Nou mesos després, el Cercle d'Economia ha tornat a publicar una nota d'opinió, la primera des que Teresa Garcia-Milà assolí la presidència de l'entitat el passat estiu. Amb el títol La necessitat d'una política migratòria: model productiu, integració i benestar social, el document aborda l'impacte de la immigració a l'economia catalana i espanyola, en un context en què el govern de Pedro Sánchez ha regularitzat mig milió d'immigrants al conjunt de l'Estat. Una decisió "necessària, en part inevitable" pel Cercle, però que constata un "fracàs" de la política migratòria que s'ha dut a terme fins ara.
"El debat no ha estat, almenys de forma seriosa, a l'agenda pública del nostre país", ha lamentat Garcia-Milà durant la presentació del text. La seva primera nota d'opinió al capdavant del think tank català ha versat sobre una temàtica de "gran rellevància", la qual el Cercle exigeix abordar a partir d'una "veritable" política migratòria. "Apostem per transitar cap a un model econòmic més intensiu i no extensiu", ha agregat la presidenta.
El Cercle s'estén en aquesta diferenciació al llarg de l'escrit. Al model intensiu defensat, es prioritza un perfil d'immigrant amb nivells formatius i competencials més elevats, atès que generen una "productivitat més elevada" i no pressionen els salaris. Un sistema que, a parer de l'entitat, divergeix del model extensiu pel qual advoquen Catalunya i Espanya, fonamentat a un "creixement elevat de la mà d’obra, una baixa productivitat i baixos salaris".
"L'opció per un model o l’altre no és dicotòmica, sinó que és una qüestió de grau", precisa la nota. És a dir, el Cercle creu convenient reequilibrar la balança i establir uns sistemes d'entrada i de regularització "més ordenats". "No es tracta de treure l'immigrant que és poc qualificat, però sí de ser més ambiciosos", ha insistit posteriorment Garcia-Milà.
El Cercle critica que el model actual d'immigració ha generat "guanys molt limitats de renda per capita i una pèrdua de posicions relatives en el context europeu"
En tot moment, tant la presidenta com el director general, Miquel Nadal, s'han allunyat d'un discurs d'"immigració a la carta" i han assegurat que el to de la nota d'opinió cercava valorar que les polítiques migratòries -o, més aviat, la manca d'elles- han estat "limitants" per al conjunt de l'economia. "Aquest model ha permès sostenir el creixement del PIB i l’ocupació, però ha generat guanys molt limitats de renda per capita i una pèrdua de posicions relatives en el context europeu", exposa l'escrit.
D'acord amb el diagnòstic del Cercle, la gestió de la qüestió ha agreujat l'escenari en tres fronts: el mercat de treball, els serveis públics -que el think tank considera col·lapsats per la demanda- i el mercat de l'habitatge. Al mateix temps, representa un risc "a mitjà i llarg termini" de la sostenibilitat del sistema de benestar, atès que la crisi demogràfica s'està intentant resoldre a través de la regularització massiva d'immigrants. "Posar el comptador a zero només té sentit si simultàniament s’articula una veritable política migratòria", ha etzibat Nadal, tot recitant una de les línies del comunicat.
Sense matisos polítics
Així mateix, l'entitat ha buscat separar la seva opinió dels diferents discursos polítics. Si bé a la nota han alertat que la manca d'acció amb la immigració ajuda a impulsar els moviments "simplificadors i populistes", en roda de premsa tant Garcia-Milà com Nadal han evitat alinear-se amb les mesures dels grans partits espanyols, PP i PSOE. "Ens agradaria que el document ajudés a enriquir el debat", s'ha limitat a dir el director general, que considera que el document aporta "tres o quatre idees molt potents i que fins ara no han estat presents" al debat.
El propòsit del Cercle és que la seva nota d'opinió serveixi com a base per a un gran pacte d'estat. "Quan mires tots els punts rellevants, hauria de ser possible arribar a acords d'una part substancial", ha assegurat Nadal. En aquesta línia, l'entitat s'ha compromès a no aplicar cap cordó sanitari i s'ha obert a dialogar amb forces com Aliança Catalana o Vox, malgrat que han recalcat les seves discrepàncies amb llurs argumentaris. Al document se citen exemples com el Canadà o Austràlia, països que ja incorporen en les seves polítiques migratòries mesures que donen prioritat a habilitats, experiència professional i competències lingüístiques, "cosa que alinea la immigració amb una estratègia econòmica de llarg termini".
El Cercle cita exemples com el Canadà o Austràlia, països que ja incorporen en les seves polítiques migratòries mesures que donen prioritat a habilitats, experiència professional i competències lingüístiques
A Catalunya i l'estat espanyol, en canvi, les mesures que s'han pres són encara "massa rígides i burocràtiques". El Cercle proposa pal·liar-ho amb una "revisió efectiva" dels instruments de gestió de fluxos migratoris. El motiu? El contrast de les dades estatals amb les de la resta de l'eurozona. "Espanya és, de bon tros, el país de la Unió Europea (UE) que més immigració ha captat en els darrers anys i un dels que presenta un volum més elevat d’immigració irregular", apunta el text. Actualment, la població nascuda a l’estranger representa el 25% del total a Catalunya, pel 5% de l'any 2000. A l'Estat, del 4,1% al 20,1%. Amb el ritme actual, el percentatge arribaria al 32% el 2050.
Malgrat la tendència, l'organisme ha reiterat que les onades migratòries han estat sempre un "factor clau de creixement i de progrés" al territori. "Catalunya ha estat històricament un país d'immigrants, a diferència d'Espanya, que ho ha estat d'emigrants", ha repetit Nadal a la seva compareixença. Tanmateix, el seu discurs divergeix amb l'acceptació que havien plasmat sempre les dues grans patronals catalanes, Pimec i Foment del Treball. De fet, el president d'aquesta segona, Josep Sánchez Llibre, ha afirmat més d'un cop que Catalunya necessita immigrants "com l'aigua que bevem". No és el que pensa el Cercle que, en paraules de la seva presidenta, ofereix una "visió més holística i diferencial", ja que la seva nota "no només mira el que tenim, sinó cap a on hem d'anar".