Els cafès del Cercle: glop dolç o amarg per al poder econòmic?

Quim Torra i Juan José Brugera inauguren la XXXV reunió a Sitges debatent sobre el futur de l'economia catalana

Torra i Brugera baixen les escales de l'hotel Meliá minuts abans de la inauguració de la XXXV reunió a Sitges | ACN Torra i Brugera baixen les escales de l'hotel Meliá minuts abans de la inauguració de la XXXV reunió a Sitges | ACN

Carrers, art i mar. Sitges acull la inauguració de la XXXV Reunió del Cercle d'Economia al ja mític Hotel Meliá, que rep diferents personalitats que aprofiten l'ocasió per fer cafès, molts d'ells asseguts al jardí del complex davant de la piscina. La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, fa un cafè amb el president de la Fira de Barcelona, Pau Relat, minuts abans que el president del Cercle d'Economia, Juan José Burgera, i el president de la Generalitat, Quim Torra, inaugurin la reunió. Sota el lema Un món desordenat: economies en transició, democràcies en perill, Brugera obra la sessió advertint que "la pèrdua de poder econòmic comença a a notar-se" a Catalunya. Motiu pel qual envia un clar missatge a Torra: "El Cercle es posa a disposició del Govern per conformar un projecte factible i ambiciós".

Més info: El Cercle s'obre amb censura

Amb la sala Tramuntana cada cop més plena de gent, el president del Cercle fa referència a la nota d'opinió que l'entitat va publicar fa uns dies per explicar que l'objectiu durant els propers cinc anys "és l'enfortiment de les institucions de la Unió Europea" perquè, "només d'aquesta manera, es podrà respondre a la temptació populista que avui sobrevola Europa".

Brugera: "El Cercle es posa a disposició del Govern per conformar un projecte factible i ambiciós" 

Tot plegat, sota l'atenta mirada de personalitats com la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, el president de la Cecot, Antoni Abad, el president de Caixabank, Jordi Gual, o el delegat de l'Estat al Consorci de la Zona Franca (CZFB), Pere Navarro, entre d'altres.

Des de bon començament, Torra repassa tots els esdeveniments que han passat al llarg d'aquest any. Comença recordant que va assistir a les últimes jornades d'ara fa un any, portava poc més de dues setmanes al capdavant del Govern. Ara, després d'haver passat per les eleccions espanyoles, municipals i europees en qüestió d'un mes, el futur canvia de color com ho han fet els mapes electorals.

El president de la Generalitat, Quim Torra, amb el president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera | ACN

El president de la Generalitat, Quim Torra, amb el president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera | ACN

És justament per aquest canvi, que el Cercle ja alertava que "la temptació populista amenaça els mateixos fonaments de les nostres democràcies liberals", al mateix temps que Brugera aprofita per puntualitzar "la necessitat d'acompassar la lluita contra l'herència que ens deixa la crisi", però també per reclamar davant de Torra "la sortida del conflicte català, una qüestió a la qual, des de fa molts anys, el Cercle ve atorgant una consideració prioritària, conscients de la seva gravetat i de la necessitat de canalitzar-lo per la via del diàleg i la negociació".

Els obstacles de l'Estat

Mentre que el president del Cercle focalitza la seva atenció en la necessitat de "prioritzar el govern de les coses", és a dir, centrar-se en "les qüestions que afecten el dia a dia de la ciutadania", Torra li retreu que "aquest no ha estat un any normal per Catalunya vivint en un estat d'excepció constantment", en un estira-i-arronsa diplomàtic entre els dos ponents.

Brugera: "Cal prioritzar el govern de les coses, centrar-se en qüestions que afecten el dia a dia de la ciutadania"

Els aplaudiments silenciosos acompanyaven la tensió que es respira a la sala Tramuntana de l'Hotel Meliá. El president de la Generalitat ha fet referència a l'anàlisi que presentava el Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) que conclou que el trasllat de seus ha tingut un efecte nul en l'economia catalana, però també a "l'altra via de pressió", que "va ser la retirada de dipòsits d'entitats financeres".

Més info: 1-O, el risc econòmic anunciat que no va ser

En aquest context, Torra lamenta la llarga llista d"obstacles per part de l'Estat" que han dificultat el creixement de l'economia catalana com, per exemple, el "bloqueig pressupostari". I no només això. "Quantes vegades se'ns ha promès la posada en marxa del Corredor Mediterrani?", es qüestiona, per argumentar que totes les promeses incomplertes també posen pals a les rodes al panorama econòmic de Catalunya.

Inauguració de la XXXV reunió del Cercle d'Economia a Sitges | MEM

Inauguració de la XXXV reunió del Cercle d'Economia a Sitges | MEM

Ara bé, tot i que "la conjuntura és complexa", el president de la Generalitat subratlla que "l'economia catalana demostra una resiliència envejable i fa bones passes endavant", al mateix temps que posa damunt la taula el fet que es tracta d"una economia que ha de salvar un dèficit fiscal, el 8% del PIB català, i un dèficit crònic d'infraestructures".

L'economia catalana "va bé"

Arguments en mà, Torra comença a fer un repàs per tots els rècords que ha batut darrerament l'economia catalana. "L'any passat vam batre el rècord històric d'exportacions per vuitè any consecutiu, liderem les exportacions de l'Estat espanyol i ja exportem gairebé el 75% dels productes catalans fora de l'Estat espanyol. Som un país global en un mercat global", afegia.

Un país global que compta amb un port a la seva capital que també va registrar rècords d'activitats incrementant, entre d'altres, el tràfic de contenidors un 6,2% durant el primer trimestre del 2019; un aeroport que també eleva les seves xifres mes a mes o un turisme de congressos i reunions que ja s'ha posicionat com a referent mundial dels congressos a Barcelona.

Més info: Les traves de l'Estat que resten competitivitat al Port de Barcelona

A més, l'atur ha millorat notablement a Catalunya, que ja es planta amb un 11,64% rebaixant 13 punts el percentatge en comparació a ara fa sis anys, mentre que la desocupació a la resta de l'Estat escala fins el 14,7%. D'aquesta manera, i tenint també presents les grans inversions estrangeres que es fan a Catalunya, "l'economia catalana continua generant ocupació".

Catalunya mira la Xina

Entre economia catalana i traves de l'Estat, el president de la Generalitat també recorda la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, que definia com a "moments convulsos que responen a unes economies en transició i a un món sencer en transició". Una transició caracteritzada bàsicament pels canvis i evolucions tecnològiques i per l'interès creixent de totes les empreses, però també administracions públiques, de transformar-se digitalment per no caure en l'oblit.

Més info: Google vs. Huawei, una guerra per terra, mar i xarxes

"Els canvis tecnològics s'estan produint a tota l'economia, un canvi de la centralitat de l'economia mundial que mira cap a l'est encapçalat per la Xina", relata Torra, que insistia: "La solució no és fàcil, però el camí és clar: tecnologia, educació recerca, innovació". Precisament per això, sosté, "és imprescindible avançar en diversos sentits: augmentar la formació dels nostres treballadors, importància de la recaptació i retenció del talent", però també millorar les condicions de salut i de seguretat del treball i invertir en actius productius intangibles", així com "potenciar les economies d'escala i millorar la dimensió mitjana empresarial per incrementar la productivitat".

Torra: "La Xina i la Índia graduen cada any una Catalunya sencera en ciència i tecnologia"

Perquè a Catalunya, la productivitat sí que és una assignatura pendent. De fet, segons l'informe El model productiu i la productivitat a Catalunya, l'economia catalana creix al ritme de les economies occidentals capdavanteres, però el model productiu se situa per sota de la mitjana. I aquí ens hem de posar les piles si volem estar al nivell de la resta d'Europa.

I no només al nivell de la resta d'Europa, sinó també si volem estar a la primera divisió del món tecnològic i encara més tenint en compte que "la Xina i la Índia juntes graduen cada any 7,3 milions d'estudiants en ciència, tecnologia... cada any, graduen una Catalunya sencera, hem de poder liderar aquesta revolució tecnològica que ve".

Un país ple de vida amb oportunitats per a tothom

"No vull un país buit, vull un país viu, ple d'activitat i de gent, que pugui tirar endavant el seu projecte de vida personal i professional i per això necessitem aquest equilibri i aquesta sostenibilitat". Les paraules del president de la Generalitat sonaven ben clares i contundents. "Volem un país que prengui part de les solucions del problema global".

En aquest sentit, anuncia que l'any vinent, totes les capitals de comarca ja gaudiran de fibra òptica i, de fet, el Govern ja treballa perquè arribi a tots els racons de Catalunya. "Tothom ha de tenir les mateixes possibilitats i les mateixes infraestructures".

Torra: "La revolució tecnològica haurà d'anar acompanyada d'una revolució democràtica"

Però el que té clar, tot i les paraules del president del Cercle, és que "la revolució tecnològica haurà d'anar acompanyada d'una revolució democràtica" i que, justament per això, "Catalunya ha de poder situar-se enmig de la sacsejada sabent el poder de la Xina". I tot, recordant que "formem part de l'Europa dels cafès, de l'humanisme i dels valors europeus". Un ambient que es viu pels carrers i racons de Sitges, on "et trobes a cada cantonada la mar que trenca constant contra l'església". "Aquesta és la meva idea d'Europa, la d'un horitzó de dones i homes lliures", conclou Torra. 

Avui et destaquem
Comentaris (1)
Isabel Fa 5 mesos
Aquesta gent del Cercle pertanyen a un món passat i volen seguir manant per mantenir els seus privilegis. Volen la tercera vía que saben que a Madrid no la vol ningú i a Catalunya tampoc. Llavors només representen els seus interessos en contra dels catalans.

El més llegit