La Reunió del Cercle d'Economia tornarà a col·locar el futur d'Europa en el centre del debat. L'entitat ha presentat aquest dimarts la 41a edició de les seves jornades, que duran com a nom Autonomia estratègica d’Europa: mite o realitat? La presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, que enguany s'estrena a la cita com a dirigent del think tank català, ha presentat la trobada d'aquest 2026 com una continuació de l'edició del 2025. "Fa un any vam donar un toc d’atenció a Europa perquè vèiem que podia perdre elements de seguretat i rellevància. Un any després, el diagnòstic està ratificat", ha introduït.
El Cercle detecta que el panorama a Europa s'ha "complicat" més, atès que la guerra d'Ucraïna encara no s'ha resolt, la relació amb els Estats Units s'ha encruat i, a més, ha esclatat un gran conflicte a l'Orient. Una realitat que, de facto, respon a la pregunta formulada a la Reunió de l'any passat, batejada com a Europa: wake-up call?
Dotze mesos després, el Cercle aposta novament pel format pregunta, però l'interrogant d'enguany és més precís. Garcia-Milà ha advocat a "passar a parlar de solucions": "Al debat que farem no ens preguntarem si l’autonomia estratègica és necessària, sinó com hi arribem, què estem fent i què cal canviar". Per fer-ho, han aterrat unes qüestions "concretes": pot Europa tenir sobirania tecnològica? Es pot descarbonitzar sense perdre competitivitat? Qui finançarà la transformació d'Europa? En quins sectors podem liderar?
La diferència respecte a altres anys és que els responsables principals de respondre a aquestes qüestions seran les empreses. "L’autonomia estratègica d’Europa no es construirà només des de Brussel·les; es farà des de les empreses que inverteixen, innoven i competeixen cada dia", ha apuntat Garcia-Milà. De la mateixa manera s'ha expressat el director general de l'entitat, Miquel Nadal, qui ha remarcat que l'enfocament de les jornades d'aquest 2026 serà "eminentment empresarial".
El Cercle defineix l'enfocament de les jornades d'aquest 2026 com un "eminentment empresarial"
Molts dels convidats seran presidents i consellers delegats d'empreses punteres i ben conegudes pel gran públic —Marc Murtra (Telefónica), Markus Haupt (Seat), Laura Colón (Astrazeneca Espanya), Antoni Brufau (Repsol) o Tomàs Muniesa (CaixaBank)—, tot i que el Cercle també vol introduir perfils destacats en "sectors estratègics" alhora que més desconeguts. És el cas de Antoine Bordes, científic en cap a Helsing, a qui Nadal ha definit com un "dels tres o cinc referents" quant a IA a Europa. Però també el de Luis Sentis (cofundador d’Apptronik), Mónica Martínez Walter (presidenta de GMV) o Audrey Herblin-Stoop (vicepresidenta d’afers públics de MistralAI).
El programa geopolític surt d'Europa
Malgrat que les empreses seran les grans protagonistes de la 41a edició, el Cercle també ha mantingut el component geopolític que acostuma a acompanyar a la cita. Un any més, repetiran presència grans figures polítiques com el president de la Generalitat, Salvador Illa, que obrirà la Reunió; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'encarregat de cloure la cita; el líder de l'oposició a l'Estat, Alberto Núñez Feijóo; el ministre espanyol d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares; la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el Rei d'Espanya, Felip VI, qui lliurarà el premi d'aquesta edició a Martin Wolf, cap d’Economia del Financial Times.
Tanmateix, l'entitat ha apostat per redefinir les compareixences d'alguns participants. Com a novetat, el president Illa no només oferirà un discurs institucional, sinó que participarà en una taula rodona a tres bandes, juntament amb el lehendakari basc, Imanol Pradales, i el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda. El Cercle veu de "màxim interès" que tres presidents de "nacionalitats històriques i partits diferents" —PSC, PNB i PP— s'asseguin a parlar de qüestions com el finançament, les competències o la cohesió territorial.
Illa participarà en una taula rodona amb el 'lehendakari' i el president de la Xunta en què s'abordarà el finançament, les competències i la cohesió territorial
Aquesta ponència serà una de les més llamineres de l'apartat polític-econòmic, però el Cercle vol distribuir el programa en "tres escales". "Per parlar de Catalunya, que ens toca més de prop, és inevitable que parlem d’Espanya i Europa", ha comentat Nadal. El director general de l'entitat ha titllat de "crucial" sumar visions d'altres parts del planeta al diàleg sobre Europa.
Les taules rodones internacionals s'estructuraran en tres parts. Primer, se celebrarà una conversa amb representants de països estratègics —Jia Qingguo, membre de l'òrgan consultiu polític del Partit Comunista xinès, i Mohan Kumar, exambaixador de l’Índia a França i Bahrain—. Tot seguit, un cara a cara entre dues figures vinculades als dos principals partits dels Estats Units —Julissa Reynoso, exambaixadora dels EUA a Espanya durant l'administració Biden, i Christopher Caldwell, periodista i assagista conservador nord-americà—. I, finalment, una taula rodona en què s'abordarà la falta d'entesa a Europa entre l'esquerra i la dreta en àmbits com la defensa, la migració i la política industrial. Hi participaran el ministre espanyol Albares; Radoslaw Sikorski, vicepresident "liberal" i ministre d’afers exteriors a Polònia, i Raphaël Gluskmann, líder de l'esquerra europea.
El Cercle reforça l'aposta per les "dinàmiques inverses"
Un dels èxits de l'edició de l'any anterior va ser la proposta de fomentar la participació dels assistents. El Cercle va catalogar la novetat de "dinàmiques inverses" i ha decidit mantenir-la al programa d'enguany.
Nadal ha concretat que aquest 2026 s'ha apostat per aquest format per abordar dues temàtiques novament molt vinculades al teixit productiu: l'absentisme i la transició generacional de l'empresa familiar. Durant aquestes sessions, el públic podrà interactuar amb els ponents per tal de recollir les opinions de l'audiència, principalment empresarial, i tancar el cercle d'unes jornades que un any més aspiren a esdevenir l'epicentre del debat econòmic a escala catalana, espanyola, europea... i ara també mundial.