Ramaderia i resistència als antibiòtics

Els experts Francesc i Alba Reguant expliquen com, en un context d'innovacions constants, la ramaderia s'enfronta a un nou repte

La ramaderia és una activitat econòmica important a Catalunya  | iStock
La ramaderia és una activitat econòmica important a Catalunya | iStock

El descobriment el 1928 dels antibiòtics per part d'Alexander Fleming és amb molta probabilitat la innovació que més ha ajudat a perllongar l'esperança de vida de la humanitat. Tanmateix, com en molts altres avenços, el seu ús no està exempt de fragilitats. La més preocupant és la capacitat dels bacteris per adquirir resistència a determinats antibiòtics, de tal manera que desapareix la capacitat terapèutica d'aquests. Segons les previsions de l'economista Jim O'Neil (recollides per la FAO), s'estima que, en cas de no actuar, la resistència a antimicrobians (RAM) serà el 2050 la causa de deu milions de morts a l'any i suposarà una reducció d'entre un 2% i el 3,5% del PIB mundial, o, el que és el mateix, 100 mil milions de USD.

Tot i que no es disposen de dades complertes la FAO estima que l'any 2010 el consum d'antimicrobians al món va ser de 63.151 tones. Així mateix, preveu que el 2030 les quantitats d'antibiòtics utilitzades al món es dupliquin i que la Xina consumeixi 1/3 dels antibiòtics disponibles mundialment. D'aquest increment del consum dos terços correspondran al seu ús per a la ramaderia.

"One Health"

Les xifres són preocupants i evidencien que el tema transcendeix el marc de la sanitat humana. Queda palès el sense sentit d'un tractament separat entre salut humana i sanitat animal, si bé amb l'absoluta prioritat de la primera sobre la segona. Es tracta d'un problema global, amb implicacions multisectorials que requerirà actuacions coordinades en l'àmbit mundial i encarades des d'enfocaments multidisciplinaris.

One Health, una sola salut, és el lema d'un canvi necessari. A més de les actuacions en l'àmbit de la salut humana, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a la 68a Assemblea Mundial de Salut de 2015 ha establert un seguit de recomanacions sobre pràctiques òptimes en antimicrobians destinats a la producció d'aliments. D'una banda, una reducció general de l'ús d'antimicrobians. D'altra banda, restricció completa de tota classe d'antimicrobians destinats a estimular el creixement d'animals i, també, els destinats a prevenir malalties encara no diagnosticades. Alhora, en forma prioritària, restricció completa de l'ús d'antimicrobians d'importància crítica i/o de màxima prioritat en la medecina humana, encara que sigui sobre una malaltia d'animals diagnosticada clínicament. I, de cara al futur, restricció completa per a animals, tret d'indicació expressa de l'OMS, de nous antimicrobians o d'altres no utilitzats fins ara.

D'alguna manera l'OMS està demanant que la sanitat animal abandoni el rol com a eina de producció i es limiti a ser una eina de salut. En paral·lel la Unió Europea està fent els deures.

"La OMS està demanant que la sanitat animal abandoni el rol com a eina de producció i es limiti a ser una eina de salut"

Així la Comunicació de la Comissió Europea del 17 de novembre de 2011 va establir un Pla d'Acció sobre Resistència als Antibiòtics. D'acord amb això es va decidir l'elaboració d'un Pla Estratègic i d'Acció a concretar en cada país seguint les directrius europees.

Un repte afegit a la ramaderia

A Espanya aquest Pla es va adoptar el 2014 amb una forta implicació de les organitzacions de productors. En concret s'està realitzant una acció decidida vers la reducció dels usos més preocupants d'acord amb les indicacions de l'OMS: prohibició de l'ús d'antibiòtics com promotors de creixement i (més recent) prohibició de l'ús d'antibiòtics amb caire preventiu, així com un programa de reducció de l'ús de la colistina en porcs (entre 2015 i 2017 havia disminuït en un 80%).

S'ha apostat per millorar el coneixement del problema mitjançant una vigilància acurada del consum i de la resistència als antibiòtics. En aquest sentit, a partir de 2019 els consums seran gestionats des de sistemes informàtics integrats.

Altres línies clau d'actuació en són: la formació i conscienciació dels professionals del sector sobre les millors pràctiques de benestar animal i d'higiene dirigides a la prevenció; orientació de l'R+D vers l'obtenció de nous i més efectius antibiòtics i a l'obtenció de vacunes eficaces que evitin la malaltia i, per tant, l'ús de fàrmacs i, també, la comunicació i sensibilització a tota la població sobre el problema de la resistència dels antibiòtics.

Per lògica sanitària i per lògica econòmica -que en aquest cas tenen objectius coincidents- cal que aquestes pràctiques s'estenguin a tots els ramaders del món i arreu es faci un ús responsable dels antibiòtics. Efectivament, en termes mèdics, de res serviria frenar les resistències a antibiòtics en un país si aquestes es desenvolupessin en altres indrets, atesa la realitat d'un món global híper-connectat. Un fet, per tant, que reforça la funció d'una governança sanitària mundial.

En sentit econòmic, unes exigències sanitàries diferenciades es traduirien en formes de dumping comercial que acabarien castigant als països amb millors pràctiques. Així doncs, a manca d'una actuació global, caldrà una adequada vigilància i protecció en frontera que garanteixi els equilibris competitius.

Impacte en el mercat i en les estructures productives

L'actuació contra la resistència als antibiòtics és un més dels vectors vers un nou model de desenvolupament sostenible. Salut humana, salut animal, benestar animal, qualitat mediambiental són objectius amb fortes interrelacions i implicacions sinèrgiques. D'alguna manera, a modus d'exemple, podríem dir que les actuacions realitzades en benestar animal milloren les bases d'actuació contra la resistència als antibiòtics i aquesta, alhora, redueix els riscos en salut humana.

Cal observar com, en aquesta direcció, el sector ramader hi ha hagut de fer front en pocs anys a una reestructuració tècnica d'acord amb les noves normes de benestar animal, ha hagut d'assumir nous i més exigents requeriments mediambientals i atendre orientacions destinades a mitigar el canvi climàtic. Tot plegat té un impacte en el mercat i en les estructures productives de la ramaderia.

Els canvis que s'estan implementant suposen una modificació significativa en la gestió de les granges i això lògicament té implicacions econòmiques que afecten el compte de resultats. Sens dubte, unes majors exigències tècniques acaben concretant-se en uns costos i uns preus més alts, els quals, encara que fossin compartits per tota la possible competència, acabarien afectant el consum.

D'altra banda, els costos d'adaptació poden esdevenir un factor més de selecció competitiva i un nou pas vers la concentració empresarial. Les estadístiques ens confirmen ambdues tendències, originades en part per aquests factors, és a dir: reducció del consum (a països desenvolupats) i una producció més concentrada. En sentit positiu, aquests necessaris esforços en l'assumpció dels canvis han d'acabar sent un argument de valoració qualitativa del producte i de millora de la imatge del sector. Tanmateix, el nou escenari requerirà establir límits enfront d'estructures desequilibradores i potenciar estructures flexibles i dinàmiques basades en la cooperació.

Més informació
Évole i la ramaderia intensiva
"L'agricultura i la ramaderia ecològica creen més llocs de treball que la convencional"
Avui et destaquem
Comentaris