Segons el Col·legi de Farmacèutics de Catalunya, gairebé el 90% dels catalans i les catalanes utilitzen correctament les eines per desfer-se d’aquells medicaments caducats o no utilitzats. El principal canal són els punts de recollida de les farmàcies, gestionats per SIGRE. Nascuda el mes de febrer de l’any 2002, aquesta entitat sense ànim de lucre agrupa l’acció de 325 companyies del sector farmacèutic i més de 22.000 farmàcies a tot l’Estat per realitzar el reciclatge dels fàrmacs d’una forma segura i minimitzant el seu impacte al medi ambient.
Tal com recull la memòria de sostenibilitat de SIGRE, cada habitant de Catalunya recicla una mitjana de 111 grams de residus vinculats al consum de medicaments i els seus recipients. Aquesta xifra representa un increment d’onze grams per damunt de la resta de l’Estat. Les farmàcies adherides al SIGRE assumeixen una despesa de 0,0064 euros per cada envàs de medicament per ús domèstic. Tota l’operativa es gestiona a través d’una xarxa de 143 centres de distribució.
Ara bé, en l’àmbit de la salut cal anar més enllà de les xifres i analitzar la part social. Dins del pla de Salut pel període 2021-2025, document elaborat pel Govern, es descriu com l’any 2020, a Catalunya, hi havia 200.000 pacients polimedicats, és a dir, que rebien 11 o més fàrmacs de forma simultània. Un segment de població que representava un 7,3% de les receptes a càrrec de l’administració pública.
895 milions d’euros de despesa farmacèutica
Entre els mesos de gener i juny d’aquest any, per les mans del Servei Català de la Salut han passat 78,8 milions de receptes i un valor total de 895 milions d’euros. De mitjana, l’administració pública destina 11,4 euros per recepta. Per demarcacions, Barcelona lidera el rànquing de punts SIGRE amb 2.340 espais, seguit de Girona (359), Tarragona (342) i Lleida (198).
Diabetis, tractaments per a la insuficiència cardíaca, malalties renals, opioides, antipsicòtics, antiepilèptics i antibiòtics són alguns dels medicaments més demandats per la ciutadania. L’Organització Mundial de la Salut calcula que un 50% dels medicaments es venen inadequadament, i per aquesta raó recomana a les autoritats utilitzar criteris de racionalitat i d’eficiència econòmica.
El 90% dels catalans i les catalanes utilitzen correctament les eines per desfer-se d’aquells medicaments caducats o no utilitzats
Amb l’esclat de la pandèmia, la despesa sanitària es va incrementar per la naturalesa de la situació i, a la vegada, en un intent de corregir les mancances estructurals del sistema. Com? Amb les següents actuacions: control de les intervencions no farmacològiques, seguiment de la prescripció dels fàrmacs i estratègia terapèutica per la detecció precoç del dolor o malalties cròniques. De cara l’any 2050, les autoritats asseguren que es perdran 10 milions de vides directament relacionades amb les malalties que no podran ser tractades pels antibiòtics.
Projectes transformadors pel sistema
Recentment, el Govern ha autoritzat una inversió de 60 milions d’euros, gestionats des del Servei Català de la Salut, per dur a terme divuit projectes transformadors per al sistema públic. L’objectiu és que els treballs estiguin executats a finals de maig de l’any 2026. Els principals àmbits d’actuació són l’efectivitat clínica, l’apoderament, l’accessibilitat, les cures, l’experiència del pacient, la coordinació del servei assistencial i l’hospitalització a domicili. A l'Estat i el sud d'Europa, Catalunya és un dels territoris de referència en l'àmbit industrial de l'univers farmacèutic.
Laboratoris Esteve, Ferrer, Uriach i Almirall són les principals empreses que generen un efecte tractor pel conjunt de la indústria. Un ecosistema format per universitats, centres d'investigació, startups, fons d'inversió i hospitals. A partir de les dades extretes de l'informe BioRegió 2021, impulsat per Biocat i ACCIÓ entre altres organitzacions, l'àrea de les ciències de la vida (farmàcia, biotecnologia, medtech i salut digital) representa el 8,7% del PIB català. 1.300 empreses han generat més de 700 milions d'euros d'inversió estrangera des de l'any 2016 i una ocupació de 244.000 persones.