Qui paga la festa de les Falles?

Sense un estudi d'impacte econòmic rigorós sobre la festa de València, les estimacions parlen de més de 700 milions d'euros que ara queden en l'aire

Un dels monuments fallers que ja està al carrer aquests dies | ENdT Un dels monuments fallers que ja està al carrer aquests dies | ENdT

La festa de les Falles té un impacte social, econòmic i cultural de difícil estimació. Sobretot, en el terreny econòmic és encara desconegut, amb xifres contrastades, quin és l'impacte econòmic que té la festa en la ciutat de València. Ara, quan la crisi pel coronavirus ha obligat a cancel·lar la celebració, tothom es pregunta el seu valor. El president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig ha estimat aquest matí, en una intervenció radiofònica en la Cadena Ser, que el cost se situa en els 700 milions d'euros, sabent que no hi ha una estimació econòmica definitiva.

Més info: L'etern interrogant de les Falles: quin és el seu impacte econòmic?

La realitat és que els únics informes que manega la ciutat, xifrats en l'any 2008, parlen d'encara més diners que els que ha xifrat Puig: l'últim estudi d'aquest estil el va elaborar la Interagrupació de Falles (entitat associativa que uneix les comissions falleres de la ciutat) i en aquest estudi s'enumera un total de 31 sectors afectats/implicats i xifra en 753.768.515,12 euros, vora uns 800 milions d'euros, l'impacte econòmic de la festa valenciana.

L'últim estudi el va elaborar la Interagrupació de Falles en 2008 i xifra l'impacte en vora uns 800 milions d'euros

Ara el president Puig apunta que el fet que es puguen celebrar les festes en un futur dependrà dels fallers i dels ajuntaments, en un escenari que ha qualificat de "dolorós perquè hi ha moltes persones que han estat treballant tot l'any i tenen molta il·lusió per aquestes festes". El que és cert és que aquest matí de dimecres, la ciutat sencera està immersa en una mena de dol. Ningú es creu que les Falles estiguen ajornades, de fet en la seua història la festa del cap i casal només s'ha anul·lat per la guerra de Cuba en 1868, la Guerra Civil espanyola i una més per motius econòmics, quan la pujada a 60 pessetes de l'impost municipal en 1886 pel muntatge al carrer va portar a les comissions, de manera individual, a no ocupar la via pública. Ho ha recordat –com recull Europa Press- Javier Mozas, el delegat de la Delegació de Documentació (Arxiu, censos i biblioteca) de la Junta Central Fallera de València, l'òrgan rector de les festes josefines.

La resta d'anys, València ha plantat falles al carrer. "L'impacte té dimensions enormes. Hi ha artistes fallers que estan plorant, perquè l'endemà de plantar la falla, han de seguir treballant i ara no saben què passarà. Les seues economies depenen de tot el que està passant ara", apunta un expert consultat per VIA Empresa. "I les floristes, què fem amb elles? Tenen les flors preparades per a l'Ofrena. Hi ha algunes que amb quatre falles tenen la facturació feta", apunta una altra font. Fins i tot els tècnics d'asseguradores estan patint greus mals de cap aquest dimecres per les consultes: "Em pregunten si la pandèmia és exclusió o consorciable", explica una altra font d'aquest mitjà.

Artistes fallers, però també perruquers, floristes, hostalers, restauradors, músics.... el nombre de sectors afectats és inabastable. La festa de les Falles és molt transversal i implica a nombrosos sectors, ja que a banda de les revetlles i desfilades que poden ser comuns a altres actes festius, què fer amb els monuments –molts ja en el carrer- impliquen una aposta econòmica que ara està pendent d'un fil.

La festa de les Falles és molt transversal i implica a nombrosos sectors

L'absència d'estudi econòmic fiable i actualitzat als temps globalitzats en què estem és una de les mancances que permeten analitzar amb fiabilitat el cost d'aquesta suspensió. Així ho confirmen fonts de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), ens implicat en l'esperat estudi d'impacte econòmic que no s'ha arribat a fer mai a la ciutat. I és que el febrer de 2017 la Diputació de València anunciava que, en col·laboració amb la regidoria de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València, promouria la realització d'un estudi per a conéixer l'impacte econòmic de les Falles a la ciutat de València i els municipis de les comarques valencianes.

En concret, la corporació provincial anunciava que aportaria una dotació de 40.000 euros per a l'execució de la proposta tècnica i econòmica, mentre que el consistori de València finançaria altres 14.000 euros d'un projecte que compta amb la coordinació d'un equip tècnic de la Facultat d'Economia de la Universitat de València, a través de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), i l'Oficina PATECO-Comerç i Territori, pertanyent al Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de la Comunitat Valenciana.

L'any passat ja no hi havia estudi

El 2019, per aquestes dates, la Universitat de València afirmava a l'IVIE que finalment aquest estudi no es faria. Tanmateix, el professor de la Facultat d'Economia de la Universitat de València encarregat de l'informe, Juan Francisco Martínez, confirmava que el treball no havia pogut completar-se durant l'exercici faller anterior i assegurava aquest mitjà que "estem pendents que puga reprendre's després de les Falles d'enguany, encara que això no depén de nosaltres". Però tot i que l'aleshores regidor de Cultura Festiva i president de la Junta Central Fallera, Pere Fuset, assegurava que hi ha "una clara voluntat" per reprendre aquest estudi perquè és "important" tenir dades globals de la festa, el març de 2020 es continua sense xifres oficials.

Però els números de la festa són molts. Són els que estan darrere de la bunyolera que ven la dotzena de bunyols a vuit euros quan arriba el mes de març. Darrere del restaurador que manté el preu del menú diari a 10,95 euros. Darrere de la modista que comercialitza bruses de faller a 40 euros. De l'artesà faller que cobra 16.000 euros per cadascun dels tres monuments infantils que plantarà enguany entre Burjassot i València i que ja no donava l'abast al mes de gener. Del pirotècnic que tenia aparaulades 20 mascletades d'ací al 19 de març Els aproximadament 2.000 euros que cobra per mascletà li asseguraven bona facturació aquests dies, però tot i això, el gruix de la seua comptabilitat depenia del que poguera anar tancant ja pels quatre dies grans. Quatre dies grans que ara no seran al març i no se sap, de ciència certa, quan seran. Una traca... fallera. 

Més informació
Les Falles omplen el 85% dels hotels de València
Els 6 milions de turistes de les Falles
Avui et destaquem
El més llegit