Després d’un any de feina, la Comissió d’Experts de la Transformació i Reforma de l’Administració (CETRA) va evidenciar fa unes setmanes la finalització del seu encàrrec per mitjà del lliurament al president de la Generalitat de les 691 pàgines del seu informe final per acabar amb la disfunció de l’Administració Pública. Reconec que no he tingut ocasió de llegir-me’l sencer, així com tampoc en la seva integritat les 188 pàgines de la versió “breu”. Les formes sovint contribueixen a reforçar la credibilitat, així la paradoxa que la solució al problema de la paperassa passi per la creació d’una (altra) comissió i més paperassa per mitjà d’un informe no afavoreix la intencionalitat d’aquest.
Tot i la merescuda importància que cal atorgar a les formes, he tingut ocasió de fer una lectura (esperançada i escèptica a parts iguals) de les 50 propostes que s’hi fan estructurades en dotze àmbits. Llegir-ne les propostes ha estat com mirar-se l’administració catalana al mirall. Hi veus talent, diagnòstic, rigor i bones intencions. Però també el reflex d’un sistema que sap perfectament què hauria de canviar, i que, alhora, fa anys que demostra que és incapaç de fer-ho.
El president de la Comissió reconeix en les seves paraules inicials que ha optat per una metodologia més aviat possibilista i “no maximalista”: renunciar a les grans reformes integrals per concentrar-se en canvis possibles i graduals. Ara bé, la pregunta és inevitable: pot una reforma acotada desencadenar una transformació profunda? La mateixa CETRA ho formula amb una metàfora encertada: es tracta de “detectar fissures del sistema i introduir-hi un líquid que, en congelar-se, trenqui les costures”. Però potser l’administració catalana no necessita només trencar costures, sinó canviar el teixit.
El document de la CETRA evidencia que el problema no és només tècnic, sinó cultural. L’administració catalana continua operant sota una cultura del procediment, on l’èxit és complir la norma, no resoldre el problema. En canvi, el que el país necessita —i el que proposa tímidament el document— és avançar cap a una cultura del resultat, basada en la confiança, la gestió per projectes i la responsabilitat professional.
Potser l’administració catalana no necessita només trencar costures, sinó canviar el teixit
El nucli de la reforma és aquí: la direcció pública professional, una proposta que, si s’apliqués amb valentia, podria canviar de debò el funcionament institucional. El mèrit i la competència haurien de substituir el recanvi polític sistemàtic; la continuïtat i el retiment de comptes, la improvisació. Però la història ens convida a ser prudents: cada vegada que Catalunya ha intentat avançar cap a un model de gestió pública meritocràtic, el mateix sistema corporativista s’hi ha atrinxerat.
Per això el document té una virtut i un límit. La virtut: la claredat del diagnòstic. El límit: la manca de concreció sobre com superar els obstacles polítics i corporatius que sempre frenen aquestes reformes. La CETRA dibuixa un camí, però no resol la batalla de fons: qui reforma els qui reformen?
Hi ha un passatge del document que mereix ser subratllat: la necessitat de transformar els processos de selecció pública, amb què s'abandonen els exàmens memorístics per sistemes de competències. És un dels punts més radicals —i necessaris— del conjunt. Atraure talent jove, digital i amb visió transversal és l’única manera d’aconseguir una administració capaç d’aprendre i innovar.
Però mentre esperem aquest canvi, el sistema segueix vivint de l’excepció: contractacions temporals, interins eterns, càrrecs provisionals i projectes digitals que s’aturen a mig camí. L’administració catalana —com moltes altres— funciona gràcies a persones excepcionals que treballen dins d’un sistema que no ho és. El repte és convertir aquesta excepcionalitat en norma.
La CETRA dibuixa un camí, però no resol la batalla de fons: qui reforma els qui reformen?
El gran silenci del document és, precisament, el de les persones. Es parla de processos, estructures i sistemes, però gairebé no es parla dels qui els fan possibles. Es pot reformar l’administració sense canviar la cultura de les persones que hi treballen? És possible transformar una administració que, en bona part, ha après a sobreviure al canvi, més que no pas a impulsar-lo?
Tal com deia Peter Drucker i citava en un article recent “la cultura es menja l’estratègia per esmorzar”... sempre que les reformes i transformacions com la que ara es pretén no s’acompanyin de canvis en la cultura organitzativa. Sense això, el risc és fer més eficient la burocràcia, però no més útil el servei. En aquest punt, convé recordar la reflexió d’Oriol Amat i els 60 experts del document Què necessita la indústria catalana? que es va presentar fa poques setmanes. El setè dels seus eixos parla "d’una indústria amb una societat i una Administració properes". No hi ha indústria competitiva sense administració competitiva. Ni innovació tecnològica sense innovació institucional.
Però el contrast entre els dos documents és evident: mentre el món empresarial parla d’agilitat, flexibilitat i orientació a resultats, la reforma administrativa encara s’expressa en el llenguatge de l’organigrama. La CETRA parla de digitalització, d’intel·ligència artificial i de dades, però encara no posa al centre el client —la ciutadania i l’empresa— com a mesura de tot el sistema.
No hi ha indústria competitiva sense administració competitiva. Ni innovació tecnològica sense innovació institucional
En conclusió, hi ha un mèrit innegable en el treball de la CETRA: trencar el silenci sobre una reforma pendent des de fa 40 anys. Tot i això, convé ajustar les expectatives -magnificades des del lideratge polític i acadèmic al capdavant de la iniciativa: reformar l’administració no és una qüestió de documents, sinó de temps polític. Requereix constància, coherència i un lideratge que transcendeixi legislatures.
La CETRA ha obert una porta. El problema és que aquesta porta du cap a un passadís ple d’altres portes que ningú no vol obrir. Si aquest informe acaba sent un més a la col·lecció, el país haurà perdut una nova oportunitat de posar la seva administració al servei de les seves persones i la seva economia, i no a l’inrevés. “L’Administració no està adaptada al canvi social”, deia Miquel Roca Junyent aquest dimarts en un nou acte del cicle Converses del Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya. I potser aquí rau el nucli de la qüestió. No n’hi ha prou amb fer una administració més eficient. Cal fer-la capaç d’evolucionar al ritme del país que diu servir.
La CETRA ha posat el mirall. Ara falta que algú s’hi vulgui mirar de debò. Perquè reformar l’administració no és una qüestió de documents, sinó, sobretot, de persones.