Una explosió en una empresa del polígon sud de Tarragona, a la Canonja, ha deixat tres persones mortes i diversos ferits. Una notícia tràgica com aquesta ens recorda els reptes de la indústria química, un dels sectors econòmics més importants de Catalunya i del conjunt de l’Estat espanyol. El sector químic català és un dels pilars fonamentals de l’economia amb 792 empreses químiques, de les quals més de 150 són filials de grans multinacionals i que representen el 16,9% de les vendes a l'exterior. Així, el polígon industrial tarragoní és el més important a Espanya, per davant de Huelva, Barcelona, Castelló, Madrid, Puertollano, València, Cartagena i el frontal cantàbric. El sector químic espanyol factura uns 65.467 milions d’euros i les empreses ubicades a Catalunya generen un volum de negoci de 17.566 milions d'euros.
Tarragona concentra la meitat de l’activitat química de Catalunya i la quarta part de tot l’Estat
Així, sense cap mena de dubte, la indústria química tarragonina s'erigeix com un dels principals motors econòmics del territori. El sector va tancar l’any 2018 amb una producció de 19,3 milions de tones, la quarta més elevada dels darrers quinze anys, però per sota dels registres de 2015, 2016 i 2017. El territori concentra la meitat de l’activitat química de Catalunya i la quarta part de tot l’Estat. El sector dona feina a prop de 10.500 treballadors, entre directes i indirectes, i genera més de 31.000 llocs de treball induïts. Segons les dades de l’informe públic 2018 de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), aquesta activitat va originar aquell any més de la meitat de les exportacions de la demarcació i gairebé dos de cada tres moviments del port de Tarragona.
En aquest sentit, un 59,5% de les exportacions es queden a la Unió Europea, mentre que el 10,6% corresponen a la resta d’Europa, el 12,6% a Amèrica i l’11,5% a l’Àsia. Per països, les vendes es concentren a França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Suïssa, els Països Baixos, el Regne Unit, els Estats Units, Bèlgica, Turquia i la Xina.
L’informe de l’AEQT referma la química com una indústria “de present i de futur, amb una contribució cabdal a la societat gràcies als seus importants esforços en recerca i desenvolupament”, sobretot en sectors com la construcció, la salut, l’agricultura, el tractament d’aigua, l’automoció, el tèxtil o l’alimentació.
Una història de Tarragona
El Complex Petroquímic de Tarragona és una àrea industrial que agrupa diverses empreses de l'àmbit químic i petrolier repartit pels termes municipals de La Canonja, Vila-seca, Reus, Salou, Constantí, El Morell i La Pobla de Mafumet. El complex s'inicià el 1971 amb l'aprovació de construcció d'una primera refineria de Repsol i progressà en la seva activitat fins a estar actualment considerat el més important d'aquest tipus a Catalunya, a l'Estat Espanyol i al sud d'Europa.
Lligada a la seva història hi ha l’Associació Empresarial Química de Tarragona, que està formada per 30 empreses que se centren especialment en àcids de clors, sals alcalines, gas oxigen, fertilitzants, insecticides, combustibles, plàstics i essències sintètiques. Aquestes es troben, principalment, en dos polígons Nord i Sud, que ocupen 1.200 hectàrees, que inclouen també les instal·lacions portuàries i entre les quals destaquen Bayer, Basf, Ercros, Cepsa, Dow o Covestro.
Xemeneies de la indústria química de Tarragona fumejant en primer terme i, al fons, habitatges dels pobles del Morell i la Pobla de Mafumet, al Tarragonès | ACN
En el polígon nord s’hi troben Carburos Metálicos, Dow Chemical Ibérica, Messer Ibérica de Gases, Repsol Petróleo, Repsol Química, Sarpi Constantí i Inovyn. D’altra banda, al polígon sud hi ha Asfaltos Españoles, LyondellBasell Poliolefinas Ibérica, BASF Española, BASF Sonatrach Propanchem, Bertschi Ibérica, Covestro, Cepsa Comercial Petróleo, Clariant Ibérica, Compañía Logística de Hidrocarburos, Dow Chemical Ibérica, Dupont Water Solutions, Ercros, Industrias Químicas del Óxido de Etileno (l’empresa que ha patit l’accident), Nitricomax, Kemira Ibérica, Elix Polymers, Messer Ibérica de Gases, Repsol Butano, Repsol Petróleo, Sekisui Specialty Chemicals Europe, Shell España, Sk Primacor Europe, SolenisHispania, Tarragona Power, Terminales Portuarias, Transformadora de Etileno, Vopak Terquimsa i Grace. Finalment també formen part els polígons de Flix i Tortosa amb l’empresa Ercros en ambdós casos.
El sector reclama les infraestructures pendents
En l’informe, l’AEQT reclama potenciar la finalització de l’A-27 perquè les mercaderies perilloses puguin trobar una sortida en direcció a l’interior -sigui a través d’aquesta mateixa autovia o d’alguna via alternativa que quedi alliberada com a conseqüència de la seva posada en funcionament- i reclama també les infraestructures de ferrocarril amb la “inajornable” arribada del Corredor Mediterrani. A més, el sector també es queixa de les dificultats que existeixen per atreure tràfic marítim intermodal.
El treball conjunt desenvolupat amb el Port de Tarragona per a l’impuls de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL); l’èxit de les certificacions conjuntes AEQT-AEST, que s’han començat a “exportar” a altres zones; l’elaboració d’un nou mapa logístic que revela els principals fluxos i mitjans de transport emprats pel sector, o el paper que juga el Panel Públic Assessor (PPA) com a eina de diàleg amb la societat són altres dels temes que es radiografien en l’informe.
IQOXE, entre joies i Extremadura
Industrias Químicas del Óxido de Etileno va innaugurar l’any passat una nova planta de derivats d’òxid d’etilè -amb una inversió de 10 milions d’euros- al costat de la que ja va estrenar el 2017. La companyia va registrar una facturació de 148 milions d’euros i un benefici de 18,2 milions durant el 2018.
Segons consta en la memòria de la companyia, van destinar 199.300 euros a la prevenció incendis. Aquesta inversió va incloure millores en la xarxa contra incendis i equips de seguretat de procés, entre altres. Actualment, IQOXE és l'únic productor d'òxid d'etilè i glicols a l’Estat espanyol i Portugal, amb una capacitat per generar 140.000 tones anuals.
Aquesta empresa és propietat del magnat extremeny Ricardo Leal, fundador de la firma joiera Cristian Lay que, a través de CL Grupo Industrial, és propietari de la química incendiada de Tarragona.