"Les relacions personals són la base de la convivència social. Com que una empresa és una organització social, si les persones que la integren no tenen unes relacions òptimes, és impossible que l'empresa funcioni". Així de rotunda és Iolanda Guiu, sòcia de Barton Consultants i experta en consultoria d'organització.
Assegura que a l'empresa sempre un pas depèn de l'anterior, i "només que n'hi hagi un que tingui la mínima intenció de fer la guitza a un altre, ja es creen unes dinàmiques estranyes que es van ampliant, i el que no era res va creixent com una bola de neu". Qui no coneix el cas d'amics dins d'una empresa que han acabat no parlant-se? "Si aquests conflictes no es resolen, qualsevol altre conflicte laboral tampoc ho farà. Les relacions personals endarrereixen moltes vegades la resolució de problemes", afirma Guiu.
Gelosia i manca de comunicació
A l'hora d'identificar els principals problemes relacionals dins les empreses o despatxos, Guiu no dubta a assenyalar les gelosies professionals. També destaca el problema que suposa una baixa autoestima professional, que provoca "o bé que la gent es tanqui, o bé que sigui molt dictatorial".
Ben sovint, destaca, "els problemes poden començar amb una mala selecció. Tothom busca el millor candidat, però no el més adequat, sense tenir en compte si lligarà o no amb l'equip". I és que una mala convivència fomenta la presència de mercenaris laborals. "Quan algú et diu que se'n va a una altra banda cobrant el mateix, t'has de plantejar que alguna cosa passa. Però sovint el que es fa és obrir la porta i deixar marxar", diu Guiu; que remarca que "el compromís passa per identificar-te amb la feina que fas i amb la gent amb la que treballes".
Ara bé, la principal mala pràctica és no comunicar. "Ens passa a tots els nivells, els rumors fan molt més mal que qualsevol comunicació que puguis fer", diu Guiu. Destaca que "els caps, per proteccionisme propi o per paternalisme, no volen donar informació en empreses que no van massa bé o tenen problemes econòmics". No afrontar la comunicació de tu a tu augmenta la distància entre empresari i treballador, i en dificulta l'empatia que permetria comprometre's plegats.
L'anàlisi de la situació
Guiu assenyala que el primer pas que s'ha de fer és una anàlisi, i recomana que provingui d'una visió externa i objectiva, ja que és difícil ser-ho quan un mateix hi està implicat. Visitar, fer feina amb la gent, observar i realitzar entrevistes personals pot permetre construir un puzzle de la situació que identifiqui els problemes.
"A través de la comunicació no verbal pots captar moltes picabaralles", destaca l'experta. I afegeix que "les entrevistes personals són molt necessàries perquè la gent té la necessitat que l'escoltin, sobretot a les empreses, on no s'acostuma a escoltar massa".
A vegades fins i tot "s'arriba a fer teràpia personal, perquè els problemes vénen només de no escoltar la gent". Coses tan petites com que a una persona li molesti la llum, o un conflicte amb l'aire condicionat, poden ser un entrebanc per fructificar bones relacions personals. "I sovint és tan senzill de resoldre com invertir les taules i la ubicació a l'oficina perquè tothom estigui més a gust", relata Guiu.
Parlant la gent s'entén
Aquestes actuacions per millorar les relacions personals, tot i dependre molt de cada cas, poden estendre's entre un i dos mesos per a l'anàlisi i uns sis mesos per treballar les solucions. Un pla de màrqueting per vendre més o organitzar-se millor, pot ser un bon pretext per aconseguir que tothom s'impliqui a treballar aquestes qüestions.
Després de l'anàlisi, "la solució passa molt pel diàleg, parlar molt amb la gent, saber el que volen", diu Guiu. Com que a vegades no és fàcil, la formació és una bona excusa. "Permet parlar de tercers, explicar pel·lícules on se sentin identificats", explica. I és que "quan veus un conflicte propi escenificat en un altre, entens el que està passant i ets capaç d'analitzar i posar-te en disposició de solucionar-ho", remata.
Per exemple, en el cas d'una empresa afectada per rumors de mala situació, "quan l'empresari fa un exercici de comunicació i de compartir aquests sentiments, els treballadors s'impliquen amb la seva frustració, i entenen els sacrificis que ha hagut de fer", assegura Iolanda Guiu.
L'empatia que genera compartir incerteses i voluntats de superació genera que "els empleats acceptin treballar junts amb l'empresari i fins i tot rebaixar-se el sou de bon grat per tirar endavant l'empresa", destaca. Al seu parer, és clau la comunicació i el reforç positiu. "Estem acostumats a assenyalar només els errors. I el salari emocional realment existeix. Felicitar la feina ben feta soluciona moltes coses".
Separar l'àmbit personal i el professional
Les relacions personals dins les empreses també inclouen amistats o alguna cosa més. "Si se sap separar l'àmbit professional del personal, no hi ha problema", diu l'experta. Assenyala que "les prohibicions són absurdes en aquest sentit"; i que encara que s'hagi advertit que les relacions amoroses no són ben vistes, "el pitjor que es pot fer és fer fora algun dels implicats, com ha passat sovint".
Conclou que, en definitiva, si una empresa vol ser rendible i eficient "ha d'identificar els conflictes i resoldre'ls; perquè si una persona no està bé, no treballa bé per molt que se l'hi exigeixi".