"El Port de Barcelona és un dels grans protagonistes de l'accelerada recuperació del país", afirma el president de la infraestructura, DamiàCalvet. La direcció de l'organisme ha presentat uns resultats per a l'any 2021 que solidifiquen la tendència de la recuperació d'una activitat portuària especialment colpejada per la pandèmia. Després d'un lustre de creixementconstant, colpejat per la inestabilitat internacional el 2019, però que va marcar rècords de trànsit de mercaderies i passatgers i de resultat de negoci per al Port, el 2021 marca, segons les xifres comunicades per l'organisme, el camí del retorn a la normalitat d'un dels nodes de la cadena de valor catalana. "Les xifres són bones, correlatives amb l'augment de l'activitat", confirma el mateix Calvet.
El trànsit de mercaderies, una de les xifres més indicatives d'una infraestructura especialment centrada en les importacions i les exportacions, pràcticament han arribat als nivells de 2019. Amb 66,4 milions de tones, el Port de Barcelona mostra un creixement de l'11,8% en comparació amb el 2020, i només 1,5 punts percentuals per sota de l'any anterior a la pandèmia. Segons confirma el president, totes les mercaderies mostren creixements significatius, a excepció dels líquids a granel, especialment llastrats per la davallada durant els primers trimestres de l'any del trànsit de gas natural liquat. Si s'observa el trànsit de contenidors, durant el 2021 han passat per les instal·lacions del port un total de 3,5 milions de TEUs, dades ja per sobre de les anteriors a la pandèmia, que suposen un rècord històric per a la infraestructura. El valor de les mercaderies transitades pel Port també creix en comparació amb el 2019, fins als 88.000 milions d'euros, essencialment impulsat per les exportacions, amb una aportació de 57.000 MEUR.
Calvet: "El Port de Barcelona és un dels grans protagonistes de l'accelerada recuperació del país"
Les dades d'exportacions han estat el principal motor d'aquest creixement, amb 800.000 TEUs de contenidors plens dirigits cap als mercats exteriors. La principal destinació de les mercaderies catalanes sortints del Port de Barcelona és, amb certa diferència, l'asiàtic. La regió d'Àsia-Oceania representa el 48% de les exportacions que passen per la infraestructura, seguida del continent americà (23%) i l'Àfrica (17%). El gran protagonista del mercat extern ha estat la Xina, amb un creixement interanual del 42% en les mercaderies rebudes. L'obertura exterior del mercat nord-americà amb les mesures de l'administració Biden també han impulsat les exportacions cap als Estats Units, que han crescut durant l'exercici un 25% en termes interanuals. Quant a les importacions, el protagonisme asiàtic és encara més destacat: el 78% de les mercaderies que arriben a Barcelona per via marítima venen de països del continent, amb un creixement del mercat xinès de prop del 20% en comparació amb el 2020. Com destaca el director general del Port José Alberto Carbonell, de fet, la Xina suposa el 15,5% de les exportacions i el 47,9% de les importacions, seguida per Corea del Sud, país amb què s'ha intensificat la cooperació després de l'aliança amb el Port de Busan.
L'únic sector que continua afectat profundament per les crisis sorgides de la pandèmia és el del trànsit de vehicles nous. La caiguda de la producció a les plantes espanyoles i europees provocada per la crisi dels semiconductors ha provocat un retrocés important en el trànsit de nous en comparació amb el 2019. La xifra total s'ha quedat en 499.000 unitats, un lleuger increment si es compara amb el 2020, del 3,9%, però molt lluny encara de les prop de 780.000 unitats transitades el 2019, abans de les afectacions a la cadena de subministrament. El canvi de la indústria de l'automòbil provocat per la incerta transició cap a l'electromobilitat també ha alentit la producció, amb un efecte profund sobre el transport de nous vehicles. "Falta producte – lamenta Carbonell – i trigaran molts mesos a subministrar-se cotxes de nou" a un ritme regular.
El transport de passatgers també mostra signes de recuperació, tot i que queda lluny de les xifres anteriors a la pandèmia. L'activitat, però, és millor de l'esperat. Pel Port de Barcelona han passat durant el 2021 prop d'un milió i mig de persones, la majoria mitjançant ferris – unes 978.000, més d'un 28% per sobre de la dada de l'exercici anterior. Pel que fa als creueristes, la xifra final ha superat per molt les expectatives de l'autoritat portuària. Mentre que les previsions a inicis d'any se situaven en els 200.000 turistes, la dada final s'ha elevat fins als 521.000. Les previsions per al 2022, a més, són bones, en tant que les operadores han comunicat un creixement en les operacions a la ciutat. "No sé si arribarem enguany als tres milions del 2019, però estem en el camí de la recuperació de les dades anteriors a la pandèmia", anuncia Calvet.
Bons resultats econòmics
L'avenç en l'activitat del Port durant el 2021 ha tingut un efecte positiu sobre les xifres de negoci de l'organisme, tot i que, com explica la subdirectora de l'àrea econòmica i financera Miriam Alaminos, cal introduir-hi "matisos". La facturació de la infraestructura s'ha elevat durant l'exercici als 151 milions d'euros, un creixement del 9% si es compara amb el 2020. La dada s'ha de prendre en el context, però, de les reduccions de taxes i les bonificacions específiques als usuaris del Port introduïdes al Pla de Recuperació, que suposen una reducció dels ingressos d'11 milions d'euros. Així, tot i que l'augment del negoci en comparació amb 2020 és palpable, en una situació de normalitat de facturació aquesta s'hagués acostat a la dada anterior a la pandèmia, fins als 162 MEUR, prop dels 171 MEUR del 2019.
"No sé si arribarem enguany als tres milions de creueristes del 2019, però estem en el camí de la recuperació de les dades anteriors a la pandèmia"
L'Ebitda del Port també es queda curt si es compara amb l'anterior a la pandèmia, amb 80 milions d'euros, uns 21 MEUR menys que fa dos anys. La tendència, però, és positiva, en tant que el percentatge del resultat sobre la facturació augmenta en tres punts, fins al 53%, un "augment de l'eficiència" de l'activitat portuària, segons Alaminos, en tant que els ingressos creixen a un ritme més elevat que les despeses. Un dels creixements més importants en el negoci portuari ha estat la xifra d'ingressos financers – els generats per les 14 participades per l'organisme – amb un increment del 208% en termes interanuals, impulsat pels dividends rebuts en ventures com la col·laboració amb Busan. Amb tot, l'organisme tanca 2021 amb un benefici de 38 milions d'euros, un 117% més en termes interanuals.
Amb aquestes bones xifres de negoci, el Port ha pressupostat 81 milions d'euros en noves inversions per al 2022, 34 MEUR més que el 2021. Les actuacions previstes per l'autoritat portuària van des de l'adaptació a les necessitats mediambientals del nou Llobregat fins a l'enderrocament de l'edifici de l'IMAX per a la instal·lació de la segona seu del Liceu – una obra que, segons Calvet, suposarà una inversió aproximada d'un milió d'euros. Destaquen també les remodelacions dels nodes ferroviaris a les terminals del Llobregat i Intermodal, que pretenen consolidar l'augment de la taxa ferroviària de la infraestructura.
Trens i sostenibilitat
"No som un obstacle ni un fre per a la descarbonització del país, al contrari", celebra Calvet, que veu en la transició cap a la intermodalitat i l'electrificació dels molls la clau per a assolir els objectius de neutralitat d'emissions per al 2050. Les actuacions de l'organisme venen marcades per unes directives europees que, segons explica el president, poden ser problemàtiques. L'establiment de fronteres de carboni mitjançant el mercat d'emissions de la Unió pot provocar, afirma, que "moltes companyies optin per dirigir-se a ports propers a Europa, però fora d'Europa", on no hagin d'abonar aquestes taxes. El trasllat cap a infraestructures del Mediterrani Sud, per exemple, pot provocar a més que les navilieres deixin d'invertir en sostenibilitat, en tant que "ja estan cobertes" per complir amb els seus estàndards. Barcelona, però, no patirà tant aquests efectes com altres ports més centrats en el transbordament de mercaderies o més propers a les fronteres europees.
"No som un obstacle ni un fre per a la descarbonització del país, al contrari"
La transició cap a la intermodalitat centrada en el transport ferroviari de mercaderies ha estat un dels pilars de les projeccions de Calvet per al futur del Port. Aquesta activitat ha mostrat una tendència creixent més marcada que la resta de fórmules de transport de mercaderies al Port, en tant que ses va sostenir fins i tot durant el 2020 en comparació amb l'exercici anterior. Durant el 2021, la quota ferroviària de contenidors ha estat del 15,5%, fins a les 318.917 TEUs, un creixement del 18,7% en comparació amb l'exercici anterior. Aquest bon comportament, com destaca Carbonell, té enormes impactes sobre la sostenibilitat de l'entorn portuari. L'activitat per tren suposa una retirada "rellevant" de camions de transport logístic de la carretera, amb un estalvi en emissions de CO2 de més de 46.000 tones.
L'augment de l'activitat ferroviària, però, ha d'estar acompanyat per una aposta per la logística amb transport marítim "a l'esquena del Port", és a dir, al seu hinterland. En aquest sentit, Calvet destaca la proposta per part del Port i Cilsa d'ocupació de l'espai que no es dediqui a activitat industrial als antics terrenys de la Nissan. Un nou espai que maximitzi la intermodalitat entre el Port i la seva primera corona d'activitat seria, segons el president, altament beneficiós per a l'economia de la regió. "La logística genera 1,4 llocs de treball per cada 100 metres quadrats", declara Calvet, que considera que si el Port ha d'operar totalment o parcial en l'espai deixat per l'automobilística japonesa, "estarem a punt".