La Real Academia de Ciencias Económicas y Fiscales (RACEF), encapçalada pels catalans Jaume Gil Aluja (president) i Isidre Fainé (vicepresident), ha elegit l’exdirigent popular José Maria Gil-Robles en el càrrec de president de la secció de Ciències Econòmiques, la de més relleu d’aquesta històrica entitat. Un nomenament que ha generat una controvèrsia interna.
La RACEF és l’única de les reials acadèmies adscrites a l’Instituto de España que té la seu a Barcelona. Totes les altres estan a Madrid. Està integrada per una quarantena de veteranes eminències del món de l’economia i l’empresa entre les quals també hi ha César Alierta (expresident de Telefónica), Manuel Pizarro (expresident d’Endesa), Joan Hortalà (expresident de la Borsa de Barcelona), Antoni Pont (president d’honor de Borges), Antoni Castells (exconseller d’Economia de la Generalitat) o Manuel Castells (ministre d’Universitats fins el desembre passat).
Malgrat que la seva activitat acadèmica passa gairebé desapercebuda, lluny dels focus dels mitjans de comunicació, en els últims mesos s’han desfermat diverses tensions internes. Una prova és la polèmica elecció de Gil-Robles. En realitat, cap acadèmic ha posat en dubte els seus mèrits, ni ha esgrimit el seu passat polític –va presidir el Parlament Europeu (1997-1999) i va formar part de l’executiva del PP–, però discrepen de les formes amb les quals ha arribat a la presidència d’una de les seccions acadèmiques, fet el converteix en membre de la junta directiva.
Aposta del president
El febrer de l’any passat, el president de la RACEF, l’economista Jaume Gil Aluja, va designar Gil-Robles com a president interí de la comissió de Ciències Econòmiques arran de la dimissió voluntària de qui fins aleshores n’era titular, Alfonso Rodríguez. Però, en la junta general extraordinària que es va convocar el 16 de desembre de l’any passat per cobrir aquesta plaça, es van presentar dos candidats: l’oficialista Gil-Robles i l’alternatiu Dídac Ramírez, exrector de la Universitat de Barcelona. Això era una novetat en una reial acadèmia acostumada a la unanimitat. Davant aquest duel, Gil-Robles va comunicar per carta que es retirava i, així, Ramírez va quedar com a únic candidat.
No obstant, en la votació, reservada únicament als set membres de la comissió que estaven presents, Ramírez va obtenir tres vots a favor i quatre abstencions. Una peculiaritat d’aquesta reial acadèmia és que no contempla la possibilitat de votar ‘no’. Com que Ramírez no va arribar a la meitat més un dels vots a favor, la junta de Gil Aluja va vetar el seu nomenament.
En aquella sessió, Joan Hortalà va proposar que s’obrís un “període de reflexió” abans de tornar a convocar una altra junta per votar aquest càrrec.
Segons les actes i la documentació a la qual ha tingut accés VIA Empresa, el 7 d’abril passat, la junta de Gil Aluja va tornar a comunicar el nomenament de Gil-Robles com a president de la comissió, si bé amb caràcter interí.
Tant Dídac Ramírez com Alfonso Rodríguez -expresident de la comissió i, per la seva condició d’acadèmic més antic, president de la mesa electoral- van presentar sengles recursos de reposició per anul·lar el nomenament de Gil Robles.
El president de la mesa electoral de la RACEF discrepa del procés seguit per la junta de Jaume Gil Aluja
En un d’aquests recursos, Alfonso Rodríguez assenyala, en qualitat de president de la mesa electoral, que Ramírez s’havia de proclamar president de la comissió en compliment dels estatuts de la RACEF. Com estableix l’article 18 del reglament de règim interior, si cap candidat obté la meitat més un dels vots a favor, s’ha d’anar a una segona votació i, si tampoc ho aconsegueix, a una tercera, en la qual es proclamarà el candidat que s’imposi per majoria simple. Per tant, el president de la mesa electoral entén que s’havia de proclamar Ramírez, encara més per ser candidat únic, però no es va efectuar cap altre votació.
En un informe posterior signat pel secretari de la RACEF, Josep Maria Coronas, que també ho és de la Fundació La Caixa, desestima els anteriors recursos i advoca per resoldre el conflicte mitjançant la convocatòria d’una nova junta general extraordinària.
El conflicte perdura
Finalment, en la junta general celebrada el 16 de juny passat, es va elegir Gil-Robles, que era l’únic candidat que es va presentar en aquesta ocasió. No obstant, fonts acadèmiques apunten que aquí no s’acaba el conflicte perquè Dídac Ramírez i Alfonso Rodríguez mantenen les reclamacions. No es descarta que recorrin a altres instàncies administratives.
Aquestes fonts qualifiquen “d’insòlit” que s’acabi elegint a un acadèmic que va rebutjar per carta presentar-se a la primer votació del desembre passat. Recalquen que no tenen res contra Gil-Robles, si bé consideren inapropiades “les formes” que s’han seguit per elegir-lo.
Les últimes voluntats de Llorenç Gascón
No és la primera vegada que afloren tensions. El directiu empresarial i acadèmic Llorenç Gascón, mort el 30 d’agost passat a l’edat de 92 anys, va deixar una carta manuscrita a aquesta reial acadèmia, de la qual en va ser vicepresident fins poc abans del seu decés. A manera d’últimes voluntats, mitjançant aquest escrit, va designar els quatre acadèmics que pronunciarien els discursos en la tradicional “sessió necrològica” que es dedicaria a la seva memòria. Els escollits van ser Joan Hortalà, Josep Maria Coronas, Joan Tàpia (exdirector de La Vanguardia i actual articulista d’El Periódico) i José Daniel Barquero (fundador de Strategic Economic Relations, SER).
Fonts properes a Gascón atribueixen aquest manuscrit a un suposat intent d’evitar el discurs de Gil Aluja, amb el qual no tenia la millor de les relacions. Per tradició o costum, en les sessions necrològiques sempre intervé el president de la reial acadèmia i tres acadèmics més, però, al deixar per escrit “el desig i voluntat” de qui havien de ser els quatre ponents, va deixar-lo fora.
Vint anys com a president
Jaume Gil Aluja (Reus, 1936) porta vint anys en la presidència de la RACEF. A punt de complir 86 anys, encara no ha anunciat si pensa presentar-se a les eleccions previstes per a finals de 2023.
Isidre Fainé (Manresa, 1942) és acadèmic des de 1992 i vicepresident des de 2020. Precisament, el desembre passat va renovar en aquest càrrec amb quinze vots a favor i tres abstencions. El fet que no aconseguís la unanimitat es va interpretar com un toc d’atenció.
Les fonts consultades reconeixen que, com altres reials acadèmies amb membres vitalicis, la manca de renovació l’ha convertit en una instància amb poca incidència en el món econòmic malgrat el currículum dels seus acadèmics.
Dels seus quaranta membres, només hi ha quatre dones: Amparo Moraleda (consellera de Caixabank, Airbus i Vodafone), Isabel Estapé (consellera de Naturgy i patrona de la Fundació La Caixa), Montserrat Guillén (catedràtica de la UB) i Ana María Gil Lafuente (catedràtica de la UB, filla de Jaume Gil Aluja).