La renda dels arrendadors amb més d'un pis quadruplica la dels llogaters i multiplica per 450 el seu patrimoni. Així mateix, la riquesa patrimonial de les llars inquilines és 87 vegades inferior a la dels propietaris i 184 inferior a la dels arrendadors que lloguen un immoble. Aquestes són les principals xifres d'un estudi del Ministeri de Consum i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que conclou que tenir o no un habitatge en propietat té "més impacte" en la desigualtat que no pas l'edat. És a dir, que els joves "no tenen menys riquesa per ser joves, sinó principalment perquè són inquilins". Segons el document, la desigualtat provocada per l'habitatge ha augmentat "notablement" en les últimes dècades.
El document xifra en 21.335 euros la renda mitjana anual de les llars que estan de lloguer, 32.120 euros els qui són propietaris de la llar on viuen i 50.959 euros la dels arrendadors amb un habitatge de lloguer. En el cas dels arrendadors amb dos o més immobles llogats, la renda mitjana ascendeix fins als 80.375 euros anuals.
El document xifra en 21.335 euros la renda mitjana anual de les llars que estan de lloguer, 32.120 euros els qui són propietaris de la llar on viuen i 50.959 euros la dels arrendadors amb un habitatge de lloguer
Si s'observa la riquesa neta, les llars llogateres se situen en els 2.217 euros, molt per sota dels 193.919 euros dels qui són propietaris del seu habitatge habitual. En el cas dels qui lloguen el seu habitatge a altres, la seva riquesa mitjana neta assoleix els 407.975 euros i els qui tenen més d'un immoble llogat ascendeixen fins als 996.826 euros.
L'estudi coordinat per l'investigador Javier Gil s'ha elaborat a partir de les dades de l'Enquesta Financera de les Famílies del Banc d'Espanya del 2022 i mostra com les llars que viuen de lloguer presenten els nivells de renda més baixos, mentre que els qui obtenen retribucions del lloguer se situen entre els grups amb més ingressos.
Pel que fa a l'evolució temporal, detalla que el 2011 el 69,3% dels menors de 35 anys eren propietaris del seu habitatge, mentre que el 2022 aquesta proporció havia caigut fins al 31,8%, és a dir, més de la meitat.
L'informe també apunta que la revalorització de l'habitatge beneficia "en major mesura" les llars que ja disposen de patrimoni residencial, mentre que els qui no accedeixen a una propietat "queden al marge". "L'habitatge s'ha convertit en el principal eix de reproducció de la desigualtat econòmica a Espanya", sentencia.