicional que es tracta d'un tribut que afavoreix l'equitat vertical reduint l'escletxa de desigualtat ja no se sosté. "Creiem que l'efecte real que té sobre l'equitat vertical és molt reduït. Les distorsions que genera no justifiquen els beneficis que hi aporta", ha afirmat.
Ara bé, el que més anima aquest grup d'experts a apostar per la supressió d'aquest impost és que "només cinc països de l'OCDE i tres de la UE tenen un impost similar, i si el tenen és molt més reduït", diu Briones. Al seu entendre, l'Impost sobre el Patrimoni "té un efecte negatiu sobre la inversió estrangera a Espanya. Si té tan poc predicament al nostre entorn, no sembla molt raonable mantenir-lo, com a mínim en els termes actuals".
Conscient que la seva voluntat de suprimir aquest impost podria no fer-se realitat, la Fundació Impostos i Competitivitat proposa una sèrie de mesures per reformar-lo. Entre elles, reclamen objectivar els sistemes de valoració per "evitar la inequitat que suposa valorar de forma diferent actius similars". Alhora, reivindiquen "reduir els beneficis fiscals a canvi d'augmentar els mínims exempts establint-ne un d'obligatori per a totes les comunitats autònomes".
Finalment, Briones ha esmentat la possibilitat d'establir una forquilla de tipus marginals mínims i màxims dins dels quals les autonomies puguin escollir lliurement on situar-se. En aquest cas, indica, el tipus màxim no hauria de superar l'1,5%, que és el que té França essent el més elevat dels països de l'entorn espanyol.
Successions, clau en el relleu a l'empresa familiar
Al contrari que en el cas del de Patrimoni, Luis Briones ha defensat que l'Impost de Successions "té elements que justifiquen la seva existència". D'entrada, cal recordar que la majoria de països de l'entorn el tenen i, en aquest cas, "la doctrina sí que creu que les distorsions que genera estan justificades pel que aporta".
"La proposta de revisió passa per mantenir un sistema on es calculi l'impost sobre la quota rebuda per cada hereu, i no que tributi l'herència en general", diu Briones sobre un impost que pot entendre's d'aquesta manera com a substitutiu del de la renda. La Fundació Impostos i Competitivitat també reclama homogeneïtzar aquest tribut entre les autonomies, establint un nivell mínim de gravamen amb tipus fixos molt reduïts sobre les transmissions entre membres de la família nuclear.
Al seu entendre, caldria substituir la tarifa progressiva de l'impost per tipus proporcionals dividits en tres blocs: família nuclear, familiars fins al 4t grau, i la resta. D'aquesta manera, "com més proximitat familiar, mínim exempt més elevat i tipus impositiu més baix".
Precisament l'aplicació d'aquest impost és clau en el camp empresarial, especialment en el marc de l'empresa familiar. Els experts aposten per no castigar fiscalment les transmissions entre vius. "Així es pot facilitar una transició ordenada de pares a fills, fins i tot una convivència en la propietat, i no forçar el pare a no poder-se jubilar mai", assegura Javier Ragué, soci de Cuatrecasas, Gonçalvez Pereira.
Els beneficis dels quals ja gaudeix l'empresa familiar en aquests impostos, com l'exempció al patrimoni de l'empresa, "queden compensats pel que aporta a la societat en llocs de treball i creació de riquesa", segons Ragué.
Pel que fa concretament als impostos de Patrimoni i Successions, el vicepresident català assegura que "cal trobar un equilibri sempre dinàmic entre tots dos". Junqueras reconeix que "l'Impost de Successions té un aspecte vinculat a l'atzar de la vida que pot ser tremendament injust. En canvi, el de Patrimoni és possible distribuir-lo més en el temps". El dirigent català, doncs, no ha volgut entrar en profunditat en un debat complex per la sempre dificultosa normativa fiscal i el component ideològic que pot arrossegar en aquest àmbit.
El Ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'ha mostrat més taxatiu en la cloenda de la jornada, assegurant que aquests impostos no s'incrementaran perquè "no tenen futur atès que quantitativament no són importants actualment". Montoro ha qualificat "d'error" prioritzar en el debat polític aquests impostos assegurant que "espantaríem inversions o provocaríem deslocalitzacions". Això sí, el ministre espanyol ha defensat una reforma que no creï "greuges comparatius entre comunitats autònomes".
Una posició propera a la línia que ha mostrat Luis Briones, president de la Fundació Impostos i Competitivitat, que ha presentat les propostes de reforma d'aquests tributs elaborades per l'organització mitjançant diversos grups de treball d'experts en la matèria.
La competència fiscal, un problema
Briones ha apuntat la competència fiscal entre comunitats autònomes com un dels principals inconvenients en la matèria. "A Patrimoni hi ha diferències des del 0 al 3,75%. I en Successions també són abismals del 0,3% al 43%", ha assegurat. Tot i reconèixer que aquesta competència fiscal "passa a tot arreu", Briones hi ha volgut sumar elements com els règims forals, "que eren molt més favorables en Successions. Això va fer que les autonomies limítrofes comencessin a fer incentius similars".
Per Luis Briones no té sentit estimular encara més la competència fiscal entre comunitats autònomes, i aposta per "fer una certa homogeneïtzació d'aquests impostos i establir uns rangs mínims i màxims perquè no hi hagi aquestes diferències tan dràstiques". Tot plegat emmarcat en "el necessari debat sobre el finançament autonòmic" que, assegura, s'haurà de produir aviat.
Un impost en decadència
Pel que fa a l'Impost sobre el Patrimoni, la posició de la fundació presidida per Luis Briones és clara: caldria suprimir-lo. "L'impost va tenir una funció censal i va ser molt útil al 1978, però avui aquesta funció es fa per altres mecanismes", ha recordat. A més, Briones assegura que l'argument tradicional que es tracta d'un tribut que afavoreix l'equitat vertical reduint l'escletxa de desigualtat ja no se sosté. "Creiem que l'efecte real que té sobre l'equitat vertical és molt reduït. Les distorsions que genera no justifiquen els beneficis que hi aporta", ha afirmat.
 |
| Briones, Junqueras i Gay de Montellà en l'obertura de la jornada a Foment. Aleix Moldes (ACN) |
Ara bé, el que més anima aquest grup d'experts a apostar per la supressió d'aquest impost és que "només cinc països de l'OCDE i tres de la UE tenen un impost similar, i si el tenen és molt més reduït", diu Briones. Al seu entendre, l'Impost sobre el Patrimoni "té un efecte negatiu sobre la inversió estrangera a Espanya. Si té tan poc predicament al nostre entorn, no sembla molt raonable mantenir-lo, com a mínim en els termes actuals".
Conscient que la seva voluntat de suprimir aquest impost podria no fer-se realitat, la Fundació Impostos i Competitivitat proposa una sèrie de mesures per reformar-lo. Entre elles, reclamen objectivar els sistemes de valoració per "evitar la inequitat que suposa valorar de forma diferent actius similars". Alhora, reivindiquen "reduir els beneficis fiscals a canvi d'augmentar els mínims exempts establint-ne un d'obligatori per a totes les comunitats autònomes".
Finalment, Briones ha esmentat la possibilitat d'establir una forquilla de tipus marginals mínims i màxims dins dels quals les autonomies puguin escollir lliurement on situar-se. En aquest cas, indica, el tipus màxim no hauria de superar l'1,5%, que és el que té França essent el més elevat dels països de l'entorn espanyol.
Successions, clau en el relleu a l'empresa familiar
Al contrari que en el cas del de Patrimoni, Luis Briones ha defensat que l'Impost de Successions "té elements que justifiquen la seva existència". D'entrada, cal recordar que la majoria de països de l'entorn el tenen i, en aquest cas, "la doctrina sí que creu que les distorsions que genera estan justificades pel que aporta".
"La proposta de revisió passa per mantenir un sistema on es calculi l'impost sobre la quota rebuda per cada hereu, i no que tributi l'herència en general", diu Briones sobre un impost que pot entendre's d'aquesta manera com a substitutiu del de la renda. La Fundació Impostos i Competitivitat també reclama homogeneïtzar aquest tribut entre les autonomies, establint un nivell mínim de gravamen amb tipus fixos molt reduïts sobre les transmissions entre membres de la família nuclear.
Al seu entendre, caldria substituir la tarifa progressiva de l'impost per tipus proporcionals dividits en tres blocs: família nuclear, familiars fins al 4t grau, i la resta. D'aquesta manera, "com més proximitat familiar, mínim exempt més elevat i tipus impositiu més baix".
Precisament l'aplicació d'aquest impost és clau en el camp empresarial, especialment en el marc de l'empresa familiar. Els experts aposten per no castigar fiscalment les transmissions entre vius. "Així es pot facilitar una transició ordenada de pares a fills, fins i tot una convivència en la propietat, i no forçar el pare a no poder-se jubilar mai", assegura Javier Ragué, soci de Cuatrecasas, Gonçalvez Pereira.
Els beneficis dels quals ja gaudeix l'empresa familiar en aquests impostos, com l'exempció al patrimoni de l'empresa, "queden compensats pel que aporta a la societat en llocs de treball i creació de riquesa", segons Ragué.