Sovint, el que no surt als mitjans de comunicació internacionals és que la majoria de la immigració arriba de forma legal als països. De fet, el 3,5% de la població mundial és immigrant internacional, és a dir, no viu al seu país d'origen. La idea fonamental que més es repeteix, entre una gran part de la població, és la "sensació d'alarma, de perill", declara Najat El Hachmi, escriptora i columnista a la 40a Reunió del Cercle d'Economia. Ara bé, quina és la millor manera de gestionar un dels fenòmens més rellevants de l’Europa contemporània? El sociòleg holandès Hein de Hass, gran coneixedor de la temàtica, ho explica sense pèls a la llengua: hi ha molta hipocresia política intolerable, amb moltes "llàgrimes de cocodril".
En primer lloc, es desconeix que qui immigra és perquè té diners per pagar-se la sortida, sobretot el desplaçament cap al nou lloc de vida. Les persones que viuen en l'extrema pobresa no poden ni intentar-ho. Un exemple és el Marroc. "El rei d'aquest país també vol marxar i s'ha convertit en un immigrant a París", continua El Hachmi. "Hi ha persones que són funcionaris al Marroc i que també marxen per buscar noves oportunitats, no solament d'àmbit econòmic, sinó de més llibertat", afegeix la moderadora. Tanmateix, sembla que Europa està dubtant dels seus principis. I així ho plasma la vigatana d'origen marroquí: "Al final, serem els nous europeus els que defensem Europa".
Els immigrants podran solucionar els problemes de natalitat?
"Els immigrants venen a fer la feina que ningú vol fer". Aquesta és alguna de les frases que més s'escolten darrerament i, a parer de Hein de Hass, que ha escrit el llibre Los mitos sobre la immigració, "és terrible". "La covid-19 va demostrar que els cuidadors i les cuidadores són essencials, posant el cos i les mans a la feina, sent tasques executades per immigrants", continua l'holandès.
A més, també és comú sentir a dir que la immigració solucionarà "la baixa natalitat d'Europa". "Potser tampoc volem tenir fills", replica l'osonenca i, apunta amb humor que "encara no sap quants fills ha de tenir per complir les expectatives". La realitat que s'explica molt bé al llibre de Hass és que les dones tenen menys fills arreu del món i llavors cal conviure amb aquest nou fenomen. A parer de l'holandès, "s'hauria de tenir un 15% més d'immigrants per solucionar el problema de la baixa natalitat".
"L'esquerra té un discurs proimmigració i aplica polítiques més dures"
Ja per acabar, pot semblar que en molts aspectes els líders polítics estatunidencs Donald Trump i Joe Biden siguin diferents, sobretot en el fet que la dreta "està en contra de la immigració" i l'esquerra més a favor de la benvinguda de persones estrangeres. Tanmateix, les polítiques migratòries són menys restrictives del que semblen. "Tant la dreta com l'esquerra estan dividits amb la immigració i quan arriba l'extrema dreta s'han de posicionar", afegeix el sociòleg. Per exemple, "Trump no ha construït el mur entre la frontera de Mèxic i els Estats Units ni tampoc ha deportat a més immigrants que Biden durant els primers mesos de mandat", destaca l'holandès. Segons els últims càlculs, Joe Biden va expulsar més immigrants que Trump a la seva primera presidència (1,5 milions).
Finalment, sembla que les polítiques immigratòries han col·lapsat durant les últimes quatre dècades. Existeix una solució contra els discursos de l'extrema dreta? "Crec que podem combatre als maximalismes. Si ets una persona de classe mitjana alta et beneficies molt més de la immigració, mentre que si ets d'un barri de classe baixa pots estar al seu lloc", exposa el sociòleg. Europa dubta. Però mentre dubta, la vida no s’atura: travessen fronteres, es fan famílies, es construeixen futurs. El repte no és impedir-ho, sinó entendre-ho. I, sobretot, fer-ho millor.