Per què Rupit i Siurana no volen ser els pobles més bonics d'Espanya?

Un certificat que pot massificar el municipi de turistes, però que sí han acceptat altres pobles catalans

El poble de Rupit a Osona | iStock El poble de Rupit a Osona | iStock

El cartell de “Pueblo más bonito de España” no es col·locarà als accessos de Rupit (Osona) ni Siurana (Priorat), ja que el consistori ha descartat optar a aquesta distinció. Un fet que pot sorprendre els visitants perquè els dos municipis sempre han format part del rànquing "top 10 de llocs que no et pots perdre de Catalunya".

El cas de Rupit

El poble osonenc de Rupit té tan sols 300 habitants i es troba a 100 quilòmetres de Barcelona. El municipi té un toc medieval i compta amb carrers estrets, amb cases de pedra a tocar de la naturalesa del Collsacabra. Un nucli històric peculiar, un pont penjant, una església i rutes de senderisme que arriben al Salt de Sallent i gaudeixen els més aventurers. Més de 150.000 visitants rep la localitat cada any.

"Ens fa por la repercussió que pugui tenir el premi a poble més bonic d'Espanya. No és que no vulguem turistes; de fet, vivim del turisme. Però hem de ser conscients de les nostres limitacions", explica Albert Marcé, alcalde de Rupit. No obstant això, Rupit sí que participarà en el premi de millor poble turístic del món de l’Organització Mundial del Turisme, que reconeix el compromís de sostenibilitat i l’encant de municipis rurals.

Marcé (alcalde de Rupit): "No és que no vulguem turistes; de fet, vivim del turisme. Però hem de ser conscients de les nostres limitacions"

Com a curiositat, a Rupit només hi ha cinc persones a l'atur, segons l'Institut Nacional d’Estadística (INE). També el deute públic és de zero euros des de fa més de set anys. Respecte a l'activitat empresarial, el municipi compta amb 47 empreses actives.

Finalment, respecte als allotjaments turístics disposen de tres hotels que conformen 82 places hoteleres, un càmping i nou establiments de turisme rural. Dels 248 habitatges la meitat són primeres residències i la resta secundàries.

Siurana com a exemple

En relació a Siurana, es tracta d’un captivador poble de 30 habitants a l'interior de Tarragona, lloc conegut per espectaculars paisatges i el seu turisme d'escalada. El municipi compta amb cinc bars i restaurants i dos hotels i està enclavat a la serra de la Gritella, a la comarca de Priorat.

Siurana, el Priorat | iStock
Siurana, el Priorat | iStock

Tot i això, el seu alcalde rebutja formar part de la llista dels municipis més bonics d'Espanya per respectar la idiosincràsia del seu poble, preservar el medi ambient i potenciar el turisme de qualitat. Prefereix que arribi internet i xarxes sense fil a la “massificació del municipi”. "No podem massificar més la zona, perquè l'orografia és la que és i perquè perjudica fins i tot el turisme de qualitat", afirma Salvador Salvadó, alcalde de Cornudella de Montsant, municipi de què depèn administrativament Siurana.

Siurana té 30 habitans i compta amb cinc bars i dos hotels

La zona la visiten gairebé mig milió de persones a l'any i molts caps de setmana l'accés al cas urbà de la localitat està col·lapsat malgrat els dos aparcaments.

Els requisits per entrar al rànquing

Els Pobles més Bonics d'Espanya és una associació espanyola creada l'any 2011 per promocionar, difondre, fomentar i preservar el patrimoni cultural, natural i rural en àrees geogràfiques amb un nivell d'industrialització i població més baix. Es tracta d'una eina de difusió cultural basada en el model francès de Les Plus Beaux Villages de France i difosa a escala internacional des de 1982.

Bagerque (Vall d'Aran) i Beget (Ripollès) són els únics pobles catalans que formen part dels Pobles més Bonics d'Espanya

Arran de l'èxit que va tenir aquesta iniciativa, es van començar a desenvolupar noves xarxes en altres països del món, com ara els més bonics de Valonia, Quebec, Itàlia, Japó, Rússia o el Líban. Respecte als criteris d'admissió dels pobles espanyols es té en compte que tinguin una població menor de 15.000 habitants o que comptin amb un patrimoni arquitectònic i natural certificat. També és important els criteris de qualitat, com ara la neteja, la conservació de les façanes, la circulació de vehicles i si hi ha apartaments a prop, les zones verdes o el tractament de cartells. Com a curiositat, un poble pot perdre la marca d'"Un dels pobles més bonics d'Espanya" si no continua complint els valors inicials de l'associació o la carta de qualitat.

En el cas català sí que hi ha Bagerque (Vall d'Aran) que es va unir el 2019 a l'associació i Beget (Ripollès), unit el 2021. El primer és el poble més alt de la Vall d'Aran, situat a 1.419 metres d'altura i també compta amb el distintiu del moviment Viles Florides. Com a conseqüència ha duplicat el nombre de visitants i ha desestacionalitzat el turisme, des de la seva incorporació a l'associació. Respecte al municipi ripollès tan sols té 20 habitants.

Més informació
Es ven poble català, preu 2 milions d'euros
El Perelló, el poble de la mel
Noel, l’empresa que és un “petit poble” de la Garrotxa
Avui et destaquem
El més llegit