Reflexions i pluja d’idees. Que el sector turístic ha estat al centre del debat els últims anys i, a causa de la pandèmia de la covid-19, s’ha qüestionat el model a fons, sobretot a l’Estat espanyol, no és cap novetat. Ni tampoc ho és que l’any 2019 el turisme s'havia convertit en el sector que aportava més riquesa a l'economia espanyola. Al detall, comptava amb un total de 176.000 milions d'euros anuals que representaven el 14,6% del PIB a més de 2,8 milions de llocs de treball, segons l’informe elaborat per l’associació empresarial World Travel & Tourism Council (WTTC). Durant els últims anys s’ha parlat de sostenibilitat, qualitat, nous models de negoci, un nou món virtual, de l’aposta local, dels turistes cada vegada més informats i crítics i la cerca constant d’una experiència completa i personalitzada. Molta teoria i debat, però ens hem oblidat d’un aspecte: la implementació.
Aquesta ha sigut una de les principals reflexions que ha tingut lloc a la desena edició del Forum Turistic 2022, el congrés sobre l’aplicació de les TIC en el sector del turisme organitzat per Eurecat al CosmoCaixa de Barcelona. Nous conceptes, idees, projectes, tecnologia i el més important: cap a on anem al sector turístic? O, com les noves tecnologies enforteixen el turisme fent-lo més productiu i competitiu en un entorn en constant evolució? Benvingudes reflexions, sense filtres i amb esperit crític. Els centenars d’assistents al congrés, amb una llibreta a mà, busquen respostes a dos anys d’aturada i remodelació dels nous models de negoci, per tal que no depenguin de subvencions o ajudes externes. Que per fi siguin viables.
Com són els nous turistes?
Els turistes que viatgen el 2022 són persones que busquen experiències i sobretot emocions. Les empreses turístiques han d’entendre que no tot es pot mesurar amb la tecnologia, segons Natàlia Ferrer, professora universitària, formadora i consultora en turisme sostenible a la Universitat de Girona. “Hi ha d’haver una relació entre tecnologia, sostenibilitat i persones. Un equilibri”, apunta l’experta.
Les empreses turístiques han d’entendre que no tot es pot mesurar amb tecnologia
Les generacions Z i Alpha plantegen un repte a la indústria, ja que són natius digitals i estan connectades de manera natural a les xarxes socials. “Una de les conseqüències directes de la pandèmia ha sigut l’augment de les pantalles. No només les utilitzem per entretenir-nos, sinó per inspirar-nos. És important quan els usuaris comencen a imaginar-se el viatge”, explica Guillermo Rodríguez, director global de Social Media i reputació online de Palladium Hotel Group.
“Les xarxes socials han canviat el paradigma. Abans es buscava connectar tan sols amb els amics, ara busquen entretenir, amb contingut diferent. Es pot seguir marques, destins i personalitats”, continua. “La clau per connectar amb el nou turista és buscar l’entreteniment, inspiració i alineació amb els objectius de l’empresa. Entre les principals novetats és que quan les noves generacions detecten contingut publicitari, ho rebutgen i no connecten amb ell. S’ha d’apostar per un màrqueting més suau, amb un retorn a mitjà i llarg termini”, conclou Rodríguez.
Rodríguez (expert en xarxes socials): “Quan les noves generacions detecten contingut publicitari, ho rebutgen i no connecten amb ell”
La sostenibilitat i una bona dosi de comunicació
L’altre aspecte que ha format part del congrés és la sostenibilitat, que ha comptat amb la pregunta obligada: Estem preparats per oferir un turisme sostenible al món? Per a Natàlia Ferrer, “tecnològicament estem capacitats per aplicar sostenibilitat a tota la cadena de valor, però mentalment la resposta seria depèn”. “Culturalment, s’entén la sostenibilitat de formes diferents, malgrat que és un concepte que utilitzem molt sovint. Considero que ens oblidem de la part econòmica i sociocultural, que també són molt importants, ja que també hem de ser econòmicament sostenibles. Una empresa que no guanya diners i no pot pagar un salari digne no és una organització sostenible” apunta Ferrer.
“La sostenibilitat no és bona i dolenta, és com l’apliquem. Si ens convertim en un part temàtic, l’essència local i autòctona es perd a l’instant. Quan viatgem també volem ser partícips del que és local, del país”, continua l’experta de la Universitat de Girona.
Mentrestant, a la taula rodona també s’ha posat èmfasi a l’últim estudi de Booking. Segons una enquesta de la companyia a més de 30.000 usuaris de 30 països, el 71% d’ells volen viatjar de forma sostenible, xifra que ha augmentat en deu punts els últims anys. I, sobretot, el 60% d’ells volen participar en activitats locals i fomentar la sostenibilitat. Estem parlant de turisme regeneratiu. No obstant això, hi ha un aspecte negatiu i té a veure amb la comunicació. El 31% dels enquestats explica que no sap com trobar allotjaments sostenibles i encara menys a les grans ciutats. Hi ha deures a fer.
El 71% dels turistes volen viatjar de forma sostenible, segons Booking
Des del sector i les institucions públiques volen que el viatger que vingui al nostre país descobreixi una oferta sostenible i responsable. Però s’ha de vigilar amb comunicacions com ara “no et dutxis cada dia a l’hotel perquè fomentes el canvi climàtic”, segons Ferrer. Com a contrapartida, un turista ens pot dir: “Ostres, pago 250 euros diaris a l’hotel, busco desconnectar i no vull venir dutxat de la meva llar en tan sols tres minuts”. És el que es coneix com a missatges de terror, que l’experta aposta per conscienciar i fer que “la competitivitat i la sostenibilitat puguin anar agafats de la mà”.
La tecnologia com a gran aliada
"El sector del turisme presenta un alt nivell de recuperació i cal pensar en com afrontar el futur tenint en compte la innovació, especialment pel que fa a les dades", explica Xavier Torra, president d'Eurecat. Respecte a les tecnologies en concret, “el valor afegit de la intel·ligència artificial s’ha d’incorporar bé al sector, és a dir, que no porti problemes ètics i que la ciberseguretat sigui el puntal per tal que tot funcioni”, apunta Karina Gilbert, directora del centre de recerca Intelligent Data Science & Artificial Intelligence (Ideai-UPC).
I, finalment, com la tecnologia pot ajudar a crear nous negocis? Esther Fernández, Strategy Advisor and Innovation Management de Amadeus, remarca que “gràcies a la innovació les empreses poden ser més eficients, reduir costos de forma indirecta o directa. Per exemple, hi ha aplicacions que ofereixen serveis a demanda, solucions per millorar accessos i biometria, que crearà gran riquesa”.
Ja per acabar, un cas interessant és el codi QR a la restauració. Segons detalla Álvaro Carrillo, director general de l’Instituto Tecnológico Hotelero (ITH), aquesta tecnologia es pot enllaçar amb un PDF o es pot transformar en solucions pel client. Com a conseqüència, hi ha casos en els quals el codi QR es pot transformar en una carta interactiva i que d’aquesta forma des de la cuina del restaurant puguin esborrar de la carta immediatament el plat. O, si els sobra un producte que es farà malbé aviat, potser poden rebaixar el preu del plat de la carta per incentivar el consum. I, la cirereta del pastís, l’ús de la geolocalització. Si tens un comensal que busca la carta des d’una terrassa o piscina, els pots ensenyar abans les begudes o el vermut, per refrescar. Es tracta d’una situació molt profitosa si s’aposta per la digitalització i la tecnologia.