El 22% dels treballadors i treballadores a l’Estat no poden destinar cap euro a l’estalvi. Segons un informe de la firma Cobee, el 61% dels treballadors voldrien una millora del seu sou per minimitzar l’impacte de la inflació. Sense deixar estrictament les xifres, el document recull que gairebé la meitat dels espanyols creuen que estan mal pagats. Una de cada tres persones confessa com durant el darrer semestre ha pensat a deixar el seu actual lloc de treball. Més enllà de l’àmbit numèric, les plantilles també exigeixen altres mesures de flexibilitat laboral.
En aquest sentit, la conciliació o els plans d’empresa són algunes de les principals eines per retenir el talent a les firmes. La inflació ha generat que vuit de cada deu persones, a l’Estat, hagin canviat els seus hàbits de consum. Cobee visibilitza com dos de cada tres persones segueixen sense conèixer l’existència de la retribució flexible.
La Comunidad de Madrid i Catalunya, al ser dos dels territoris que acullen més multinacionals i empreses d’alt valor afegit, lideren el rànquing estatal de territoris amb majors retribucions. A Catalunya, els territoris més industrialitzats són els qui tradicionalment han registrat menors desigualtats de la renda i el poder adquisitiu.
Catalunya va tancar 2023 amb un salari mitjà de 2.056 euros, segons recull l'estudi Monitor Adecco d'Oportunitats i Satisfacció de l'Ocupació. Es tracta d'un màxim històric, destaca l'anàlisi de la companyia de recursos humans, i un creixement del 5,2% respecte al darrer trimestre de 2021. El treball examina els últims vuit trimestres per obtenir "conclusions més rellevants" i evitar "canvis puntuals que distorsionin els resultats". És la quarta remuneració més alta de l'Estat, per darrere de Madrid (2.282), País Basc (2.197) i Navarra (2.093). L'anàlisi feta per Adecco apunta que malgrat l'increment salarial, els catalans van continuar perdent poder adquisitiu l'any passat, 387 euros anuals, un 1,5% negatiu. Catalunya va ser l'única comunitat autònoma de l'Estat, juntament amb La Rioja i Madrid, que es va situar per sota dels 400 euros de pèrdua de poder adquisitiu.