El sector porcí avui es troba en una conjuntura favorable amb uns preus per sobre dels 140 euros per 100 kg de porc viu, que amb uns costos lleugerament per sobre dels 100 euros, permeten obtenir uns marges extraordinaris. Sembla doncs que es tracta d'una bona notícia. Tanmateix, algú ja parla de la bombolla del porc insinuant els riscos associats a caminar per sobre d'una onada de preus alts, allunyats del que correspondria en un mercat equilibrat. Tot plegat pot distorsionar expectatives i comprometre opcions de futur. Cal parlar-ne, cal analitzar-ho.
"Ja es parla de la bombolla del porc insinuant els riscos associats a caminar per sobre d'una onada de preus alts"
Per si fos veritat que la història sempre es repeteix, convé fer una mica de memòria. A primers d'aquest segle, la crisi de les vaques boges va comportar, de retruc, una desviació del consum a altres carns, particularment vers la carn de porc. Els bons preus del porc van animar la construcció de noves granges i, en conseqüència, un augment important de la producció. Anys després, amb la relativa normalització del consum de carn de boví, la sobreoferta del porc ja es va fer palesa.
Alhora, dos nous vectors van sumar dificultats. D'una banda, la coincidència, per causes alienes al sector, amb una pujada de preus extraordinària de les primeres matèries i, d'altra banda, la coincidència afegida amb l'inici de la crisi econòmica. Tot plegat va provocar una severa crisi dins el sector porcí.
Val a dir, però, que el sector va saber reaccionar reforçant l'eficiència de les explotacions ramaderes, progressant en tecnologia i obrint les portes al mercat global des d'una posició sòlida clarament competitiva, de la que gaudeix en l'actualitat.
El sector porcí a Catalunya
Actualment, el sector porcí -des de la ramaderia a la indústria càrnia- és el primer subsector alimentari de Catalunya en volum de producció i en volum d'exportació. Catalunya compta en aquest producte amb una destacada especialització. En concret, produeix el 41% de la carn de porc d'Espanya, el 7,8% d'Europa i l'1,6 % del món, tenint en compte que la seva població és tan sols el 0,1% dels habitants del món. Aquesta especialització en la ramaderia intensiva ha estat l'alternativa estratègica de la qual s'ha dotat Catalunya a fi d'optimitzar una realitat física que li era desfavorable. Catalunya té poca aigua i una orografia complicada on no és possible una agricultura competitiva.
"El sector porcí és el primer subsector alimentari de Catalunya en volum de producció i exportació. Catalunya produeix el 41% de la carn de porc d'Espanya, el 7,8% d'Europa i l'1,6% del món"
L'alternativa ha consistit a comprar els aliments pel bestiar als països amb terra i aigua suficient, realitzant aquí l'engreix i la transformació càrnia amb tot el valor afegit que això representa. Aquesta estratègia ha permès sostenir la població a les àrees rurals, consolidar la primera indústria catalana (l'agroalimentària), atendre la demanda pròpia i obtenir un sobrant d'aliments per exportar a fi d'equilibrar de nou la balança alimentària
Un escenari canviant
El sector porcí a Catalunya s'ha desenvolupat a partir de dos vectors. Des del punt de vista d'oferta a l'assolir una alta competitivitat basada en l'impuls tecnològic i una adequada gestió, on el sistema d'integració hi ha jugat un rol important. Però, des del punt de vista de demanda, el sector ha comptat amb l'esquer del consum incrementat als països emergents amb la Xina al capdavant. Malgrat la volatilitat associada a un sector que produeix un aliment perible, els preus del porc han sigut en general remuneradors els darrers deu anys.
Entitats ecologistes de Catalunya es manifesten davant del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació reclamant una moratòria de noves granges de porc a Catalunya el 8 de maig de 2019. | ACN
Però l'actual conjuntura afegeix nous elements. La pesta porcina africana ha impactat durament a la Xina i Sudest Asiàtic, fet que ens ha afectat tenint en compte que la Xina és el primer productor mundial i, alhora, el primer importador mundial de carn de porc. Això està comportant un increment molt notable de la demanda d'importacions des de la Xina. Alhora, l'escenari global està canviant i té implicacions en relació a la carn. Efectivament, diferents vectors estan problematitzant el consum de carn: criteris mediambientals d'acord amb el consum més gran de recursos del producte carni-ramader, criteris ètics en relació al benestar animal, criteris de salut en atenció als darrers informes de l'OMS i, sens dubte, l'emergència de dos potencials competidors: l'impuls de la proteïna vegetal i la carn "de laboratori" obtinguda per cultiu cel·lular (cultivar carn al laboratori, una revolució al sistema alimentari). El conjunt d'aquests vectors està ja comportant als països més desenvolupats, entre ells el nostre, una disminució moderada del consum de carn.
"Per preparar l'endemà s'hauria de limitar la construcció de noves granges a Catalunya, internalitzar els costos medioambientals i reforçar la bioseguretat i el benestar animal"
La problemàtica de la PPA a la Xina i altres països no té una solució immediata, per tant a curt termini continuarà havent una forta demanda d'importació des de la Xina. Però, és esperable una reacció de Xina, més enllà d'incrementar les importacions, donada l'apressant manca de proteïna càrnia. Probablement es potenciaran altres alternatives càrnies, sobretot les aus. Però, amb una mirada a llarg termini, en Josep Collado, director de la FECIC, comentava la possibilitat que Xina, impulsada per la necessitat, esdevingui un actor decisiu en les opcions alternatives a la carn convencional, fet que podria accelerar aquestes tendències.
Oportunitat per fer els deures
La bombolla no durarà sempre, tot i que hi ha factors que fan pensar en una relativament àmplia onada de preus alts. Tot i que parlem de porcs és un bon moment per referir-nos a la Bíblia quan Josep a Egipte ens ensenya que cal aprofitar els anys de vaques grasses per preveure quan les vaques siguin primes. Hauria de ser un bon moment per preparar l'endemà. Com? En primer lloc, amb la limitació a la construcció de noves granges a Catalunya donada la seva saturació des d'un punt de vista mediambiental. No és senzill, els guanys a curt termini són llaminers, però raons de fons desaconsellen eixamplar la producció, en aquest sentit el paper regulador de l'Administració Pública hauria de ser decisiu. En segon lloc, realitzar els deures mediambientals pendents en relació als residus i dejeccions. Dit en altres paraules, el sector ha d'internalitzar els costos mediambientals. S'acaba d'aprovar el decret de "gestió de la fertilització del sòl i dejeccions ramaderes", és un pas interessant que pot ajudar, malgrat que arriba amb quinze anys de retard. En tercer lloc, reforçar -dins del marc regulador europeu- els aspectes de bioseguretat i de benestar animal.
Tots aquests factors han de repercutir en la millora de la imatge del sector en un moment que sorgeixen alternatives a tenir molt en compte i un seguit d'aspectes crítics emergeixen en la cultura del consumidor. Les granges que millor s'adaptin a les noves exigències del consumidor estaran en una millor posició per avançar quan és dissolgui la bombolla. En resum, cal reinvertir els guanys conjunturals en eines de futur.