El Mobile World Congress torna a convertir Barcelona en la capital mundial de la telefonia mòbil. En només quatre dies, el congrés rebrà prop de 95.000 visitants i mostrarà les novetats de més de 2.200 expositors, entre els quals hi ha les empreses i personalitats més influents del món dins del sector. Una trobada que, des de la seva primera celebració el 1987, s'ha convertit en la cita anual per excel·lència entre les elits de les telecomunicacions.
També és més que conegut el nom de l'entitat organitzadora, la Groupe Speciale Mobile Association (GSMA), creada el 1995 per donar suport a la normalització, implementació i promoció del sistema de telefonia mòbil GSM sorgit a principis dels anys 80. Aplega vora 800 operadors amb més de 250 companyies de telefonia, software, proveïdors d'equips i d'Internet. Això li permet tenir presència als cinc continents, però amb diferents interessos segons la regió. Centra els seus esforços a Europa, on GSMA desenvolupa funcions de lobby en temes de regulació; a l'Àfrica, en el desenvolupament de xarxa i qüestions mediambientals; i a l'Orient Mitjà, a impulsar les infraestructures en telecomunicacions.
Dins de la seva estructura interna, destaca la GSMA Organisation i el GSMA Board. Tot i que la primera pota està formada per l'equip directiu i comercial que organitza el congrés dels mòbils, és a la segona on només 25 escollits pel seu poder de decisió en el sector pauten les estratègies a seguir per l'associació.
El Board de la GSMA està formada, bàsicament, per les empreses més grans de telecomunicacions del món pel que fa a beneficis (AT&T, Verizon, China Mobile o Deutsche Telekom) o pel que fa a clients (Vodafone, Airtel o América Móvil). Les empreses de l'Àsia oriental (coreanes, xineses o nipones) i europees són les que tenen major representació, amb un total de 16 representants.
Aquest òrgan inclou també dos representants de l'Índia i dos d'Orient Mitjà, precisament zones on GSMA té intencions de potenciar el sector.
Ara bé, és curiós que només hi hagi un representant d'una empresa llatinoamericana amb un mercat potencial de més de 600 milions d'habitants i, en canvi, hi hagi representada una empresa australiana. O cap de l'Àfrica.
També cal destacar tots els membres del Board de GSMA són homes excepte la francesa Mari-Noelle Jégo-Laveissière d'Orange.
800 companyies per representar el sector
La llista no és pas curta, però això no vol dir que no sigui selecta. Entre els centenars de noms que integren el grup de membres de la GSMA cal fer-hi una primera distinció: membres de ple dret, associats i rapporteurs. El primer grup inclou els operadors de xarxes mòbils amb llicència que usen tecnologia GSM, just al contrari que el tercer, format per negocis no basats en aquesta tecnologia però que volen tenir presència. El gruix principal d'empreses, però, es troba els associats, on hi ha des de proveïdors d'equips i fabricants de terminals mòbils, fins a desenvolupadors de softwares i altres serveis.
Partint d'aquesta base, el segment de marques que es dedica a la comercialització de telèfons és un dels principals. Hi ha des de companyies que han anat a menys com Blackberry, Ericsson i Nokia, com marques asiàtiques que demostren que estan al capdavant de la innovació tecnològica: Samsung, Sony, HTC, Huawei i ZTE. A tall d'anècdota, la xinesa Huawei és associada de GSMA des del 2003 -abans que la resta de les asiàtiques-, malgrat ser una de les últimes marques a conquerir el mercat occidental.
La banca mòbil, un altre dels nínxols de mercat a Internet amb expectatives de créixer, compta amb representants d'entitats com Cisco i desenvolupadors d'apps de l'estil de l'australiana Dimoco, una de les últimes incorporacions a l'associació, el que realça les aplicacions financeres.
En paral·lel al creixement de l'e-commerce i les solucions al mòbil, s'incrementa la preocupació per la seguretat a la xarxa. A GSMA es treballa en aquesta línia amb la presència de Symantec, un dels clàssics en el mercat d'antivirus per a ordinadors, l'Oficina Federal per la Seguretat Informàtica del Govern alemany, o la companyia francesa Fraud Buster, qui fa poc menys d'un any que forma part de l'associació per fer la seva aportació en matèria de frau a Internet. En una línia que balla entre les solucions de seguretat i de gestió també s'hi troba l'única catalana de la GSMA: Lleida.net, membre de l'associació des del 2007.
Entre les més de 800 empreses també s'hi troben les multinacionals Oracle, Hewlett Packard o Microsoft, en representació dels sectors més clàssics i consolidats del mercat, en contrast amb l'aparició de Facebook i Airbnb en aquesta llista d'associats.
Així doncs, l'economia col·laborativa es fa un lloc en aquest lobby de les telecomunicacions i la telefonia, a l'igual que l'mHealth i l'energia verda a través d'empreses de nova creació. Un detall que dóna encara més pes a l'eslògan "Mobile is everything".