Sala-i-Martín: "Hem evitat la catàstrofe però no tenim la fórmula per créixer"

L'economista resident als Estats Units admet que el pitjor ha quedat enrere però res fa pensar en una ràpida recuperació

Xavier Sala-i-Martín no vol fer previsions de futur a llarg termini ja que no hi confia. Malgrat això, l'economista i catedràtic de la Universitat de Colúmbia és del parer que s'ha aconseguit fugir de la zona de màxim perill macroeconòmic però que amb les dades actuals d'atur no es pot afirmar que la crisi hagi quedat enrere del tot. En una entrevista a VIAempresa, Sala-i-Martin argumenta perquè els 60.000 llocs de treball creats durant la crisi, no són suficients.

De veritat hem sortit de la crisi?
La definició de crisi és tenir el PIB negatiu durant dos trimestres. Ara aquest creixement ja no és negatiu o sigui que tècnicament sí que hem sortir de la crisi. Però conceptualment una crisi és més que això. Jo crec que una taxa d'atur per sobre del 15% és crisi i a aquest punt encara no hi hem arribat.

De quina crisi hem sortit doncs?
Hem deixat d'anar enrere però això no vol dir que anem endavant. Quan caus al precipici com el Coiot i arribes a baix de tot, poden passar tres coses. La primera, és que rebotis i arribis al mateix punt on estaves abans ràpidament. La segona, és quedar-te a baix ensorrat pels segles del segles com ha passat al Japó des dels anys 90. I el tercer escenari és que comencis a pujar a poc a poc i tardis molts anys a tornar a estar a dalt.

Dels primers segur que no som... Serem dels segons o dels tercers?
Està per veure si comencem a créixer a poc a poc. Les dades d'atur que han sortit aquest mes demostren que Espanya s'han creat 60.000 llocs de treball per primera vegada des que ha començat la crisi. És cert que s'havien anunciat reduccions de l'atur en diverses ocasions. Però l'atur (entès com gent que busca feina i no en troba) s'havia reduït perquè hi havia menys gent que buscava feina i no perquè més gent en trobés. Fins ara, les bones notícies anunciades per Rajoy, quan deia que baixava l'atur, eren males notícies perquè volia dir que hi havia gent que marxava del país! En canvi ara s'han creat llocs de treball i això és bo.

Brindem!
És bo però de 60.000 en 60.000 cada mes caldrien 78 anys per acabar amb l'atur a Espanya. A Catalunya no estem gaire millor. Caldrien 75 anys. No és per tirar coets.

No brindem doncs...
Encara hi ha però una quarta possibilitat que jo anomeno els cabells d'en Bart Simpson. Molts alts i baixos en el PIB en forma de "W", com el que va haver-hi l'any 2010. O sigui, estar amunt i avall durant uns anys. En aquest escenari podria ser que ara ens trobéssim en un punt alt d'aquesta "W".

Aquest punt alt de la "W" és un 1% del PIB?
Segons les previsions créixer un 1% seria festa major! Però per recuperar l'atur és un desastre. Caldria com a mínim un 5% de creixement i durant molts anys.

Caldrien com a mínim els cabells de la Lisa Simpson per pujar un 5%...
Més aviat els de la Marge que pugen cap amunt de manera dràstica. Això no sembla que estigui passant ni es veu que passi tot i que en economia les previsions són inútils.

Un altre economista ens advertia no fa gaire de la "japonització" de l'economia europea. Hi està d'acord?
No ho sé. El que sí sé és el que veiem ara. I no estem tornant a créixer ni estem creant llocs de treball a un ritme que permeti l'optimisme. Però insisteixo que això pot canviar en tres mesos. Potser els americans fan una bogeria i comencen a venir capitals cap a Europa i ens ho fa pujar tot. No m'atreveixo a fer prediccions.

Mirem enrere doncs. Què s'ha fet bé a Espanya i a Catalunya?
No et sabria dir polítiques concretes que hagin anat bé. El que és clar és que s'ha evitat la catàstrofe que es preveia fa un any quan la gent treia diners del banc per por. La gent tenia por que l'euro es desintegrés! Si és gràcies a actuacions dels governs català o espanyol no t'ho sabria dir. Entre tots hem evitat la catàstrofe, és cert. Però entre tots no hem sabut trobar la fórmula per començar un creixement ràpid. Una de les coses que no s'ha aconseguit, tot i salvar els bancs, és que aquests donin crèdits.

Doncs no ens ha costat precisament poc salvar-ne segons quins...
Si han tancat milers de restaurant també es podria haver deixat caure algun banc. No hem salvat els restaurants oi?

No en tinc constància.
Doncs la resposta era "hem salvat els bancs perquè són sistèmics". Formen part del sistema. I si deixes caure un banc no donarà crèdit i tancaran també els restaurants. Què ha passat? Que hem salvat els bancs i tot i així no han donat crèdit i els restaurants han tancat igualment. Per tant, és un desastre. L'objectiu no era salvar el cul a Rodrigo Rato, sinó reactivar el crèdit.

Canviem de tema. Com s'ha de lluitar per crear feines?
Espanya té un atur estructural molt elevat. Ara per tercer cop des que hi ha democràcia s'ha superat el 20%. El que vull dir és que el sistema ja no funcionava abans. No és culpa del Zapatero és un problema del disseny del mercat laboral. S'ha intentat arreglar això per veure si així baixa l'atur i estem veient que més flexibilitat laboral vol dir que en créixer, creixes més ràpidament però no n'hi ha prou si això no ve acompanyat d'un major creixement global. L'atur s'arregla creixent.
Avui et destaquem
El més llegit