11
de Març
de
2015 - 04:30
Tothom s'havia acostumat a desembutxacar fortunes per omplir el dipòsit del cotxe. El mercat del petroli vivia els darrers sis anys dins d'una alta estabilitat, especialment entre 2011 i 2014, on el preu del barril de Brent (de referència a Europa) es movia en una mitjana de 105 dòlars. En menys de 6 mesos, però, ha caigut més d'un 50%, i a finals del 2014 va arribar a cotitzar a 45 dòlars. De sobte, omplir el dipòsit era més assequible (tot i que no hagi caigut en la mateixa proporció per l'impacte dels impostos en el preu de la benzina). L'inici del 2015 ha vingut acompanyat d'un cert rebot en el preu, que al febrer arribava al 18%, el més alt en un sol mes dels darrers sis anys.
Més enllà d'aquest repunt, les causes que expliquen una caiguda tan sobtada són complexes i diverses, i fins i tot "va agafar per sorpresa la majoria d'organismes internacionals", segons assegura Mariano Marzo, catedràtic d'Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli de la Universitat de Barcelona.
En una conferència a Esade, Marzo ha repassat alguns dels motius que expliquen aquest "esdeveniment històric", tal com ho qualifica el professor per les implicacions econòmiques i geopolítiques que resulten de la dràstica reducció del preu d'un recurs energètic tan important.
Marzo destaca d'entrada que més enllà del clàssic binomi de l'oferta i la demanda, cal tenir en compte que el petroli "és una commodity emmagatzemable, amb la qual es poden fer transaccions i que és susceptible a l'especulació".
L'expert assegura que durant un temps es mantenia el preu a 105 dòlars per dues suposicions. La primera era que "l'OPEP (l'Organització de Països Exportadors de Petroli) no podia abaixar el preu de 100 dòlars per raons diverses, i el mercat s'ho va creure". L'altra era que "amb el petroli a 105 dòlars s'afavoria el desenvolupament de noves tecnologies que augmenten l'oferta".
Sigui com sigui, a mitjans de 2014 la situació va començar el que ha estat un canvi radical que Mariano Marzo argumenta amb quatre causes principals.
L'excés d'oferta amb una demanda feble
"El 2014 per primer cop en quatre trimestres seguits l'oferta de petroli ha superat la demanda", recorda Marzo. D'on ve aquest excés? Per un cantó els efectes de la crisi econòmica segueixen ressonant en una demanda afeblida.
Però el motiu principal de l'excés d'oferta és per la producció de petroli nord-americana mitjançant tècniques de fracking. "Des del 2008 al 2014 ha augmentat uns tres milions de barrils diaris, un milió dels quals només durant el 2014", explica Marzo. Mentre a Europa el fracking s'ha analitzat des d'un punt de vista ambiental, no s'està tenint en compte que "està canviant la geopolítica mundial", destaca.
Xavier Mena, catedràtic d'Economia d'Esade, afegeix que "el pas tecnològic de les noves formes d'extracció ha resituat les coses". Els Estats Units han vist l'aparició de diversos emprenedors en el camp del fracking, que estan acumulant fortunes afavorits per "uns mercats financers organitzats i predisposats a finançar aquestes alternatives, i una legislació que permet al propietari del terreny ser propietari de tot el seu subsòl i autoritzar fàcilment les perforacions".
Les infraestructures d'emmagatzematge, la manca de grans concentracions demogràfiques en les zones on es fan extraccions i que la gran majoria de la població hi estigui a favor, també hi ha ajudat, així com la gran quantitat de recursos aquàtics. "Tot plegat ha fet que en disparin la producció, tant en petroli com en gas. Cada cop estan més a prop de l'autosuficiència energètica", adverteix Mena.
Aràbia Saudita reorienta la política de l'OPEP
El nou protagonisme que estan assumint els Estats Units en la producció energètica té conseqüències en la geopolítica mundial. Una d'elles és el canvi de política de l'OPEP, especialment després de la seva reunió del 27 de novembre. "Com que ningú va voler seguir l'Aràbia Saudita en la idea d'aturar la producció per evitar l'excés d'oferta, els saudites es van proposar eliminar els productors menys eficients del mercat deixant que caiguin els preus", explica Mariano Marzo.
D'aquesta manera, està "enviant el senyal als mercats que està més interessada a defensar la seva quota de producció que no pas el preu del barril", assenyala. L'Aràbia Saudita va arribar a gaudir del 19% de la producció mundial de petroli als anys 90, però des d'aleshores ha anat caient fins al 12%. "Un objectiu clau és que aquesta quota no segueixi caient", diu Marzo.
Permetent que caiguin els preus pretenen expulsar del mercat aquells productors menys eficients, els que tenen uns costos de producció més elevats. Una estratègia que els saudites "podrien aguantar durant un període prolongat, ja que produeixen el barril a un preu d'entre 4 i 20 dòlars", recorda Marzo. A més a més, els anys de preus elevats els han permès acumular grans fons de reserva. Països com Nigèria o Veneçuela, amb costos de producció elevats, han estat dels primers afectats per la caiguda dels preus.
Xavier Mena coincideix a l'assegurar que "l'Aràbia Saudita està intentant recuperar la gestió del mercat del petroli aprofitant que els seus costos d'extracció són mínims". El catedràtic d'Esade remarca que la guerra de preus que ha provocat "que moltes petroleres estiguin aturant tots els projectes en llocs on són costoses les extraccions".
Alhora, però, incideix en el fet que "als saudites el que més els preocupa és que els Estats Units puguin perdre l'interès en el Pròxim Orient si aconsegueixen ser autosuficients energèticament". I és que sense el suport nord-americà, "l'Aràbia Saudita no duraria gens", vaticina.
S'ha perdut la por a les interrupcions de subministrament
Un dels temors que sobrevolaven el mercat del petroli des de sempre eren les interrupcions no previstes de subministrament per causes geopolítiques. "Van ser importants la primera meitat del 2014, però ja no a la segona meitat d'any; i la preocupació del mercat s'ha anat diluint", explica Marzo.
L'excés d'oferta provinent dels Estats Units explica aquesta progressiva pèrdua de por a possibles interrupcions de subministrament causades per conflictes bèl·lics o polítics.
L'apreciació del dòlar nord-americà
La segona meitat del 2014 ha deixat també una dada interessant: la caiguda del preu del petroli ha estat quasi inversament proporcional a l'apreciació del dòlar. "Bàsicament perquè el mercat del petroli és en dòlars i mata la demanda dels països importadors", diu Mariano Marzo.
El catedràtic de la UB assegura que no creu en "teories de la conspiració" per explicar les implicacions de la caiguda del preu del petroli, però sí "que hi ha danys col·laterals". Països de fora de l'òrbita nord-americana com l'Iran, Rússia o Veneçuela (i de retruc Cuba i la seva forçada obertura), n'estan patint les conseqüències. Per Marzo, però, el fet que també hagi perjudicat greument països aliats d'Estats Units com Mèxic o Nigèria, desvirtua les tesis conspiratives.
Un preu "just" al voltant dels 80 dòlars
De cara als propers esdeveniments, Mariano Marzo deixa clar que "les previsions s'han d'agafar amb cautela, però tot indica que el preu es recuperarà sense arribar als preus anteriors".
L'expert assegura que un barril per sota de 60 dòlars no és rendible per al 33% de la producció mundial, i a més provoca que les petroleres retallin les inversions. "Això fa pensar que el rebot de preu es produirà i el preu "just" s'estableixi al voltant dels 80 dòlars", augura.
Més enllà d'aquest repunt, les causes que expliquen una caiguda tan sobtada són complexes i diverses, i fins i tot "va agafar per sorpresa la majoria d'organismes internacionals", segons assegura Mariano Marzo, catedràtic d'Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli de la Universitat de Barcelona.
En una conferència a Esade, Marzo ha repassat alguns dels motius que expliquen aquest "esdeveniment històric", tal com ho qualifica el professor per les implicacions econòmiques i geopolítiques que resulten de la dràstica reducció del preu d'un recurs energètic tan important.
Marzo destaca d'entrada que més enllà del clàssic binomi de l'oferta i la demanda, cal tenir en compte que el petroli "és una commodity emmagatzemable, amb la qual es poden fer transaccions i que és susceptible a l'especulació".
L'expert assegura que durant un temps es mantenia el preu a 105 dòlars per dues suposicions. La primera era que "l'OPEP (l'Organització de Països Exportadors de Petroli) no podia abaixar el preu de 100 dòlars per raons diverses, i el mercat s'ho va creure". L'altra era que "amb el petroli a 105 dòlars s'afavoria el desenvolupament de noves tecnologies que augmenten l'oferta".
Sigui com sigui, a mitjans de 2014 la situació va començar el que ha estat un canvi radical que Mariano Marzo argumenta amb quatre causes principals.
L'excés d'oferta amb una demanda feble
"El 2014 per primer cop en quatre trimestres seguits l'oferta de petroli ha superat la demanda", recorda Marzo. D'on ve aquest excés? Per un cantó els efectes de la crisi econòmica segueixen ressonant en una demanda afeblida.
Però el motiu principal de l'excés d'oferta és per la producció de petroli nord-americana mitjançant tècniques de fracking. "Des del 2008 al 2014 ha augmentat uns tres milions de barrils diaris, un milió dels quals només durant el 2014", explica Marzo. Mentre a Europa el fracking s'ha analitzat des d'un punt de vista ambiental, no s'està tenint en compte que "està canviant la geopolítica mundial", destaca.
Xavier Mena, catedràtic d'Economia d'Esade, afegeix que "el pas tecnològic de les noves formes d'extracció ha resituat les coses". Els Estats Units han vist l'aparició de diversos emprenedors en el camp del fracking, que estan acumulant fortunes afavorits per "uns mercats financers organitzats i predisposats a finançar aquestes alternatives, i una legislació que permet al propietari del terreny ser propietari de tot el seu subsòl i autoritzar fàcilment les perforacions".
Les infraestructures d'emmagatzematge, la manca de grans concentracions demogràfiques en les zones on es fan extraccions i que la gran majoria de la població hi estigui a favor, també hi ha ajudat, així com la gran quantitat de recursos aquàtics. "Tot plegat ha fet que en disparin la producció, tant en petroli com en gas. Cada cop estan més a prop de l'autosuficiència energètica", adverteix Mena.
Aràbia Saudita reorienta la política de l'OPEP
El nou protagonisme que estan assumint els Estats Units en la producció energètica té conseqüències en la geopolítica mundial. Una d'elles és el canvi de política de l'OPEP, especialment després de la seva reunió del 27 de novembre. "Com que ningú va voler seguir l'Aràbia Saudita en la idea d'aturar la producció per evitar l'excés d'oferta, els saudites es van proposar eliminar els productors menys eficients del mercat deixant que caiguin els preus", explica Mariano Marzo.
D'aquesta manera, està "enviant el senyal als mercats que està més interessada a defensar la seva quota de producció que no pas el preu del barril", assenyala. L'Aràbia Saudita va arribar a gaudir del 19% de la producció mundial de petroli als anys 90, però des d'aleshores ha anat caient fins al 12%. "Un objectiu clau és que aquesta quota no segueixi caient", diu Marzo.
Permetent que caiguin els preus pretenen expulsar del mercat aquells productors menys eficients, els que tenen uns costos de producció més elevats. Una estratègia que els saudites "podrien aguantar durant un període prolongat, ja que produeixen el barril a un preu d'entre 4 i 20 dòlars", recorda Marzo. A més a més, els anys de preus elevats els han permès acumular grans fons de reserva. Països com Nigèria o Veneçuela, amb costos de producció elevats, han estat dels primers afectats per la caiguda dels preus.
Xavier Mena coincideix a l'assegurar que "l'Aràbia Saudita està intentant recuperar la gestió del mercat del petroli aprofitant que els seus costos d'extracció són mínims". El catedràtic d'Esade remarca que la guerra de preus que ha provocat "que moltes petroleres estiguin aturant tots els projectes en llocs on són costoses les extraccions".
Alhora, però, incideix en el fet que "als saudites el que més els preocupa és que els Estats Units puguin perdre l'interès en el Pròxim Orient si aconsegueixen ser autosuficients energèticament". I és que sense el suport nord-americà, "l'Aràbia Saudita no duraria gens", vaticina.
S'ha perdut la por a les interrupcions de subministrament
Un dels temors que sobrevolaven el mercat del petroli des de sempre eren les interrupcions no previstes de subministrament per causes geopolítiques. "Van ser importants la primera meitat del 2014, però ja no a la segona meitat d'any; i la preocupació del mercat s'ha anat diluint", explica Marzo.
L'excés d'oferta provinent dels Estats Units explica aquesta progressiva pèrdua de por a possibles interrupcions de subministrament causades per conflictes bèl·lics o polítics.
L'apreciació del dòlar nord-americà
La segona meitat del 2014 ha deixat també una dada interessant: la caiguda del preu del petroli ha estat quasi inversament proporcional a l'apreciació del dòlar. "Bàsicament perquè el mercat del petroli és en dòlars i mata la demanda dels països importadors", diu Mariano Marzo.
El catedràtic de la UB assegura que no creu en "teories de la conspiració" per explicar les implicacions de la caiguda del preu del petroli, però sí "que hi ha danys col·laterals". Països de fora de l'òrbita nord-americana com l'Iran, Rússia o Veneçuela (i de retruc Cuba i la seva forçada obertura), n'estan patint les conseqüències. Per Marzo, però, el fet que també hagi perjudicat greument països aliats d'Estats Units com Mèxic o Nigèria, desvirtua les tesis conspiratives.
Un preu "just" al voltant dels 80 dòlars
De cara als propers esdeveniments, Mariano Marzo deixa clar que "les previsions s'han d'agafar amb cautela, però tot indica que el preu es recuperarà sense arribar als preus anteriors".
L'expert assegura que un barril per sota de 60 dòlars no és rendible per al 33% de la producció mundial, i a més provoca que les petroleres retallin les inversions. "Això fa pensar que el rebot de preu es produirà i el preu "just" s'estableixi al voltant dels 80 dòlars", augura.