La rondalla de la recessió

La recessió pot ser causada per diversos factors, però bàsicament genera incertesa, i amb ella podem definir-la com un fenomen que genera una reacció en cadena de desastre

La faula de la recessió | VIA Empresa
La faula de la recessió | VIA Empresa
consultor a Kemen Consulting
Bilbao
29 de Juny de 2023

Vet aquí que una vegada hi havia un poble anomenat Economia. Va viure pròsperament, perquè els llums del creixement van brillar intensament i la prosperitat va omplir els cors dels habitants. L'economia estava en auge, els comerciants venien amb entusiasme els seus productes i les fàbriques operaven a plena capacitat. Va ser un moment de gran alegria i esperança a l'Economia.

 

No obstant això, com en totes les històries, fins i tot els regnes més pròspers enfronten desafiaments inesperats. Un dia la imatge dels habitants cap al seu país va canviar i les ombres d'incertesa es van estendre a l'economia. A causa d'aquesta incertesa, la demanda al país va començar a disminuir, i els comerciants van veure que les seves vendes van començar a disminuir, contagiant-los d'incertesa. Així, finalment, les fàbriques van haver de reduir-ne la producció. Va ser tan contagiós que la gent va començar a perdre la feina, i la manca d'ingressos va afectar el benestar de les famílies. La tristesa i l'ansietat es van apoderar de l'economia; i la recessió va arribar a la ciutat.

Una combinació de factors va fer que la recessió colpegés la ciutat. La primera raó va ser la disminució de la demanda. Preocupats pel futur econòmic, els ciutadans van començar a reduir les despeses. Com a resultat, les vendes de les empreses van caure, i la producció de les empreses es va reduir i els treballadors van ser acomiadats, augmentant la desocupació al poble.

 

Ràfega de bombolles

En comptes de mitigar la recessió, una crisi financera va afectar durament l'economia de la ciutat. Es va crear una bombolla especulativa al sector immobiliari, cosa que va provocar una expansió excessiva del crèdit. Els bancs i altres institucions financeres van fer préstecs riscosos que no van poder ser reemborsats. Quan va esclatar la bombolla, els bancs i els prestadors van tenir problemes financers, cosa que va reduir l'accés al crèdit. Això va tenir un impacte negatiu en la inversió i el consum dels pobladors, aprofundint la recessió.

Just quan la gent de l'economia va pensar que ja n'havia tingut prou per empitjorar les coses, va arribar la pandèmia que ningú no podria haver predit. Això va tenir un efecte terrible a la venda de productes que eren la base del comerç exterior, i va treure un dels ingressos més importants dels habitants del poble d'Economia. En altres paraules, va enterrar les exportacions del país i va trencar l'equilibri econòmic intern. Els ciutadans no sabien què fer, ni com actuar, i la incertesa es va apoderar del poble, reduint completament la inversió i el consum.

Polítiques de recuperació

A mesura que es va assentar la recessió, la desocupació va augmentar i la producció va caure. Per contra, enmig de l'adversitat, els habitants d'Economia, enfortint la dignitat, es van unir per enfrontar els desafiaments. Els líders econòmics, veient aquesta unitat de la població, van implementar algunes polítiques per reactivar l'economia i sortir de la Recessió.

Primer, es van implementar polítiques monetàries expansives. El Banc Central d'Economia va reduir les taxes d'interès per facilitar als comuners l'accés al crèdit. Així, habilitaren punts d'estalvi perquè la gent pogués invertir o consumir.

Els experts van pensar que les polítiques monetàries no serien suficients per revertir la Recessió; per això també es van aplicar polítiques fiscals expansives. El govern econòmic va incrementar la despesa pública en projectes d'infraestructura i programes d'ocupació. L'objectiu d'aquestes inversions era estimular la demanda i crear nous llocs de treball. Es van construir carreteres, es van millorar les xarxes de transport i es va impulsar la construcció d'habitatges assequibles. Aquestes mesures van donar un impuls a la gent, ja que la despesa pública va incentivar el consum i la inversió privada. D'alguna manera, van començar a deixar enrere aquest clima d'incertesa.

Educació i innovació

Els dirigents i tècnics del poble d'Economia es van prendre seriosament la seva feina, i a més de les mesures anteriors, es van establir programes de formació i educació per als aturats. La clau dels programes d'educació era oferir cursos i capacitació en habilitats rellevants per als sectors en creixement. Els treballadors aturats podrien aprendre noves habilitats i obtenir certificacions per a treballs en sectors en creixement. Això va ajudar a mitigar l'impacte de la desocupació i va facilitar la transició a noves àrees econòmiques.

Dirigents i experts econòmics van demanar ajuda als habitants, empresaris i tots els que conformaven el poble. Tothom va decidir que promoure la innovació i la iniciativa seria absolutament necessari per reactivar l'economia. Es van establir programes de suport a emprenedors i petites empreses, oferint assessoria empresarial, accés a finançament preferencial i reducció de tràmits burocràtics. Es va promoure la cooperació entre universitats i empreses, creant ecosistemes d'innovació que van promoure la investigació i el desenvolupament de noves tecnologies. Això va impulsar la creació de noves empreses i la creació de llocs de treball.

Repetir la recessió?

Finalment, van aconseguir sortir de la recessió i tot el poble va tornar a pensar en el benestar. Tot era pròsper al poble d'Economia. Tot i això, hi va haver una població molt, molt ràpida. Els altres habitants del poble li van dir que sovint pensava massa. Aquesta vegada, però, va tenir una idea brillant. El que es va preguntar a si mateix: si la recessió ens ha visitat una vegada, per què no vindrà de nou? Així, va anar a parlar amb els líders i experts del poble, i per assegurar-se que la Recessió no es repetís en el futur, es van fer canvis reguladors. Es van enfortir els sistemes de supervisió i regulació financera per prevenir bombolles especulatives futures i garantir l'estabilitat del sistema financer. Es van establir mecanismes de control més estrictes per garantir la solidesa dels bancs i les institucions financeres, i es va promoure la transparència de les transaccions financeres.

Amb base a la idea donada pels enginyosos habitants del poble, es van fer diversos esforços més per evitar rebre novament la visita de la Recessió. Es va promoure una diversificació econòmica més gran, reduint la dependència d'un sol sector o indústria. Es van promoure inversions en sectors com la tecnologia, energies renovables, investigació i desenvolupament, i educació.

A més, es van implementar polítiques de protecció social per assegurar que els més vulnerables no es veiessin afectats de manera desproporcionada per les crisis econòmiques. Els habitants del poble d'Economia van aprendre molt i segurament estaran preparats per a qualsevol cosa en el futur. De fet, com han demostrat els residents del nostre poble d'Economia, hi ha moltes coses que es poden fer per evitar la recessió, però és molt important remar-les totes juntes.