Tornen les hipoteques inverses. Primer va ser Finteca, la plataforma hipotecaria de Nuclio, que va anunciar un acord de col·laboració amb Caser per comercialitzar hipoteques inverses a tota Espanya. Només cinc dies més tard, Santander i Mapfre repetien la mateixa jugada i anunciaven la creació d'una societat conjunta, participada al 50%, per donar cabuda a aquest model de préstec que es va regular per primera vegada a Espanya el 2007 i que, malgrat tenir una sortida exitosa, va caure en l'oblit només dos anys més tard. Avui dia, el seu pes és irrisori: l'any 2019 i 2020, per exemple, només es van formalitzar 149 i 111 hipoteques inverses respectivament en tot l'Estat espanyol. Com és que aquí no han triomfat, però al Regne Unit, per exemple, se'n signen més de 40.000 anuals? Aquests últims acords són el preludi del seu ressorgir?
"Les hipoteques inverses van provocar un problema reputacional perquè no es van fer bé. Ningú vol fer fora de la seva casa a una persona gran", explica Silvia Escámez, CEO de Finteca. I afegeix: "Per això, ara s'estan buscant noves fórmules que assegurin que això no torna a succeir". Aquestes fórmules van de bracet de les asseguradores; el mateix model emprat pel Regne Unit.
Com funciona una hipoteca inversa?
La hipoteca inversa és un tipus de préstec hipotecari dirigit a persones de més de 65 anys que tinguin un habitatge en propietat i vulguin complementar els seus ingressos. Consisteix en hipotecar l'habitatge i rebre un ingrés mensual durant uns anys acordats sense perdre la propietat de l'habitatge ni deixar de fer-ne ús. La quantitat i duració del préstec es decidiran en funció de la valoració de la casa. Normalment, però, els bancs o asseguradores opten per habitatges amb valoracions altes. Catalana Occidente, per exemple, posa com a llindar mínim els 200.000 euros.
També hi ha una modalitat que permet rebre el préstec de cop, "molt utilitzada en aquells casos en què la persona vol ajudar els seus fills econòmicament", explica Escámez. En ambdós casos, la idea final d'aquest tipus de préstec és que la persona no hagi de tornar els diners mentre encara visqui a la seva casa. Només un cop mori, vengui la casa o es traslladi, ell o els seus hereus hauran de repagar el préstec. Això, pot implicar que, en alguns casos, s'hagi de vendre l'immoble per poder assumir el pagament, encara que també hi ha altres vies, com subscriure's a una nova hipoteca per anar pagant el deute generat.
La hipoteca inversa és una manera d'afrontar la jubilació que permet tenir una liquiditat continua sense renunciar a la propietat. Però el conflicte arriba quan els anys acordats han passat i la persona encara necessita fer ús de la seva llar: la renda mensual s'acaba i tampoc pot pagar el préstec. Aquí és on tenen un paper transcendental les assegurades, que complementen la hipoteca amb una assegurança de rendes vitalícies que garanteix el mateix nivell d'ingressos de per vida. També entra en joc l'ètica dels bancs: estar disposats a renegociar i allargar el termini perquè la persona pugui viure a la seva llar.
A Espanya, gairebé el 90% de la població major de 65 anys té un habitatge en propietat
El mercat: país de propietaris
Malgrat que aquest model de préstec no ha arrelat a la societat espanyola ni catalana, en veritat som un dels països de la Unió Europea amb major nombre de consumidors potencials d'una hipoteca inversa. A Espanya, gairebé el 90% de la població major de 65 anys té un habitatge en propietat. A més, el valor mitjà de les pensions és de 1.039 euros mensuals. Hi ha, per tant, un gran mercat per explotar. La clau resideix en aprendre dels veïns i de les lliçons del passat.
Hi ha alternatives
Per complementar els ingressos de la jubilació, hi ha dues alternatives més que aconsegueixen treure rendibilitat a l'habitatge en propietat: l'habitatge invers i la nua propietat. En el primer cas, es ven l'habitatge al banc i es rep un import -en forma de capital o de renda vitalícia-, assegurant que la persona i el seu cònjuge poden viure a la seva llar de per vida. En cas que la persona desitgi abandonar la casa, per anar-se'n amb un altre familiar o a una residència, o mori abans d'haver rebut tots els diners, es destina l'import no consumit als hereus. En comparació amb la hipoteca inversa, aquest model aporta més seguretat a la persona gran, ja que sap que podrà viure al seu habitatge fins al final, però alhora, perd la propietat per ell i pels futurs hereus.
Amb la nua propietat, el model és el mateix, però el comprador és un particular, no el banc. L'interessat ven la casa a un particular i viu allà com a usufructuari de per vida, disposant d'una renda vitalícia. El principal risc d'aquest model és que el comprador normalment no està professionalitzat i, per tant, no ofereix la seguretat d'un banc o inversor institucional, regulat per les autoritats.